Irene Solà i Pia Sommer: poesia alliberada

La sisena trobada del cicle “Arts entre lletres. Viatges d’anada i de tornada” de la Fundació Joan Brossa es va celebrar en format virtual dilluns passat i va comptar amb la participació d’Ester Xargay, comissària i moderadora de la conversa. Les convidades de la trobada van ser Irene Solà, artista i escriptora, i Pia Sommer, artista d’acció sonora i poeta.

Es tracta de dues artistes molt actives que treballen amb les premisses de l’art contemporani tot experimentant i bevent d’autors d’altres llenguatges. Gràcies a això, manegen sovint en els seus treballs una fusió i una diversitat de tècniques i estètiques que els permeten ampliar les dimensions visual, sonora, objectual, espacial… i els significats de la seva obra fins al punt d’arribar a contradir-se en alguns casos.

El seu procés creatiu conté, d’aquesta manera, un cert nivell “d’esquizofrènia artística o hibridació”, sense la qual la poesia no seria més que un mateix llenguatge estancat. Mantenir aquesta partició esquizofrènica i alhora la fusió d’aquests aspectes, però, comporta un esforç continu de troballa, recurs, enginy, goig i patiment que Deleuze va descriure en “Le schizo des langues” com un procés de “travessar com a vencedor la no-raó” per tal d’arribar a la “bona salut mental”.

Atzar, procés, joc o caos són conceptes que han caracteritzat aquest recorregut conjunt d’art i lletres i que defineixen prou bé l’art d’ambdues autores. Un art on es valora l’aleatorietat i l’atzar, sovint menystinguts i que des de fa uns anys han acabat per convertir-se en l’eix del discurs artístic. Vençuda la batalla contra la lògica imposada i enquistada del llenguatge acadèmic literari i artístic, el que resta és una poesia alliberada del sentit i que qüestiona els límits del que és i no és l’art.

Irene Solà és llicenciada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona i ha cursat el Màster de Literatura a Reikiavik (Islàndia), i el Màster en Literatura, Cinema i Cultura Visual a la Universitat de Sussex (Anglaterra). El seu primer poemari, “Bèstia” (Galerada, 2012), va rebre el Premi de Poesia Amadeu Oller. El jurat va descriure el seu treball com una poesia plena d’idees i amb “incorporacions d’objectes aparentment impoètics” que conformaven un imaginari “surrealista molt suggerent i ben sostingut”.

El 2018 va publicar la seva primera novel·la, Els dics, guardonada amb el Premi Documenta 2017 (L’altra editorial). La seva segona ovel·la, Canto jo i la muntanya balla (Anagrama, 2019) ha rebut diversos premis importants. Solà treballa també en vídeo i recentment ha fet les exposicions “Dues molars de mamut” a l’espai Cultural Rizoma de Girona i “Hi ha una història d’una dona que” a la Galeria Àngels Barcelona. A més, escriu regularment a La Llança, TimeOut i La Vanguardia.

La seva intervenció en aquesta sisena trobada va consistir en la lectura dels contes que van ser el centre de l’esmentada exposició a la Galeria Àngels Barcelona i que tenen una trama compartida: una dona amb màgia converteix un home en ase i es passeja muntada sobre la seva espatlla com a forma d’humiliació. Es tracta d’un seguit de llegendes i contes populars que ha anat trobant amb el temps a mesura d’estirar un mateix fil i que l’han atret per les seves similituds.

Segons ella, les històries de la cultura popular són importants perquè “guarden l’ADN” de com ens hem mirat en el món i com ens hi hem relacionat al llarg dels anys i de generació en generació. En aquest cas, descobrim en aquests contes una manera d’entendre les dones, a través de l’odi i la rancúnia, com a éssers seductors i astuts.

La lectura d’aquestes històries la va fer acompanyada d’un vídeo en bucle d’escenes de dones d’arreu del món muntant ases, que va permetre a l’espectador posar imatge a les seves paraules. Aquest entrelligament entre so i recurs visual el vam retrobar més tard en la intervenció de  l’altra artista convidada.

Pia Sommer va estudiar Belles Arts i posteriorment va cursar el Màster en Art Sonor, Arts Plàstiques, Arquitectura i Música. A més, ha fet un Màster en Producció i Investigació Artística a la UB i actualment està cursant la seva tesi doctoral en el Programa d’estudis avançats en Pràctiques i Recerca Artística de la UB. Es dedica a la poesia i a l’experimentació vocal i diu que treballa “peces de comportament alliberat” i dibuixos partiturials que anomena “fonografies i poemes posats en llibertat”. Realitza accions sonores i “happenings” i sovint fa participar els espectadors. Explica que “temps i espai col·laboren amb el fet entròpic, en què l’alliberament de l’energia de certs estats de no equilibri li permetin aquesta fuita meravellosa, aquesta espècie de ciència de l’alliberament del comportament de la paraula”.

Part dels seus treballs es poden trobar a l’antologia de contes “Uno más ocho” de Reservoir Books (Penguin Random House). Ha fet múltiples exposicions i ha publicat les plaquetes de poesia “Frecuentemente is la” (2015), “Aéreos” (2017) i “Terrenales” (2018). L’any passat va publicar “Korowai”, un poema escrit en diverses llengües i que inclou el català. A més d’això, els seus poemes gràfics es poden trobar publicats a les edicions de la revista alemanya “Die Horen” i a l’antologia bilingüe “PO-EX”.

En aquesta trobada, la seva intervenció va consistir en dues parts: la reproducció del videoclip que ha fet a partir del seu poema extens “El Frente de los Geranios”, seguida d’una petita acció artística on va conjugar la declamació de versos amb el cant. Una combinació que li permet alliberar el poema i extreure’l del paper donant-li vida amb un imaginari vocal format a partir de la reflexió, l’experimentació i els seus viatges i estades, per exemple, amb gent maputxe, a qui ha recolzat políticament.  

Reconeix en la seva producció vocal, a més, una certa influència acadèmica de moviments com el surrealisme i, alhora, una influència d’elements històrics que l’han marcada. Explica, per exemple, com alguns poetes xilens sortien de les trinxeres emulant el soroll de la metralleta un cop i un altre. Una repetició que, assegura, la va impactar. En aquest sentit, les seves accions són també una mena de reivindicació política, perquè cerquen superar els límits de l’establert i alliberar formes preestablertes d’art.

L’acte va cloure amb un petit diàleg entre les dues artistes i una sessió de preguntes i respostes. La pròxima trobada se celebrarà el dilluns 11 de gener a les 19h i hi participaran l’artista d’acció i escriptor Sion Sierra Lopes i l’artista, músic i poeta Jaume Geli.