Aquesta primavera… Santos!

Ja ho diuen: la primavera, la sang altera. El Centre de les Arts Lliures de La Fundació Joan Brossa, el Museu de la Música i la Filmoteca de Catalunya han iniciat la Primavera Santos, un seguit d’exposicions, concerts i activitats diverses al voltant de la figura de l’imprescindible Carles Santos.

Quan tecleges “Primavera S…” al Google, l’algoritme et proposa, indefectiblement, el festival Primavera Sound. Molt més transgressor, multidisciplinari i avantguardista que aquest esdeveniment per a anglesos etílics va ser en Carles Santos (1940-2017), una de les figures claus de la música i les arts escèniques dels Països Catalans de la segona meitat del segle XX i el primer quart del XXI. S’agraeix especialment que la Fundació Joan Brossa no hagi seguit cap efemèride en concret: sempre és una bona ocasió per a recordar i celebrar el geni de Vinaròs.

La Primavera Santos s’articula al voltant de l’exposició Carles Santos, i ara què?, comissariada per Ona Balló al Centre de les Arts Lliures. Una instal·lació dissenyada per Xesca Salvà ens dona la benvinguda: menjar, partitures i attrezzo es barregen en un restaurant d’estètica marinera, exemple perfecte de la barreja entre vida, art i gaudi de l’artista. La mostra repassa obra i miracles de Santos, on conviuen harmoniosament documents audiovisuals i sonors de tota mena, vestuari i l’inevitable piano. Les relacions i tensions entre la formació clàssica de Santos, el rampell, el silenci i la destrucció de l’instrument es veuen molt ben reflectides en una exposició que és tant cronològica com temàtica: l’època minimalista a Nova York, la música com a acte performàtic, els tàndems creatius de Santos amb figures com l’artista Mariaelena Roqué o el cineasta Pere Portabella, el teatre, l’òpera, el cinema… Tot és Santos i Santos ho és tot.

La recerca i les entrevistes que s’han realitzat per al projecte expositiu han acabat creant una Xarxa Santos, formada per tots aquells que han intervingut amb documents o records vivencials a expandir l’univers Santos: noms com Xavier Albertí, Vicenç Altaió, Antoni Comas, Cesc Gelabert, Manel Guerrero, Marta Oliveres, Claudia Schneider o Laia Torrents, entre d’altres. Aquestes taules de treball que van organitzar la comissària Ona Balló i la documentalista Elena Lasala acabaran formant part d’una publicació, editada per Lilliana Marín i dissenyada per Alba Font. L’exposició a la Fundació Joan Brossa també comptarà amb algunes visites guiades, que faran professionals i amics molt vinculats a Carles Santos: des de la ballarina i coreògrafa Montse Colomé o el pintor Frederic Amat fins al jove dissenyador de llums i escenògraf Marc Salicrú.

El centre del Born també acollirà, el 26 i el 27 d’abril, el cicle de música Inaudits, comissariat per Lluís Nacenta: quatre trobades en què artistes i músics rellegiran l’obra de Santos des de la contemporaneïtat. A tall d’exemple, la pianista Núria Roura proposarà un exercici de lectura radical de la partitura de Concert irregular, feta amb els ulls, les mans, les orelles, els peus… i el cos sencer. O el poeta Oriol Sauleda i la pianista Inés Borrás baixaran un piano en processó des de la plaça de Catalunya fins al carrer dels Flassaders, encomanant-se a la Moreneta i convertint l’acte en poema, concert, festa i manifest.

Al Museu de la Música podrem veure Ja saps tocar el piano, rastres de Carles Santos, una exposició que explorarà la seva influència i vigència actual. Si “Poder o revolta” és el lema de la temporada de L’Auditori i el museu d’enguany, Santos s’inscriu totalment en la segona i, sobretot, en la provocació. Tal com ens va explicar el director del museu, Jordi Alomar, la mostra comptarà amb una part audiovisual entesa com a repositori de materials ben diversos i, al mateix temps, d’una selecció de testimonis, engrunes i traces de Santos que podem identificar en alguns músics del present. De la mateixa manera, i en el marc del programa Creació i Museus de l’ICUB i en col·laboració amb la Fundació Joan Brossa, el museu presentarà durant el festival Grec la peça Atles Santos, una recerca de l’artista Neus Masdeu al voltant del llegat del de Vinaròs.

Finalment, la Filmoteca de Catalunya programarà, al maig, un cicle de curtmetratges i pel·lícules, que mostrarà la fèrtil relació professional de Santos amb Pere Portabella, i del qual es presentarà el programa pròximament. O sigui que ja ho sabeu. Aquesta primavera… toca Santos!