El Centre Internacional de Fotografia Toni Catany

El mallorquí Toni Catany és, sens dubte, un dels grans fotògrafs espanyols del segle XX. Nascut a Llucmajor va viure i treballar entre Barcelona i Mallorca i va morir inesperadament el 2013. Des d’uns anys abans, amb la col·laboració de Miguel Bezares, Antoni Garau, Maria del Mar Bonet i Lluís Segura, ja planejava la creació d’una Fundació que s’ocupés del seu llegat fotogràfic i alhora potenciés la fotografia des de la seva població natal.

El 2014, Bezares i Garau, marmessors de l’artista, constitueixen la Fundació Toni Catany que té com a grans objectius, d’una banda, catalogar, conservar, prestigiar i difondre el llegat artístic i fotogràfic de Catany i, de l’altra, crear un espai que esdevingui, per a les Illes i per a la ciutat natal de l’artista, un benefici de caràcter cultural d’acord amb la importància de l’obra del fotògraf. Des de llavors emprenen un llarg camí de més de nou anys en el que han hagut de superar tota mena de dificultats burocràtiques per aconseguir la constitució del Centre Internacional de Fotografia i la construcció de la seva seu.

A la pàgina web del CIFTC trobareu un detallat relat de tots aquests incomprensibles entrebancs. Al llarg de tots aquests anys, però, a l’espera de la finalització del centre, la Fundació no ha aturat les seves activitats i ha organitzat i participat en més d’una vintena d’exposicions de l’obra de l’artista. La majoria s’han dut a terme al claustre de l’església de Sant Bonaventura de Llucmajor, però també s’han celebrat mostres a Barcelona, Palma, Mèxic i Madrid. L’any 2018 es va convocar el concurs del projecte per a la futura seu del CIFTC, que es va adjudicar al prestigiós arquitecte Josep Lluís Mateo, començant, així, les obres.

L’immoble acabat d’inaugurar té una superfície de 1.650 m² i ha suposat una inversió de l’ordre dels tres milions d’euros. La construcció integra dues antigues edificacions: la casa familiar de Catany i l’habitatge contigu, que pertanyia al capellà i també fotògraf Tomàs Montserrat (1873-1944), que va ser adquirida pel Consell Balear el 2009. Els dos espais es connecten per un pati central que dona accés a l’interior.

S’uneixen així dos esperits artístics que en diferents èpoques havien conreat l’art de la fotografia a Llucmajor a través dels seus respectius edificis. El mateix Catany havia recuperat en vida un bon nombre de plaques fotogràfiques de Montserrat, i amb elles va editar el llibre Tomàs Montserrat. Retratista d’un poble (Caixa de Balears “Sa nostra”, 1983).

L’edifici, respectuós amb els materials tradicionals de la zona, es distribueix en un ampli soterrani –reconvertit en sala polivalent per acollir activitats diverses– planta baixa i primer i segon pis. Disposa de tota mena d’espais i equipaments: sales d’exposicions, aules i tallers de fotografia, biblioteca, magatzems de conservació de negatius i positius.  

Cal dir que el projecte ha costat temps i molta dedicació, però els resultats són excel·lents. Llucmajor i Mallorca disposen avui, gràcies a aquests esforços, d’un centre de primeríssima línia com el que podríem trobar a qualsevol capital europea. De fet, el projecte es presentarà a la pròxima edició de la Biennal de Venècia.

La creació del CIFTC ha requerit una estructura jurídica que fes possible compatibilitzar els requeriments de les diferents institucions que l’integren i que, alhora, garantís la seva viabilitat. Per això s’ha adoptat la fórmula d’un Conveni patrimonial entre el Govern Balear i la Fundació Toni Catany. El primer és el propietari de l’edifici, i la Fundació assumeix la direcció i gestió del centre i hi aporta tot el fons de l’arxiu de Toni Catany. El conveni té una durada de deu anys renovable per a deu més; al seu torn, el Govern Balear es compromet a fer una aportació anual al centre de 500.000 euros. D’altra banda, el Consell de Mallorca hi aportarà 200.000 euros més. D’aquesta manera, restarà garantit el finançament i la viabilitat del centre.

L’arxiu de la Fundació, que aviat serà traslladat a Llucmajor des del pis i estudi de Catany al carrer Nou de la Rambla de Barcelona, on fins ara estava emmagatzemat, està integrat per una col·lecció d’uns 100.000 negatius i 2.000 còpies en paper, més unes 300 fotografies d’altres fotògrafs que Catany va col·leccionar al llarg de la seva vida, així com les plaques de vidre de Tomàs Montserrat ja esmentades. Un cop fet el trasllat, la Fundació conservarà aquest emblemàtic espai de Barcelona, anomenat la Casa de l’amic, i estan en curs el disseny de les activitats i visites que s’hi puguin organitzar.

El CIFTC té, com hem dit, un projecte molt ambiciós, que va molt més enllà de la difusió de l’obra i la figura de Catany. Vol ser una porta d’enllaç amb tota mena d’activitats i disciplines artístiques amb les quals l’obra de Catany estava relacionada: la pintura, el cinema, la música o la dansa, entre altres. D’aquí que el seu lema d’obertura sigui el de «Transferències», buscant sintetitzar aquesta vocació multidisciplinària. Com explica el mateix centre, es «vol fomentar aquest intercanvi entre creadors i disciplines i oferir-se com a camp d’acció per a tota mena d’interaccions i de processos de transformació de la mirada i de la sensibilitat».

En aquest sentit, per aquesta primera temporada expositiva estan previstes entre d’altres: projeccions de pel·lícules del malaguanyat Agustí Villaronga, amb qui Catany tenia una forta amistat; debats sobre la representació fotogràfica de l’arquitectura amb la participació de Josep Lluís Mateo, i col·loquis sobre el fotoperiodisme –una de les facetes potser menys conegudes de Catany– que comptaran amb la participació de destacats fotoperiodistes. Trobareu detalls sobre tots aquests programes a la pàgina web del Centre Internacional de Fotografia Toni Catany.

Seguint aquest esperit transversal, s’ha inaugurat la primera gran exposició del CIFTC, MichaeI Kenna, Toni Catany: Confluències, en què l’obra del fotògraf anglès i la del llucmajorer dialoguen al voltant de sis eixos temàtics: la natura morta, les estàtues, el nu, el sud-est asiàtic, Venècia i Mallorca. En aquest darrer apartat, es va convidar a Kenna perquè es desplacés expressament a l’illa i conegués i fotografiés els paisatges retratats per Catany.

L’exposició ocupa diverses sales i ens presenta, degudament aparellades, les imatges dels dos fotògrafs que, encara que no es varen conèixer personalment, sí que admiraven les seves obres respectives. I, de fet, amb la mostra es comprèn perfectament aquest sentiment recíproc, perquè no són poques les analogies i coincidències en el tractament dels temes i en les imatges dels dos autors, malgrat les grans diferències dels seus estils i tècniques fotogràfiques.

Michael Kenna (1953) és un fotògraf paisatgista anglès, de reconegut prestigi, que treballa sempre en blanc i negre i amb el mateix format quadrat de 6×6. En canvi, com és sabut, Catany experimentava constantment amb noves tècniques, sobretot el calotip i la Polaroid transportada, de la que n’era un veritable mestre. D’altra banda, Catany també utilitzava molt el color i jugava amb formats molt diversos.

Les fotos –una setantena de Kenna i trenta-cinc de Catany–, agrupades en les esmentades seccions temàtiques, es presenten en dos tipus de marcs: de fusta les de Catany, i platejades les de Kenna. Això facilita molt a l’espectador la identificació de l’autoria de les imatges i trobo que és un gran encert expositiu.

En conjunt, aquest nou equipament cultural és una fita que ha aconseguit, amb la seva perseverança, la Fundació Toni Catany, impulsada pels seus amics i a la que molt possiblement s’incorporarà, ben aviat, el Govern Balear com a nou patró. Amb unes instal·lacions d’aquesta categoria i l’experiència acumulada de la Fundació, podem augurar un futur prometedor al CIFTC que, sens dubte, podrà donar un magnífic servei cultural als residents a l’illa així com als viatgers que la visitin.