Copsar l’esperit de Consuelo Kanaga

KBr Fundació MAPFRE inaugura la temporada del 2024 amb dues exposicions de notable interès: la primera és una veritable antològica de la fotògrafa nord americana Consuelo Kanaga (1894 – 1978) i la segona, una mostra de la fotografia d’aficionats a Catalunya en el període iniciàtic des del 1880 al 1936.

Seguint la línia habitual de KBr de portar a Espanya primeres figures de la fotografia internacional, presenta ara sota el títol de Copsar l’esperit, una col·lecció antològica de la nord americana Consuelo Kanaga. Es tracta d’una mostra organitzada pel Brooklin Museum of Art, de Nova York i el San Francisco Museum of Modern Art, el primer dels quals, poc després de la mort de la fotògrafa, va rebre la donació que va fer el seu darrer marit.

A Consuelo Kanaga se la pot considerar per diferents raons com una dona veritablement pionera de la fotografia. Va començar de molt jove -el 1915- a treballar com a periodista al diari San Francsico Chronicle, però ja al 1918, gràcies a les seves habilitats, va deixar el rol de redactora per convertir-se en fotògrafa del diari. Més tard passà al The Daily News, també de San Francisco, i entre el 1920 i el 1950 treballà per altres diaris i revistes de Denver i Nova York.

En paral·lel, a aquesta vida de foto periodista s’afegeixen molt diverses activitats en el terreny de la fotografia professional, especialment com a retratista, i va tenir durant uns anys el seu propi estudi fotogràfic. 

Però en un context en què la fotografia estava encara en les seves etapes inicials, Kanaga va participar activament en un seguit d’iniciatives i associacions fotogràfiques que tractaven de dinamitzar i modernitzar els estils i la tècnica imperants en aquelles anys.  

Sens dubte Kanaga era una dona inquieta que es va moure repetidament entre Califòrnia i Nova York, es va casar tres vegades i va tenir una presència molt activa en el terreny de la fotografia femenina.  Va conèixer a Nova York al prestigiós fotògraf i galerista Alfred Stieglitz que s’havia distanciat del corrent pictorialista i era l’editor de la revista Camera Work a través de la que va rebre una notable influència d’altres fotògrafs com Paul Strand o Julia Margaret Cameron.

En els inicis de la seva carrera es va unir al Club de la Càmera de Califòrnia (CCC), on va entrar en contacte amb tota una generació de fotògrafs innovadors. I en particular amb un reduït grup de dones fotògrafes amb les que va mantenir sempre una relació molt cordial. Parlem de figures com Dorothea Lange, Imogen Cunningham o Tina Modotti, fotògrafes que després han tingut potser per diverses raons un major reconeixement que Kanaga però que sempre la varen respectar tant a nivell personal com professional.

També va pertànyer a l’anomenat Group F.64 -expressió que correspon a la denominació de l’obertura del diafragma de l’objectiu mes tancat de les càmeres de gran format que donava la màxima nitidesa i profunditat de camp a les imatges-,  un terme que s’utilitzava com a metàfora de la superació de les formes fotogràfiques més clàssiques imperants fins llavors.

Kanaga es va implicar al llarg de la seva vida en diverses iniciatives associacionistes dins de la professió i va pertànyer a la Workers film and Photo League, una entitat de marcat caràcter progressista, i va publicar les seves fotografies en publicacions d’esquerres com Labor Defender i Daily Worker.

Però, per sobre de tot, va ser una lluitadora en favor del reconeixement dels drets de la població negra dels Estats Units, posició aquesta que, com veurem, té un reflex inequívoc en la fotografia que va practicar.

I observem en els retrats de Consuelo Kanaga un estil i un format que de ben segur devien ser molt novedosos a l’època, Dominen els primers plans molt potents en els que es mostren només fragments, una part del rostre on els ulls dels retratats transmeten energia i una gran força.

Com explica el comissari de l’exposició, Drew Sayer, un especialista en documentació fotogràfica, molta part de l’obra de Kanaga, que treballava per a molt diversos clients particulars i mitjans de comunicació, s’ha anat perdent i resulta molt difícil de recuperar. Afortunadament, poc després de la seva mort, el seu darrer marit va cedir tot el material que encara conservava: un total de 2.500 negatius i 500 impressions originals en paper.

L’exposició en presenta una mostra de 180 fotografies que cobreixen els principals registres de l’autora.  En tractar-se la majoria de fotografies vintage, moltes d’elles tenen una dimensió molt reduïda i probablement devien haver estat positivades per contacte sense la utilització de l’ampliadora. S’aprecia també en les tonalitats el pas del temps sobre el paper però això dona precisament una gran sensació d’autenticitat.

L’exposició que podeu veure al KBr fins al 12 de maig està ordenada amb un criteri cronològic i comença amb els seus primers treballs dels anys 20 per als diaris de San Francisco, amb fotografies de carrer, però on ja apareixen uns magnífics retrats en què ja s’apunta allò que per a mi serà la seva especialitat més brillant.

Aquest es el nucli del segon bloc de la mostra, centrat en el retrat. I observem aquí un estil i un format que de ben segur devien ser molt novedosos a l’època, Dominen els primers plans molt potents en els que es mostren només fragments, una part del rostre on els ulls dels retratats transmeten energia i una gran força. Un estil que continuarà, com veurem, més endavant. També s’aprecia un esperit innovador en el treball de laboratori amb proves de diferents enquadraments, diferents positivats de la mateixa imatge i diferents tipus de virats.

El tercer bloc està dedicat a les fotografies que Kanaga va fer els anys 1927 i 1928 en un viatge que va durar uns mesos a Europa i diversos països africans, una experiència que la va connectar amb els orígens de la població afroamericana a la que tant va retratar més endavant.

Entrem ara en el capítol dedicat a les seves imatges que retraten la vida i la cultura negres, capítol essencial de la seva obra. Aquí els rostres que ens ofereix, novament amb imatges fragmentades que probablement siguin parts de la imatge original, tenen un força extraordinària, on ressalta la blancor dels ulls que transmeten una gran energia. Seguint en el terreny del retrat es presenta tot seguit una sèrie dels dedicats al món dels artistes a qui va fotografiar.

Finalment, es clou la mostra amb uns estudis de natura amb imatges de plantes i vegetació amb un to d’abstracció que potser resulten la part menys interessant de la mostra.

En conjunt l’exposició es relativament breu però suficient per descobrir-nos una autora molt poc coneguda però de molt considerable valor. La seva fotografia és senzilla, gens sofisticada, directa, molt autèntica i arriba al cor.

Com es habitual, KBr ha editat un magnífic catàleg amb una excel·lent qualitat d’impressió i uns textos que ens expliquen amb molt detall la trajectòria vital i professional de Consuelo Kanaga.

Juntament amb aquesta exposició, KBr en presenta una segona, La càmera domèstica. L’afició fotogràfica a Catalunya (1880-1936), comissariada per Núria F. Rius, que recull els resultats d’una llarga investigació sobre la pràctica de la fotografia amateur en aquells cinquanta anys. Però per la qualitat i interès d’aquesta mostra en parlarem properament en un article específic.