Fine Art a Igualada

Cada any el festival tria un lema que orienta la selecció dels treballs que s’hi presenten. En aquesta edició s’ha orientat cap a la fotografia de caràcter documental. En paraules del director del festival, Ramon M. Muntaner: “En uns moments en què vivim temps convulsos i ens sentim desorientats i indignats davant tants conflictes bèl·lics, socials i climàtics enguany veurem la crua realitat que mai podem oblidar amb exposicions de coneguts fotoperiodismes les obres dels quals comuniquen denuncien i creen consciència.”

Certament la tria de temes i autors respon plenament a aquest criteri i cal dir que estem davant, probablement, d’una de les edicions més reeixides del festival. Com cada any, el Museu de la pell és el que presenta el gruix de les exposicions però fins a quinze espais repartits per tota la ciutat acullen un total d’una quarantena de treballs.

La mostra estarà oberta fins el 17 de març i trobareu a la pàgina web el detall de les activitats complementàries que estan programades: visites comentades, taules rodones, tallers, etc. Cal consultar també el horaris de visita, que no són els mateixos a tots els espais. L’organització facilita als visitants un fulletó on també trobareu tota aquesta informació. Una iniciativa també rellevant és el mercat del llibre de fotografia, que té lloc a l’espai de l’Adoberia Bella i on creadors de fotollibre i fotògrafs poden mostrar i vendre la seva producció el primer cap de setmana del festival.

No és fàcil recomanar alguns dels treballs que hem pogut veure però m’atreveixo a remarcar-ne alguns dels que he trobat més interessants. L’espai de l’Adoberia Bella acull un magnífic treball de Sara Boldú anomenat Artistes amb tractor que presenta una col·lecció de fotografies aèries fetes amb dron que retrata els paisatges que generen els pagesos amb el seu treball. D’una gran originalitat, obre noves perspectives visuals i crea imatges d’una gran força estètica.

Al Museu de la pell, com sempre el cor del festival, destacaria el Minut 111 del reconegut fotògraf d’esport Jordi Cotrina,que ofereix un recorregut pels darrers 25 anys de història del F.C.Barcelona. I ho fa amb uns retrats magnífics en blanc i negre i en color dels grans mites i moments del club amb una qualitat que desborda el terreny estrictament esportiu.

També al mateix recinte es pot veure Chernobyl. La amiga invisible, de Iñaki Izquierdo, que retrata amb una gran profunditat la vida dels que han quedat en aquella zona que acusa encara els efectes de l’accident de la central nuclear.

I per acabar, al Museu trobareu també una de les joies del festival: Creadores de consciència. Un projecte de molt ampli abast promogut per l’asseguradora DKV, sempre activa en el terreny de la fotografia social, que s’ha presentat els darrers anys  a diferents ciutats. Es tracta d’una col·lecció dels millors fotògrafs documentalistes espanyols que ens presenten, cada un d’ells, tres de les seves millors fotografies. Hi trobareu el bo i millor de la professió amb noms, entre molts d’altres, com els de Samuel Aranda, Sandra Balcells, Emilio Morenatti, Ana Palacios, Gervasio Sánchez, Kim Manresa o Fernando Moleres i amb imatges que s’han convertit en icòniques per la seva extraordinària qualitat. Només per veure aquesta mostra val la pena anar a igualada.

Si anem a les sales de l’antic Escorxador hi trobarem també exposicions molt interessants. Comencem per Guerrer@os, una altra exposició col·lectiva nascuda de la iniciativa de Catalunya Mirades Solidàries, una agrupació que porta el nom de Joan Guerrero, gran foto periodista i un dels seus principals impulsors, i que té per objectiu la difusió de la fotografia social. En aquest cas es presenten un total de 67 fotògrafs que varen contribuir al projecte amb una de les seves imatges. Es poden veure  en un dels patis del recinte perquè estan impreses en material resistent a l’exterior. És doncs una iniciativa en certa manera similar a l’anterior, centrada en l’àmbit del fotoperiodisme català, però on hi ha bastants noms que es repeteixen.

També m’ha semblat molt interessant el treball Crits de Raquel Aznar, un conjunt de pocs, però molt potents, retrats de dones que a través de la seva mirada, gestos i una breu frase a tall de peu de foto ens expliquen els seus sentiments davant de la violència domèstica que van patir.

I, finalment, una de de les mostres estrella del festival. En un dels grans espais de l’Escorxador es presenta Alma gitana, una amplia col·lecció d’un centenar de fotografies en gran format sobre el món dels gitanos. És obra de Jordi Oliver, que ha dedicat molts anys a documentar en diversos països, escenaris i circumstàncies de la gent gitana. Hi veiem tota mena de trobades familiars, casaments, festes, espectacles, en fi la vida d’aquest col·lectiu amb unes tradicions i usos tan particulars. Són fotografies de la màxima profunditat que tradueixen una gran proximitat del fotògraf amb les persones que retrata. Les composicions i el tractament del color són magnífics.

El mateix escorxador acull també, com ja és tradició, els treballs de joves estudiants de les més representatives escoles de fotografia de Catalunya, entre les que destacaria les disset fotografies sobre El canvi climàtic, dels alumnesde l’IEFC i els exercicis d’il·luminació, retrat i bodegó del Fotoespai B.C.I.

En conjunt, un mostra de treballs que mereix sens dubte una visita a la capital de l’Anoia abans del 17 de març, on es pot gaudir del millor foto periodisme.

Podeu consultar el programa al web del Fine Art Igualada.