IN_CERT: Art, ciència i pensament des de la pandèmia

“Tenim la necessitat de no suprimir aquest malestar, sinó tractar de convertir-lo en matèria a elaborar per crear un desig nou, una nova manera de viure”, trobem escrit a la paret de l’Espai d’Art i Creació de Can Manyé d’Alella. Així comença la nova exposició de Can Manyé, un projecte que vincula art, ciència i salut arran de l’experiència que ha suposat la Covid-19. “Aquest moment històric ens exigia la responsabilitat d’un retorn social des de l’àmbit artístic”, expressa Mercè Pomer, directora de l’equipament.

L’origen d’IN_CERT no havia de ser una reflexió al voltant de la pandèmia, sinó que inicialment va començar amb el desig de col·laborar amb l’Hospital Germans Trias i Pujol. “Vam començar a establir els primers diàlegs amb l’hospital a inicis del 2020, just quan la Covid-19 encara no havia tocat casa nostra”, explica Pomer. Però el març ho va trastocar tot, també aquest projecte. Fins al juny del 2020, amb el relaxament de les mesures, l’equip de l’Espai d’Art i Creació de Can Manyé i de l’hospital no van poder retrobar-se de nou i va ser aleshores que van adonar-se del canvi de rumb que calia que prengués el projecte. La crisi sanitària i el sacseig social viscut formulaven noves preguntes que havien de ser ateses. Té límits la ciència? Ens fa més por la certesa de la mort que la incertesa de la vida? Quins límits tenim com a societat? Quin futur ens espera? Com ens encarem al risc? Aquests eren uns dels principals dubtes.

És així com va crear-se un grup de treball estable format per nou agents del món artístic, sanitari i cultural. D’una banda, les mateixes artistes, Nora Ancarola i Jo Milne, de renom i llarga trajectòria, vinculades al món científic. D’altra, per part de l’Hospital Germans Trias i Pujol (Can Ruti), Roger Paredes i Lourdes Mateu, professionals del Servei de Malalties Infeccioses i investigadors de la Fundació Lluita Contra la Sida, acompanyats per la investigadora de l’Institut Germans Trias i Pujol (IGTP) Cristina Vilaplana. També l’assagista i crític d’art Manuel Guerrero i el videoartista Adolf Alcañiz. Finalment, Mercè Pomer i Queralt Morros, de l’Espai d’Art i Creació Can Manyé. Tanmateix, també van participar-hi alguns convidats que col·laboraven puntualment en algunes de les sessions. Tots ells van reunir-se mensualment a partir del juny del 2020 —presencialment! — per reflexionar al voltant del context sofert. Sessions que han quedat enregistrades i que s’han convertit en material expositiu, més enllà del valor documental que quedarà consultable per sempre més.

Les artistes Nora Ancarola i Jo Milne també van entrevistar a malalts i sanitaris tocats per la Covid-19. De totes aquestes trobades, les dues artistes han elaborat les peces artístiques exposades actualment a Can Manyé, les quals algunes d’elles, el divendres 19 de novembre, també es van poder veure al vestíbul i a la sala d’espera de l’Hospital de Can Ruti.

Amb gran sensibilitat i tacte, Nora Ancarola i Jo Milne presenten obres tant de grans dimensions com de petit format, però totes elles elaborades des d’una perspectiva esperançadora, tot donant espai i protagonisme a aquelles persones amb qui prèviament han parlat. Destaca la peça titulada 19 cadires + un horitzó de plata, una instal·lació que es caracteritza per les “paraules–plata” que porten inscrites. Nora Ancarola ha escrit en cada una d’elles una paraula diferent, però repetida a les entrevistes que va realitzar. Sense l’altra és un vídeo que posa en evidència l’absència de l’altre que hi va haver durant el confinament. Cal parlar, cal escriure consisteix en una selecció d’imatges i fragments de textos que testimonien els moments més difícils: “semblava una guerra, sortia a les escales de darrere per a respirar”, llegim en una d’elles.  D’altra banda, també trobem peces de gran escala com The weft of invisible friends, un conjunt de cinc pintures que ensenyen l’estructura del virus, o Shapeshifter que consisteix en una sèrie d’escultures de formes canviants realitzats amb camussa sintètica i pintura, entre d’altres, com l’enregistrament de totes les reunions i aportacions de l’equip de treball.

La mostra és un exemple de voluntat de fer xarxa i d’establir ponts amb l’entorn més proper. El projecte quedarà recollit en un catàleg que es presenta el 14 de desembre a l’Arts Santa Mònica, una oportunitat que permetrà parlar del seu recorregut durant els darrers mesos amb les persones implicades tant de dins com de fora del grup estable de treball. De fet, IN_CERT no acaba amb aquesta exposició, sinó que arran d’aquesta s’han organitzat també una sèrie d’activitats teatrals, poètiques i reflexives paral·leles que pretenen ampliar l’espai de pensament (podeu consultar-ne la programació aquí).

IN_CERT vol crear espais de diàleg amb els protagonistes d’aquest moment històric, i ho fa des de la complexitat viscuda. És una tasca que crea, a través de la sensibilitat artística, material documental que ens permet aproximar-nos al dolor, però no des del patetisme o la desolació, sinó des de l’anhel d’un canvi possible.