Felícia Fuster, el vers pictòric

Aquest dimecres 24 de febrer ha tingut lloc la presentació de l’Any Felícia Fuster, celebrat amb motiu del centenari del naixement de la poeta, artista i traductora Felícia Fuster. La commemoració ha estat fruit d’una col·laboració entre el Departament de Cultura (a través de la Institució de les Lletres Catalanes), la Direcció General de Patrimoni Cultural i la Direcció General de Creació, Acció Territorial i Biblioteques.

La consellera de Cultura, Àngels Ponsa, ha obert l’acte de presentació remarcant la importància d’introduir l’Any Felícia Fuster a les portes del mes de març, atès que es tracta d’una figura femenina veritablement representativa de la cultura catalana i compromesa amb “els joves, el feminisme i la llengua”. Així ho han afirmat també les dues comissàries, presents a l’acte: Pilar Parcerisas, encarregada de l’organització de les activitats relacionades amb la vessant pictòrica de l’artista, i Lluïsa Julià, a càrrec de la vessant literària. Ambdues han fet una breu introducció de l’obra, fent incidència en els aspectes que fan d’aquesta figura una veu digna de recordar-se i d’estudiar-se.

D’una banda, Pilar Parcerisas, comissària de l’exposició itinerant “Plurivisions” que s’inaugurarà a l’Arts Santa Mònica el 21 de març, ha destacat la radical modernitat que caracteritza l’obra de Felícia Fuster i el seu compromís amb la llengua i les arts, que sovint es troba barrejat amb l’esperit llibertari tan propi de l’avantguarda. “Plurivisions” es presenta com l’exposició de la part més sentimental de la seva obra pictòrica, una obra abstracta i emocional amb formats sovint irregulars, que tracten d’oferir l’espectador diferents punts de vista. La plurivisió té a veure, segons ha explicat, amb una visió de l’espai com a futur, que sovint li dona un aire gairebé còsmic. També ha destacat la incorporació de la quarta dimensió en la pintura: el temps. Parcerisas ha esclarit que l’exposició inclourà la seva primera època experimental, combinarà poesia i pintura, i comptarà amb els seus haikus visuals, que posen en relleu l’influx oriental de la seva obra i pensament. Segons ha esmentat, la filosofia oriental no només va constituir una influència pictòrica, sinó que també li va oferir una «manera d’estar» al món.

Lluïsa Julià, d’altra banda, ha aportat una sèrie de reflexions en relació amb la seva vessant poètica. En aquest sentit, ha remarcat la importància de l’experimentació amb el llenguatge, que va ser determinant per altres poetes importants i tot i això no ha sigut suficient per fer-li un espai propi al cànon de la literatura. És aquest, segons ha assenyalat, l’objectiu de l’Any Felícia Fuster: donar-li visibilitat per tal que la seva obra arribi a tothom i, a la vegada, incentivar els joves a fer-ne estudis acadèmics exhaustius. I és que Felícia Fuster va causar un impacte sense precedents en el panorama literari per fer poesia radicalment moderna a una edat avançada, cridant l’atenció d’escriptores de la talla de Maria Mercè Marçal.

Al llarg de l’Any es faran un gran nombre d’exposicions i jornades, així com noves edicions de les seves obres, entre les quals figuren Sorra de temps absent, ja disponible, des d’avui, a les llibreries.