Dos segles conflictius a Catalunya

L’exposició “Les guerres a Catalunya entre 1635 i 1714” està formada per una trentena de gravats de la Col·lecció Gelonch Viladegut i del fons propi del museu i pel quadre Setge d’Alguaire, adquirit pel Museu de Lleida el 2020. Està situada al cor de l’església del museu i ha comptat amb la col·laboració d’Antoni Simón Tarrés, catedràtic d’Història Moderna de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Aquesta exposició mostra el que van suposar les guerres a Catalunya entre mitjans del segle XVII i inicis del segle XVIII a través d’una trentena de gravats. Durant aquests segles, van succeir guerres que per a Lleida i Catalunya van significar un trencament amb les estructures medievals, uns moments de crisi i destrucció del territori, i l’eclosió d’un nou ordenament social i econòmic que va propiciar un renaixement durant la segona meitat del segle XVIII.  

Així, es fa incidència en la descripció que enginyers i dibuixants de l’època van fer dels escenaris més rellevants, tant de Lleida com de Catalunya, d’aquest període que va des de la Guerra dels Segadors fins a la Guerra de Successió. D’altra banda, l’exposició també serveix per presentar la pintura Sitio y toma de Alguaire por el Excelentísimo Señor Marqués de Leganés el 23 de noviembre de 1646 después de haber socorrido Lérida, d’autor anònim, però adscrita a l’escola de pintura flamenca, que representa el setge i la presa del Castell d’Alguaire per part del Marquès de Leganés. El 2020 el Museu de Lleida va adquirir aquesta pintura per un preu de 12.057€, després que hagués estat subhastada a Madrid a principis del 2018.

El primer dels grans conflictes que van succeir al segle XVII és la Guerra dels Segadors que es va iniciar l’any 1640 amb l’empresonament de Francesc de Tamarit. El dia 22 de maig de 1640 un sometent popular de Barcelona va entrar a les presons reials per alliberar-lo i el 7 de juny es desencadenarien els fets coneguts com a Corpus de Sang. Després de la intervenció dels francesos -Catalunya es posà sota l’obediència de Lluís XIII de França a principis de 1641- el conflicte arribà a la seva fi el 1659 amb el Tractat dels Pirineus, segons els quals se separaven del Principat els comtats de Rosselló, Conflent, Vallespir, Capcir i l’Alta Cerdanya configurant el que avui en dia anomenem Catalunya del Nord o Catalunya francesa.

L’altre gran conflicte d’aquest període, la guerra de Successió Espanyola, s’inicià a principis del segle XVIII i dirimí, en part, la influència de les dues grans dinasties europees de l’època: els Borbons i els Habsburg. L’any 1705, després de l’entrada de l’arxiduc Carles a Barcelona, Catalunya es convertí en un dels escenaris principals del conflicte que havia de determinar qui seria el successor de la corona espanyola. El mal record del Tractat dels Pirineus va decantar bona part de la població catalana cap al candidat austriacista, però després de la firma del Tractat d’Utrecht el 1713 i de la caiguda de Barcelona l’11 de setembre de 1714, Felip V en sortiria vencedor i promulgaria els Decrets de Nova Planta per definir les noves institucions catalanes de tall absolutista.

Aquests dos grans conflictes que tant van marcar Catalunya, es troben molt ben explicats i representats en aquesta exposició que es pot visitar al Museu de Lleida fins al 12 de setembre. Per a més informació podeu visitar la web del museu.