‘Coses modernes’, el podcast zennial

L’Olímpia Solà Inaraja, la Bruna Autet Codinach i l’Elena Roig Seguí han mantingut aquest projecte que va néixer l’octubre de 2019 malgrat totes les dificultats que se’ls han presentat. Primer el confinament, que els va obligar a gravar des de les seves respectives cases i després la dispersió que va suposar fer els seus respectius Erasmus des de diferents punts d’Europa.

L’Olímpia i l’Elena són estudiants d’arquitectura i la Bruna estudia història de l’art. La idea de fer un podcast va sorgir la tardor de 2019. “Durant el primer any d’arquitectura, jo ja havia ratllat tots els discos i havia escoltat molta ràdio. Vaig començar a trobar programes de podcast de cultura, però no n’hi havia cap que posés l’arquitectura al costat del teatre o la literatura com a disciplina artística”, m’explica l’Olímpia. “En aquella època ja havia sortir Gent de merda i Canvi de pla, un podcast de cinema que feien uns amics, i se’m va acudir fer un programa que ens permetés vincular diferents disciplines”. Van batejar el podcast amb el títol d’una cançó d’Antònia Font. Avui estrenen nova sintonia amb una altra cançó del grup mallorquí, ‘Es far de ses Salines’.

Aleshores l’Elena i l’Olímpia vivien juntes i la cosa va sortir de manera natural. Van convidar la Bruna a fer una recomanació cultural al final de cada programa, però al final la seva col·laboració es va convertir en una secció més de Coses modernes, que avui és un podcast en forma de tríptic, en el qual cadascuna fa la seva intervenció.

Als seus 22 anys, i encara a la universitat, proposen una aproximació lúdica i desenfadada a la cultura, procurant fer una mica de pont entre el coneixement més acadèmic i el divulgatiu. Des dels mitjans es dedica poc espai a l’arquitectura, una disciplina que sovint des de les humanitats es veu com una carrera més tècnica, i des de l’enginyeria es pot arribar a considerar més artística.  

En aquest sentit l’arquitectura és una disciplina molt àmplia, que elles procuren vincular a les arts. Per cursar arquitectura has de venir d’un batxillerat tecnològic, però també s’espera que tinguis un talent més artístic. L’arquitectura no és només un ofici, sinó que requereix una manera de veure el món. Es tracta d’obrir la mirada del que podem arribar a fer. El curs passat, tant l’Elena com l’Olímpia van estudiar a l’estranger gràcies al programa Erasmus.

L’experiència els ha permès descobrir altres maneres d’entendre l’arquitectura. “Aquí a la UPC, el currículum és encara molt tècnic i tradicional, molt fixat en el que ha funcionat en el passat, però ja traspunta un relleu generacional en el professorat, que es va obrint al present i a un tipus d’aprenentatge més europeu”, diu l’Elena. “L’arquitecte no és limita a dissenyar edificis sinó que s’ha convertit en un especialista de l’espai. Aquí la universitat és una institució molt acadèmica, però a altres països d’Europa són molt més poroses a la relació entre els alumnes i les empreses, són un caldo de cultiu per fer coses. Els alumnes tenen contacte amb el món laboral abans. I se suposa que l’alumne ja pot aportar coses i genera coneixement en un diàleg més obert amb la institució. Aquí, en canvi, es té la percepció que el coneixement ja està generat i tu vas a la universitat a aprendre i prou”, diu l’Olímpia.

Ara viuen totes tres a Barcelona i tot apunta que aquesta temporada tindrà un arrelament més gran a la ciutat. Ser aquí els permetrà d’enregistrar el podcast juntes per primera vegada en molt temps i fer-ho en un estudi de gravació. Comencen així una nova etapa il·lusionades sota el paraigua de Núvol.

En aquest nou capítol l’Olímpia, l’Elena i la Bruna parlen de la nostrada volta catalana, la seva història, l’avenç tècnic que va suposar i la seva exportació als Estats Units de la mà de l’arquitecte Rafael Guastavino. També parlen del projecte d’ampliació del MACBA a la Plaça dels Àngels i les controvèrsies que ha generat. Per acabar, ressegueixen el fenomen del pelegrinatge i del Grand Tour com arrels del turisme i el seu lligam amb la sacralització del patrimoni cultural.

Els hem demanat que facin una petita roda de presentacions. Cadascuna fa una aproximació a una companya.   

L’Elena descriu l’Olímpia

N’Olímpia és una d’aquestes persones amb ses que no hi ha un silenci incòmode, un moment avorrit un moment sense foto, es seu cap va a mil revolucions i des seus pors l’hi surt creativitat, li surt estar entretinguda, crear de dins, tant és així que es meu primer record d’ella és el primer dia de classe, a s’introducció d’alguna assignatura, ella s’estava fent una llibreta, preparada per treure el llapis a qualsevol moment, de la llum a la ràdio, tot és objecte de bellesa al seus ulls. S’idea des pòdcast va començar amb una d’aquestes necessitats de fer alguna cosa que valgués la pena, i actua també com a motor d’acció per es projecte.

L’Olímpia descriu la Bruna

El rigor. Si hagués de descriure la Buna d’alguna manera, seria aquesta. Ni una coma fora de lloc, ni una expressió poc exacte, ni un terme que pugui donar peu a confusió. D’ironia fina i picades d’ullet dissimulades, està sempre alerta de les últimes novetats culturals. Sortint d’un concert una nit de dissabte va acceptar tímidament ser la crítica cultural del pòdcast i des de llavors ha esdevingut el contrapunt acadèmic i festiu imprescindible pel projecte. Uns quants viatges, feines precàries i pisos compartits després continua sent la veu del seny i de la rauxa.

La Bruna descriu l’Elena

L’Elena és una tia trempada, amb el cap ben alt i trepitjant fort et deixa un comentari desvergonyit mentre et somriu amb complicitat. Tot i que ens vam conèixer en persona al cap de molts mesos de veure’ns tan sols en dues dimensions des dels respectius confinaments, després de les llargues converses pre i post pòdcast se’m va anar revelant el seu vessant més humorístic i tenaç. Aporta el punt més pop del pòdcast, és un pou de saviesa de la cultura d’internet, la font de confiança per estar al cas de notícies més fresques del mercat, un diccionari de l’argot zennial que convé incorporar al vocabulari personal i una pot dormir tranquil·la sabent que no permetrà que et rovellis.