“Heu deixat d’anar a la feina amb alguna excusa que no era veritat?”. Una pregunta de la periodista Marta Ballesta que trenca el gel i convida a reflexionar. No confessaré en les següents línies si he faltat o no a la feina amb una falsa (i creativa) excusa, crec que no seria pertinent. Però començar una xerrada sobre els ganduls amb una pregunta com aquesta és, si més no, provocador. De fet, la Sala Samfaina del Centre Cívic El Sortidor ha vacil·lat uns moments abans de respondre, però, a poc a poc, les mans han començat a alçar-se mentre una rialla còmplice conjunta ha omplert l’espai. Anna Pacheco i Daniel Gasol (que també ha aixecat la mà) han observat l’escena abans d’obrir el meló titulat Ganduls: en defensa del temps improductiu.

La tercera edició del cicle Argumenta BCN, inaugurat aquest 13 d’octubre i que s’allargarà fins a l’1 de desembre, gira al voltant de dos eixos: la vida en un món accelerat i els vincles en l’entorn urbà. El cicle de col·loquis de tardor compta amb una vintena de sessions repartides entre cinc centres cívics (CC Golferichs, CC El Sortidor, CC Navas, CC Torre Llobeta i CC Vil·la Florida). La novetat és que quatre de les xerrades que formen part de #argumentaBCN seran comunes en diversos centres cívics.

Ganduls: en defensa del temps improductiu, la primera sessió que, a més, ha estrenat el CC El Sortidor com un centre més de Argumenta BCN, ha plantejat diverses qüestions en relació amb la improductivitat en una època d’inflació productiva. La mandra, la vagància i la peresa estan estigmatitzades en la nostra societat? La mandra és revolucionària o una forma d’exclusió? A l’imperi de la productivitat hi ha espai per la insubmissió productiva?

Per parlar sobre la figura del gandul, però, potser primer hauríem de definir què és una persona gandula. Així ha començat Daniel Gasol, treballador cultural antidisciplinari, artista i doctor per la Universitat de Barcelona. Segons el DIEC, gandul és aquella persona que es lliura a la peresa, que no vol treballar. Ara bé, la definició de Gasol ha aprofundit una mica més. Gandul, provinent de l’àrab gándur que significa truà, és una persona que es caracteritza per ser fluixa, que no li agrada treballar, poc pràctica i que s’aprofita dels altres individus per sobreviure vivint sota l’absència d’obligacions i responsabilitats.

La mandra és revolucionària o una forma d’exclusió? A l’imperi de la productivitat hi ha espai per la insubmissió productiva?

Segons Gasol, que l’any passat va publicar Art (in)útil: sobre com el capitalisme desactiva la cultura (Raig Verd), la idea que tenim de gandul en la contemporaneïtat és herència de la moralitat religiosa que va acaparar grans espais de l’ordre social al segle XVIII. “Hi va haver una patologització del crim i de la vida llibertària”, ha afirmat Gasol. Com ha explicat, la peresa i la ganduleria eren tractades com a malalties mentals en el marc del degeneracionisme. La teoria degeneracionista, sorgida al segle XIX i que va regir (“i encara regeix”, diu Gasol) aspectes com el Codi Penal o l’urbanisme, s’aplicava als accidents nerviosos, a l’alcoholisme, a la histèria -per les dones-, a la criminalitat i, també, a la ganduleria. Malgrat que pugui semblar un autèntic disbarat, a la Segona República espanyola hi havia la ‘Ley de Vagos y Maleantes’ (1933), una llei que el franquisme va mantenir, només incorporant-hi la penalitat i la persecució de l’homosexualitat.

• 

  Parlem amb…

  Daniel Gasol: “Les arts funcionen amb les normes del sistema capitalista en comptes de qüestionar-lo”

  Joan Burdeus

Gasol ha explicat que “el capitalisme és una forma de vida i d’ordenació de la societat”. Així doncs, tots aquells individus que quedaven al marge de l’encaixonat capitalista i no n’eren part, com els anarquistes, es van criminalitzar, controlar i perseguir. Una realitat que no ens és tan llunyana perquè, com ha dit el treballador cultural, encara avui “gandul és un adjectiu despectiu, però, en canvi, treballador és un adjectiu positiu.”

Estirant aquest fil, la periodista Anna Pacheco ha plantejat, amb un mem, un constant dilema dins del capitalisme: “o treball o mort”. En aquesta crítica dicotomia, segons la periodista, estem lluitant una batalla pel temps. “Què és temps lliure? El temps que no estem treballant”, ha dit. “El temps en què estem treballant és un temps segrestat, un temps on no som lliures”. Citant a Los Hermanos Cubero – ‘por ganarme la vida, la estoy perdiendo’-, Pacheco ha sentenciat que el temps en què treballem és “temps de vida que ens estan robant”. Però, i amb el temps lliure, què? Hi som improductius?

El capitalisme ha adoptat moltes formes de control del nostre temps lliure. Ens sembla bé quan l’empresa ens convida a un parell de cerveses a l’afterwork?

“El capitalisme et desvaloritza quan no ets un subjecte productiu”, ha afirmat Pacheco. Com ha dit, fins i tot arriba a agafar elements com el dormir, amb les famosíssimes ‘power naps’, per transformar-los per tal que continuïs sent productiu. “Ja no hi ha una diferència entre el que és vida i el que és treball”, ha sentenciat la periodista. En aquesta línia, ha parlat de les ‘Motomamis mal’, les Girl Boss al capitalisme; subjectes que comencen a actuar com a empresa i que en el seu temps lliure es dediquen a desenvolupar una marca personal. Pacheco ha posat l’exemple del que es coneix com a jubilacions actives o de la corporativització de moments de cures com ser mares: “Soy madre, soy empresa”, una campanya publicitaria perquè les mares de baixa treballessin de community manager . “Els moments que donàvem per fet que eren de descans ja no ho són. Som els CEOs de les nostres pròpies cases.”

Els dos ponents han posat l’alerta en què el capitalisme ha adoptat moltes formes de control del nostre temps lliure. Ens sembla bé quan l’empresa ens convida a un parell de cerveses a l’afterwork? Anna Pacheco i Daniel Gasol han criticat que aquestes activitats, que podríem anomenar teambuilding, impedeixen el poder emancipador del treballador. Són una sofisticació del sistema que s’ha camuflat d’oci i de preocupació pel treballador. “L’empresa que et genera l’estrès et paga les classes de ioga perquè se’t curi”, ha dit Pacheco. Gasol ha apuntat que “el capitalisme està intentant desemancipar-nos perquè confiem que el pare-estat ens cuidi.” Ara bé, com també apunta Gasol, “les generacions joves ja no s’han cregut el discurs que diu “trabaja mucho y llegaràs lejos“.

Sobretot arran de la pandèmia de la Covid-19, hi ha un relat que s’està canviant, segons han coincidit els dos ponents. La idea de no estar disposats a entregar tantes hores en feines precàries s’està establint: “Aquest estiu a l’hostaleria no hi havia treballadors, perquè les condicions són dolentes”, ha exemplificat la periodista Anna Pacheco. “Estan sortint petites resistències”, diu, “jo tinc amigues que, quan teletreballen, la dutxa i l’esmorzar van a càrrec de l’empresa”.

Immersos en un context d’hiperactivitat on es mesura la vàlua de cadascú a partir de l’eficiència productiva, defensar la ganduleria i la mandra i agafar consciència de com i en què invertim el nostre temps sembla una peça clau per defugir aquestes societats treballcentristes i “imaginar un altre tipus de món”, com ha dit Pacheco. Ara bé, la periodista també ha alertat que, quan parlem de treure el treball del centre, hi posem les cures: “som incapaces d’entendre el món més enllà del treball productiu i reproductiu”. Gasol ha afegit que “una de les grans resistències és no fer res, però també és un privilegi”. Pacheco, a partir d’un episodi de la sèrie Station 11, ha convidat a reflexionar sobre com volem invertir el nostre temps plantejant la pregunta: “què és el que m’agradaria estar fent quan el món col·lapsi?”.

El temps vertebra la nostra vida i el seu ús i organització ens afecten la salut. Ganduls: en defensa del temps improductiu convida a repensar l’estructura social al voltant del temps i sobre si la mandra i la ganduleria són, realment, les dolentes de la pel·lícula. Tothom s’ha sentit culpable en algun moment pel fet de no fer res. Però de veritat que és dolent no fer res?

Des d’aquí no us convidaré a deixar anar la vostra creativitat i buscar excuses per no anar a la feina, però sí que us deixaré les pròximes dates de Ganduls: en defensa del temps improductiu: el 8 de novembre al CC Casa Golferichs, el 17 de novembre al CC Torre Llobeta i el 22 de novembre al CC Vil·la Florida. Podeu trobar més informació sobre aquest col·loqui i també dels altres del cicle en aquest enllaç.