L’Ateneu il·lumina el verb ‘dir’ i homenatja les paraules

El jardí romàntic de l’Ateneu es transforma en un espai que homenatja amb llum el verb dir en la primera persona del plural: diem. D’aquesta manera, la reivindicació lluminosa és clara. El florir de la comunicació, l’acte de naixement de les paraules. El mot diem també pot llegir-se en llatí, sent la cinquena declinació llatina en acusatiu singular de la paraula dies (dia), atorgant el valor fugisser i caduc a les paraules i a l’acte comunicacional. La necessitat passa, doncs, per renovar les paraules i el discurs dia a dia. La instal·lació lumínica podrà visitar-se els dies 7, 8 i 9 de febrer a partir de les sis de la tarda.

L’Ateneu és una institució de referència de la cultura barcelonina, un oasi de les lletres i de la cultura, situat al bell mig de la ciutat de Barcelona. “En aquest espai de difusió i intercanvi on les persones que tenen coses a dir comparteixen pensaments i opinions nosaltres hem dissenyat una instal·lació lumínica que fa reverberar el protagonisme que tenen les paraules, com a precursores d’idees”, resumeix Ana Mir, dissenyadora d’Emiliana Design i tutora dels alumnes de l’Escola Superior de Disseny i Enginyeria de Barcelona, ELISAVA, que han participat en el projecte.

Al centre de l’històric edifici se situa el jardí romàntic elevat, hereu de la tradició mediterrània. “Es tracta d’un espai obert, però recollit i silenciós, un veritable punt de trobada que convida tant a la reflexió com a l’expressió. El mateix espai ens ha donat el criteri espacial per decidir situar el projecte en el punt neuràlgic del jardí íntim”.

Una escultura visual: disseny, tecnologia i art

“El projecte proposa un vincle entre la llum com a metàfora del coneixement i la paraula com a mitjà d’accedir-hi i difondre’l”, explica Dani Llugany, membre del projecte i dissenyador “junior” d’ELISAVA. “La mateixa essència de l’Ateneu, la seva història, el seu patrimoni cultural i la pròpia arquitectura del context són els elements a partir dels quals flueix la idea del projecte que fusiona disseny, tecnologia i art en una peça escultòrica visualment dinàmica. Llum i paraula són en aquest projecte una mateixa cosa, que permet fer visible i entendre la idea de la comunicació i la reivindicació de les paraules, enteses no com a fi, sinó com a mitjà”, afegeix Pau Garcia, un altre membre del projecte i dissenyador “junior” d’ELISAVA.

Llum, coneixement, idees

“La paraula representada a traves de la instal·lació lumínica és diem, un terme polisèmic, que és present i és plural, que precisa subjecte i objecte. I que és alhora la declinació llatina de dia, il·luminant en la foscor i apel·lant al gaudi de la literatura i de la vida”, ens diu Dani Llugany.

“En un primer moment havíem proposat una tipografia de la família Curier perquè tenia una relació directa amb el món de la lletra escrita mecànicament. Però durant el desenvolupament del projecte hem decidit canviar-la i utilitzar una lletra cal·ligràfica per apropar-nos a l’espectador i a la idea d’expressió”, explica Pau Garcia. “La nova forma s’ integra millor a l’espai i a l’exuberància de la seva vegetació, mantenint la força visual de la llum que flueix i traça la lletra fent al·lusió al flux de coneixement”, matisa Ana Mir. “De fet, el que volem proposar és que la paraula es vagi escrivint a l’espai”, afegeix Dani Llugany.

Aparença i espai

“La instal·lació té la característica de canviar la seva imatge amb la llum del dia o la foscor de la nit. Les quatre lletres que componen la paraula diem s’estructuren a partir d’un tub de plàstic transparent flexible. De nit, la llum circula per les lletres en estat líquid amb un flux intermitent, i la paraula pren rellevància i protagonisme a l’espai, enlluernant des de la foscor”, destaca Ana Mir. “Durant el dia, un líquid de color recorre el tub donant lleugeresa i dinamisme a la peça escultòrica, i la paraula conviu amb el verd de la vegetació i els socis de l’Ateneu”, apunta.

Dani Llugany ens parla dels materials: “La paraula està formada per una estructura de barnilla metàl·lica que actua a mode d’esquelet per suportar el tub de PVC transparent, un material flexible que ha condicionat la pròpia forma i geometria de la paraula”. El tub actua com a medi “pel qual circula una barreja d’aigua i fluoresceïna: una substància orgànica hidrosoluble amb propietats fluorescents en presència de llum negra”.  D’aquesta manera, a la nit la paraula és fluorescent i durant el dia, el tub pren l’aigua d’un altre contenidor on la barreja està formada per aigua i colorant blau, fent al·lusió a la tinta de bolígraf”. Una bomba de succió pren el líquid d’un contenidor i el fa circular per dins del tub de manera intermitent.

“L’electrònica està composta per un microcontrolador que s’encarrega d’efectuar un programa que activa la bomba d’aigua. D’altra banda, per tal d’aconseguir la intermitència de flux, una vàlvula regula l’entrada d’aire generada per un compressor, trencant el flux continu del líquid”, especifica Dani Llugany.

El projecte proposa una successió de contrastos que desafien la lògica de la percepció: “d’una banda l’opacitat de la instal·lació de dia i la seva fluorescència de nit, per un altre costat la convivència de la peça escultòrica amb els elements naturals i per acabar, la dimensió sensorial de l’espai del jardí i la lleugeresa constructiva de la paraula”, subratlla Raffaella Perrone, Cap d’Àrea de Projectes d’ELISAVA.

L’equip de projecte està format per Saül Baeza, Alexandra de Requesens, Pau Garcia, Raquel Llaberia, Dani Llugany, Milena Samos i Eva Vera, amb la tutoria de la dissenyadora Ana Mir. La consultoria tècnica ha anat a càrrec de Salva Fàbregas, Ivan Castro, Jesús Morentín i Jordi Ballesta, director del Postgrado en Iluminación Arquitectónica de ELISAVA, amb la coordinació de Raffaella Perrone. L’electrònica i la programació de la instal·lació estan dirigides per Joan Planas, i el so comandat per Arnau Blanch.