Jean Rhys (o la renúncia)

La columna del número de desembre de «Serra d’Or» de Neus Canyelles va dedicada a l’escriptora Jean Rhys. Aquesta és la seva darrera columna de tota la sèrie que ha publicat sobre diferents figures femenines del món de la literatura. 

«Una vegada, una famosa crítica literària d’un diari anglès va dir en una conferència que Jean Rhys era una persona tràgica. Tal vegada el que li va passar era que mai no es trobava en el lloc on s’havia de trobar, en el lloc oportú. Fins i tot arribaren a pensar que aquella escriptora que havia escrit quatre novel·les i relats d’un cert èxit havia mort. Ningú no la trobava; havia desaparegut. I això sí que és tràgic. Ella simplement havia demanat coses com ser bella quan fos gran, que no fes tant de fred a Londres o que els homes no se n’aprofitessin. A canvi, va fer la renúncia més gran que es pot fer: deixar-ho tot per escriure. Tot. Algunes coses varen ser escoltades per la Providència: va ser una dona molt bella, amb uns trets molt marcats que denotaven una seguretat que potser en realitat no tenia. De vegades tanc els ulls i la veig sempre maquillada, asseguda a la tauleta del fons d’un cafè, amb un abric amb un coll postís i un anell de carei al dit anular de la mà esquerra. Un rínxol li cau al front. Espera algú. I mentrestant, beu. La gent que entra al cafè no la veu, perquè el racó és prou fosc. I ella sospira alleugerida; no vol que ningú la miri. Ella espera un home, un que va conèixer l’altre dia després de la funció —ara treballa d’al·lota de conjunt en una obra musical—, i tal vegada li donarà esperances. Ho ha escrit en el seu diari. No el mostrarà a ningú. No està segura que sigui bo el que escriu, i encara no ha conegut cap editor. Al cafè se li acosten homes sovint, però només volen una cosa, i ja n’està cansada. Ella volia ser bella, però no per a això. Arribarà el dia en què deixi de fer fred en aquesta ciutat inhòspita? Podrà deixar el racó fosc del cafè? Ella encara no ho sap, i per això a les nits somia en la seva illa del Carib, tan lluminosa i calenta. Però aviat vendrà un home que ho voldrà tot: ella i el seus diaris. I llavors començarà la seva renúncia.»

Els altres títols de la seva secció de la primera meitat del 2016 són: Isak Dinesen (o això són els llibres); Natalia Ginzburg (o el mirall del carretó); Sei Shōnagon (o el test sense petúnies); Carson McCullers (o nervis i músculs); Katherine Mansfield (o la botiga de chuches); Mercè Rodoreda (o el crit ofegat); Irène Némirovsky (o les incòmodes cadires gòtiques); Eudora Welty (o la utilitat d’una campana); Antonina Canyelles (o la llengua pròpiament dita); Charlotte Brontë (o les botes calentes) i Jean Rhys (o la renúncia), que és la columna present.