Pepe Serra: “El 2024 és la consolidació d’un model de treball del MNAC”

El Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) enceta l’any en un bon moment, amb l’objectiu de consolidar les diferents línies del seu model de treball, des de la dimensió artística i patrimonial fins a la científica i social, reflectint el Pla estratègic que ha estat desplegant en els últims anys. La redefinició de les temàtiques de les exposicions temporals, la reinterpretació dels relats sobre les col·leccions permanents i la col·laboració amb artistes contemporanis i amb programes públics i de recerca, lligat amb la voluntat de ser un servei accessible per una àmplia gamma de públics, són els focus principals del MNAC per aquest 2024. Pepe Serra ens ha explicat el programa d’exposicions d’aquest any i ens avança alguns detalls de l’ampliació del museu, que ha de culminar l’any 2029.

La primera exposició temporal que hi ha programada és El mirall perdut. Jueus i conversos a l’Edat Mitjana. Consisteix en un retrat dels jueus i dels conversos concebut pels cristians entre 1285 i 1492, etapa on les imatges van tenir un paper fonamental en la relació entre aquests tres col·lectius, mostrant que, si bé la diferència existeix, l’alteritat es construeix.

El 18 d’abril s’inaugurarà l’exposició Una epopeia moderna de Suzanne Valadon, una de les artistes més rellevants de finals del segle XIX i inicis del XX a França, que arriba per primera vegada a l’Estat espanyol. La mostra és una col·laboració amb el Centre Pompidou-Metz que aplegarà un total de 112 obres -48 d’elles a Barcelona-, que inclouen olis sobre tela i cartró, dibuixos, escultures en guix i bronze i material documental que mostra una visió retrospectiva i contextualitzada de la trajectòria d’una artista molt rellevant a la París avantguardista.

El 10 d’octubre comença Entre Els Quatre Gats i la maçoneria d’Eveli Torent, que recupera el llegat del pintor i il·lustrador badaloní. Torent va participar l’any 1897 en l’exposició inaugural d’Els Quatre Gats, epicentre del modernisme català, i va esdevenir un dels pocs artistes que exposaria la seva obra allà de forma monogràfica.

La darrera exposició temporal que ofereix el MNAC aquest any és Longaron i Friday Foster, l’heroïna inesperada. Jordi Longaron és l’autor de Friday Foster, sèrie de còmic protagonitzada per un personatge disruptiu: una detectiu afroamericana que transcendeix els tabús de l’època i  que va causar polèmica i rebuig en certs sectors, convertint-se en la primera protagonista afroamericana d’una tira de premsa sindicada i subvertint els rols femenins i racials de l’època.

Per aquest 2024 es preveu un increment d’un milió d’euros pel MNAC, en unes xifres que a poc a poc s’aproximen a les partides pressupostàries de 2008, de més de 21 milions d’euros. Del total del pressupost, un 87% es dedica a la infraestructura i la resta a les activitats i les exposicions, encara que amb la mirada posada en l’ampliació de la partida en els propers anys. Vinculant-ho amb el pressupost, Pepe Serra ha deixat caure que aquest any tindrem novetats en relació a l’ampliació del museu, que implica també una reorganització de l’espai urbà proper a Montjuïc. El museu ha contractat una arquitecta i preveu formar un equip dedicat a treballar més intensament en el projecte d’habilitar els dos pavellons assignats per a l’ampliació, que està prevista per al 2029, any del centenari de l’Exposició Internacional de Barcelona.