Els filòlegs que volien ser professors de català

12.05.2017

El professor Francesc Feliu Torrent ja va deixar-ho clar a principi de curs en un dels seus escrits. El fet és que «algú que no hagi cursat mai ni una sola assignatura de llengua ni de literatura catalanes a la universitat pot fer el màster de formació l professorat (on no s’imparteixen continguts de català) i exercir de professor de català a l’ensenyament públic secundari». (El problema del màster per a professorat de llengua catalana és molt més greu, Francesc Feliu)

Set mesos més tard —i a les acaballes del curs— els estudiants de 4t de Filologia Catalana de tot Catalunya continuem preocupats perquè la situació no ha millorat. El Departament d’Ensenyament, que va preveure una possible necessitat d’incorporar professors de català a la borsa de treball durant els pròxims anys, permet des del 2013 que graduats sense cap mena de formació filològica puguin accedir al màster de formació al professorat de l’especialitat de català i espanyol. Aquests graduats que aconsegueixen accedir-hi, són estudiants els quals l’última noció de llengua i literatura catalanes que van rebre va ser al Batxillerat o —miraculosament— en alguna assignatura aïllada del grau. Tot i així, el Departament d’Ensenyament i el Departament d’Universitats i Recerca permet que hi accedeixin i aconsegueixin el títol d’un màster que els permetrà ser oficialment professors de català.

Un graduat en filologia catalana és una persona que estima i té un coneixement profund de la llengua i la literatura catalanes. Un estudiant de filologia catalana, també. Tots els filòlegs que volem fer aquest màster, ja fa anys que ho tenim clar: volem amarar el nostre coneixement filològic a les aules i revifar l’interès dels nostres futurs alumnes per la llengua i la literatura catalanes. Però això és el que el Departament d’Ensenyament no comprèn. Per aquest motiu, permet que un munt d’estudiants mancats de coneixement ocupin les places d’aquells que realment volem succeir amb honor els nostres reconeguts professors de català de l’ESO i del Batxillerat.

L’any passat, l’intrusisme massiu va fer que molts dels nostres companys de carrera quedessin fora a la preinscripció del màster. I això va succeir perquè en cap moment se’ls va prioritzar l’accés com a professionals de la llengua i la literatura catalanes. Sembla que l’únic imprescindible que estableix el Departament d’Ensenyament i el Departament d’Universitats i Recerca per cursar aquest màster és, injustament, la nota de l’expedient. Això provoca que fins i tot entre filòlegs ens haguem de barallar per obtenir millors qualificacions. Paral·lelament, els estudiants de periodisme, d’art dramàtic, humanitats, i comunicació i indústries culturals, que es preinscriuen amb una nota de l’expedient més alta sense haver cursat cap —o gairebé cap— assignatura de català durant tota la seva trajectòria universitària, fomenten l’exclusió dels graduats en filologia catalana que s’apunten al màster cada setembre.

(La formació del professorat d’ensenyament secundari: competències, incompetències i negligències, Albert Soler i Núria Alturo)

És una llàstima que el Departament d’Ensenyament i el Departament d’Universitats i Recerca no facin cas ni de les coordinacions de filologia catalana de les universitats ni dels estudiants afectats per aquest problema. Només interessa cobrir una mancança de professors de català amb graduats poc competents. És per això que els alumnes de filologia catalana de 4t volem deixar constància del nostre descontentament i, a més, donar a conèixer a la societat catalana quins han de ser els vertaders docents de català de les noves generacions. També volem informar a tothom que no ens rendirem: que lluitarem fins al final per tal que cap graduat en filologia catalana quedi exclòs d’un màster que li permetrà, sens dubte, complir el seu somni professional: ser professor de català.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

35 Comentaris
  1. Els estudiants de filologia catalana tenen tota la rao
    la manca de formació en català de molts docents de secundaria perjudica molt la nostra llengua, perque no saben transmetre ni coneixements ni saben encomanar la passió per la llengua.
    Un desastre academic!

  2. El Departament d’Ensenyament i el d’Universitats i Recerca demostren tenir un gran interès en la destrucció de la cultura d’aquest país, amb l’aquiescència i la col.laboració d’uns polítics catalans que semblen tenir la intenció d’acabar amb el país per fer-ne un balneari poblat de cambrers i servents de diverses especialitats. I el públic, súbdits alegrois, aplaudeixen amb les orelles.
    Desitjo ferventment la independència (tot i que en l’exercici de la barbàrie, la diferència entre aquests i aquellos és de petits matisos que el temps esborrarà), però quan siguem independents, tindrem una enorme feinada per alliberar-nos de la multitud d’ases perversos que ara cuegen per diaris, parlaments i tribunes públiques.
    Resum:tant nosaltres com la nostra cultura els importem una … com demostren amb insistència.
    O sigui que:canya!!!

  3. No crec que calgui desprestigiar una llicenciatura per donar valor a una altra. A humanitas, sóc llicenciada en humanitats, tens l’itinerari de llengua i literatura, per exemple. Per tant, estimem la llengua i la cultura catalana. Es podria dir, també, que estudiar llengua i literatura amb el context històric, filosòfic, artístic (més enllà del literari) ens dóna als humanistes més capacitat que elsfilòlegs per ensenyar i veure els intrusos són els desproveïts de cultura general. Sempre depén del punt de vista.

    • Bah home bah. Amb tots els respectes la carrera d’humanitats com a mínim és anacrònica. Una pena. Sap greu de dir-ho, però els coneixements que s’hi exigeixen haurien de ser els generals de batxillerat.

  4. Doncs t’acabes de lluir com a llicenciada d’Humanitats, Ariadna. Si t’estimessis la llengua catalana, hauries escrit (com a mínim) un comentari sense faltes ortogràfiques. Per què?

  5. Tota la raó! L’intrusisme en aquest cas és esfereïdor. Però jo, per exemple, vaig estudiar Traducció i Interpretació, una carrera on es treballa la llengua meta, a la qual traduïm, tant o més que la llengua d’arribada. La càrrega de crèdits dedicats al català és enorme, ja que el treballem en gairebé totes les assignatures de la carrera (en totes excepte en les que treballem en castellà), i tot i així nosaltres (a diferència dels graduats de totes les carreres que no tenen prou crèdits i que sí que poden accedir-hi) no podem accedir al màster del professorat per ser professors de català. En el meu cas, a més, tinc el Postgrau en Correcció i Assessorament Lingüístic, que acredita un nivell D de català.

    Em sento mil cops més segura amb la meva llengua, el català, que amb la llengua amb la qual vaig estudiar traducció. Però jo, que l’he treballada i estudiada, no puc accedir a un màster que em portaria a fer el que realment vull fer. Quina sortida tinc?

  6. Haver de fer classes del que sigui és prou habitual en l’ensenyament secundari. He tingut companys biòlegs o físics passant-les putes per tirar endavant un curs d’automatització, robòtica industrial o electricitat. Es tendeix a que cadascú ensenyi la seva especialitat però a l’hora de tapar forats l’especialitat és secundària.

    Ara bé, en general, potser és millor algú amb un 7 de mitjana a la carrera que un especialista amb un 5 pelat, almenys per fer classes a primària i a ESO. I posats a filar prim potser és millor algú amb actitud i habilitat per connectar amb la mainada que un especialista amb mancances comunicatives. I el més important: cal, per fer-ho bé, proposar-se millorar contínuament i esforçar-se perquè cada curs més alumnes treguin el màxim d’ells mateixos.

    • Xavier, si trec millor nota a la carrera que, per exemple, un filòleg de llengua anglesa, penso treure-li la feina. I si trec millor nota que un mestre de primària, també. I si trec millor nota que un graduat de Medicina, millor: me’n vaig a fer de metge al CAP. Coneixements, noi, coneixements! No es pot anar pel món exhibint la nota d’un expedient que no té continguts filològics i, alhora, voler-se dedicar a l’ensenyament de la llengua i la literatura catalanes. Una mica de seny, si us plau.

      • El millor Mestre no és qui té més coneixements, sinó qui els tramet millor als altres.
        Qui no ha tingut un profesor que “sabia molt” d’una matèria, però els alumnes no ens enteraven de res del que deia, no captavem el que ens deia?

        Atentament

    • “Habilitat per connectar amb la mainada”?

      Mmmmm…Gaby, Fofí Miliki i Milikito!

      • “Habilitats comunicatives”?

        Mmmmm Josep Cuní! Helena García Melero! Carrizosa! Rajoy!!!!

  7. Estem parlant d’un tema important, perquè els propers anys hi haurà moltes jubilacions de professorat de català i es renovarà generacionalment el cos de docents. Convé que entrin persones ben formades.

    Cada titulació té la seva especialització, totes valuoses, però només filologia catalana especialitza en llengua i literatura catalanes, que són el que s’ensenya a secundària. La preparació en altres especialitats no és de cap manera dolenta, senzillament és insuficient pel que fa als continguts d’aquesta especialitat, i s’ha de completar per la via de complements de formació.

    El sistema d’accés a la professió docent ha de garantir, per normativa, que els professors que arriben als instituts estiguin ben formats en la seva àrea de coneixement. Això es garantia fins al 2013 en els requisits formatius d’accés al màster de formació de professorat; i fa més temps, quan es convocaven oposicions, amb unes proves importants en què els candidats havien de demostrar, en tres proves eliminatòries, el domini de gairebé 100 temes de llengua i literatura catalanes. Actualment no s’està garantint.

    Com ja s’ha dit en altres llocs, d’altra banda, aquest no és un problema que afecti només l’ensenyament de la llengua i la literatura catalana. Les condicions administratives per a l’accés al món laboral també estan afectant les altres especialitats que s’ensenyen als instituts.

    No sé si s’acaba d’entendre prou bé de què parlem quan parlem d’especialització en l’àmbit de coneixement… Pensem en el cas comparable d’una persona que es forma com a metge i una altra que es forma com a biòleg: en bona mesura, un metge és un especialista en biologia humana, però ningú no va al biòleg a curar-se. Si un biòleg vol exercir de metge segur que li convalidaran assignatures, però haurà de formar-se de manera específica. Treu valor això a la biologia? Igualment, un filòleg pot tenir un bon coneixement de llengües, però perquè el contractin per fer d’intèrpret en un simposi internacional abans s’haurà d’haver format en les destreses pròpies d’aquesta especialitat. Treu això valor a la filologia?.

    Una altra qüestió són les diferències en les competències personals, o els forats que cada institut ha de tapar com pot. Això forma part de la realitat, i en tot cas s’ha de vetllar perquè afecti el mínim possible la qualitat docent.

    • Núria Alturo: molt d’acord amb els teus arguments. I ja que la formació en llengua catalana és erràtica i poc exigent en carreres com ara periodisme la solució ha de passar per uns exàmens molt exigents en la matèria que s’ha d’ensenyar abans de començar el màster (o que s’acrediti amb la titulació pertinent, que és filologia catalana; potser totes dues coses). I és evident que la titulació en filologia catalana ha de ser si no imprescindible la preferent a qualsevol altra. El sistema dels metges ha de ser un model: ¿no volem anar a un bon metge i que sigui titulat per una universitat exigent en els coneixements en medicina? La idea que l’ensenyament s’ha de basar preferentment en les habilitats comunicatives és befa a la serietat i a la intel·ligència més notable de les últimes dècades! I alguns pedagogs ineptes (dic “alguns”) hi suquen pa i es foten del coneixement i del país. ¿En Puyal et pot curar un càncer? Sí, però primer hauria d’acreditar que sap medicina, oi?

  8. No és un problema de “somni professional”, sinó d’evitar, si encara hi som a temps, una autèntica liquidació lingüística. O és que algú vol per a nosaltres el model irlandès? Independència sense llengua? No, gràcies! Amb llengua, amb literatura, amb cultura com a elements definidors d’una col·lectivitat. Ni mig pas enrere!

  9. Melissa, suposo que, entre filòlegs, em permetràs un parell de correccions fetes amb bona voluntat:

    -Els estudiants que dius no estan pas “mancats de coneixement” –és a dir, de seny, d’enteniment–, sinó “de coneixements”. Suposo que et referies a això.
    -És incorrecte dir “que entre filòlegs ens haguem de barallar”. La forma auxiliar del verb “haver” és “hàgim”, que és la que correspon en aquest cas.

    Crec que dels errors i de les subsegüents correccions se n’aprèn. A mi mateix m’han corregit moltes vegades, i eren errors que ja no he tornat a repetir.

    Pel que fa al contingut de l’article, hi estic molt d’acord, tant en el fons com en la forma.

    • Conclusió, si el català és una llengua complicada fins i tot per als filòlegs, imagineu-vos, doncs, com n’ha de ser per aquells que només fan un màster d’ensenyament i que vénen amb el català del batxillerat a la motxilla.

    • Car David (entre filòlegs, també),
      voldria fer-te una apreciació sobre el que has afirmat:
      – la forma “hagueu”, del verb haver, és totalment correcta. El que tu vols dir és que no és la normativa, que és ben diferent. En el llenguatge oral s’hi poden trobar tant la forma “hàgiu” com “hagueu”.
      Una salutació ben cordial,
      Joan Pagès

    • Benvolgut David,

      És clar que te les accepto. Diria que un company filòleg se m’ha avançat i ja t’ha resolt la problemàtica de la forma verbal “haguem”.

      Pel que fa al fragment “mancats de coneixement”, com bé dius, hi ha un error. Tinc l’escrit original al davant i hi posa “mancats de coneixements”. Ara que m’hi fixo, al primer paràgraf, s’han menjat -a més a més- la preposició “de” del fragment “pot fer el màster de formació *l professorat”. És evident que el fet que aquestes lletres no hi apareguin ha creat interpretacions ambígües.

      Moltíssimes gràcies per les correccions!

  10. “éramos pocos i parió la abuela”, del meu llunyà batxillerat (plan 1938), encara em queden, memoritzats, frases i dites, versos i lectures dels clàssics (clásicos) del siglo de oro…, de català res de res. M’he esforçat per aprendre com he pogut la llengua d’en Pompeu Fabra i ara em trobo amb l’embolic (per a mi) dels diacrítics i llicències que semblen orientades a ofegar un llenguatge que cada dia s’assembla més al castellà més barroer.
    Ara això del màster. Els enemics del català se les saben totes i s’infiltren per tots els camps per tal d’anorrear una llengua que potser l’únic mal que ha fet és no llepar el… clatell de l’adversari.

  11. Això és increïble i indignant!!!! Ens estan dient que per ensenyar medicina no cal ser metge??? Que pots ser entrenador de qualsevol esport sense haver-lo jugat? Que no cal haver cuinat mai per a ensenyar cuina? Caram! Tothom pot ser professor, tothom pot ensenyar el que convingui. Llavors de què serveix anar a la universitat i especialitzar-te?No entenc res de res. Estem parlant d’ensenyar? Quin nivell!!

  12. El més greu no és que els estudiants de filologia es quedin sense feina, el que és realment greu és que persones poc formades ensenyin malament la nostra llengua, que ja prou malmesa està.

  13. La queixa de Melissa Vivas té un aire corporatiu, però això no li treu part de raó, especialment perquè un futur professor de secundària ha de tenir un coneixement sòlid de la matèria que haurà d’impartir, i això, en primera instància, ho proporciona la titulació corresponent.
    Dit això, en l’àmbit de les matemàtiques fa, no anys, sinó dècades, que moltes places de secundària acaben ocupades per persones amb trajectòries acadèmiques diguem-ne “variades”. El resultat és una societat matemàticament analfabeta, i no sembla que això preocupi prou, ni als polítics ni a qui els vota.
    Cal fer molts canvis per millorar l’ensenyament, i començaria revisant l’accés als màsters, de manera que s’asseguri que eles estudiants tenen els coneixements suficients, ja sigui mitjançant la titulació adequada o la realització de proves.

  14. Ara us queixeu? On heu estat tots aquests anys? On éreu quan un professor de català es posava a fer classe de francès o anglès? Que no ho sabeu que al nostre país amb qualsevol llicenciatura a la butxacavtothom pot fer de tot? Que no ho sabeu que no cal, l’especialitat? Em recordeu aquell que no es va queixar del que passava al seu voltant fins que en va ser víctima.

    • Abans es convocaven oposicions amb una certa regularitat, i això garantia que hi hagués un gruix de professors que havien hagut de demostrar les seves competències en aquestes oposicions. Que s’haguessin de fer hores d’altres assignatures per tapar forats era i és un fet circumstancial i particular. El problema ara és que no s’està aplicant cap sistema de control de coneixements, tot i que normativament (per una ordre del 2007) s’hauria de fer. No s’està garantint que els professors que es contracten tinguin aquests coneixements. Per això no és un problema que afecti només a català, sinó que també afecta altres assignatures (en un altre comentari han parlat de les matemàtiques, per exemple). Els graduats de Filologia Catalana fa anys que es queixen, perquè els criteris de la borsa de treball són els mateixos que per a l’admissió al màster, i s’estan trobant que moltes places del màster les estan ocupant graduats que no tenen formació en llengua i literatura catalanes.

    • M’hi jugo el que vulgueu que els que ensenyen matemàtiques sense ser matemàtics saben milions de vegades més matemàtiques que els castellans que ensenyen català (ras i curt).

      • Ei, volia dir “que els castellans que ensenyen català el català”; entre la frase que se m’ha enrevessat i escriure en mòbil que és odiós i vols acabar abans!

      • Seria interessant tenir testimonis de l’àmbit de les matemàtiques. Em consten, per exemple, les dificultats dels economistes per fer les classes de matemàtiques científiques de batxillerat. El problema que denunciem està afectant altres disciplines.

  15. Però si fa anys que a pertot hi ha professors de català que no en saben. He treballat en 16 escoles privades i públiques diferents del Vallès, Empordà, Baix Ebre, Bages, Maresme, la Garrotxa etc.; he treballat per al Consorci de Normalització a l’Empordà, al Bages, al Baix Llobregat, a Osona, a Girona, al Pla de l’Estany… Encara és hora de trobar un professor que parli correctament el català (passat de tres o quatre de casos en el Consorci). En les escoles públiques ni un. 16 escoles eh!

    En la que treballo ara, fa dues setmanes sento d’una professora de català d’ESO: “aquest matí vaig trobar…”. No és broma. No era cap anacolut, cap laspsus. La fonètica… més val que no en parlem. La sintaxi… Ja ho veieu….

    Fa anys que en escoles, almenys del Vallès, les classes de català a l’ESO es fan en… castellà. Bé, al Maresme també ho puc corroborar.

    Com us penseu que m’he de prendre cap denúncia com aquesta, a part d’alegrar-me lleugerament.

    Per cert, el bo del cas és que jo no sóc filòleg.

    • Gràcies per aquest testimoni, que fa patent la gravetat de la situació. El problema fa temps que es coneix, efectivament. Des del 2010 la Coordinadora d’Estudis Universitaris de Filologia Catalana (UA, UAB, UB, UdG, UdL, UIB, UOC, URV, UV, UVic) ha instat repetidament les universitats i la Generalitat a fer atenció al problema que suposa el sistema d’accés al màster de secundària, però no s’ha aconseguit res. D’altra banda, els filòlegs catalans s’han mobilitzat cada any en relació amb allò que els afecta directament (les dificultats per accedir al màster), com aquest any el col·lectiu liderat per Melissa Vivas, i tampoc ha servit per corregir un problema que té una causa estrictament estructural (i conseqüències en el perfil del professorat que entra al mercat laboral, que són les més greus). És important que es coneguin les conseqüències de les condicions administratives que regulen l’accés a la formació de màster i a la professió docent, i que en parli la gent que ho veu directament, com ho has fet tu. Hi ha solucions realistes i factibles per resoldre el problema, que ha proposat la mateixa Coordinadora. Si hi ha voluntat política i acadèmica per fer-ho, la situació pot millorar.

  16. La llengua catalana no té absolutament res de complicat. El que li passa és que és interferida per una altra llengua i els filòlegs mateixos no volen saber res d’aturar aquesta ferida mortal. L’aticle —amb el qual estic del tot d’acord— corregit:

    El professor Francesc Feliu Torrent ja va deixar-ho clar aL COMENÇAMENT deL curs en un dels seus escrits. El fet és que «algú que no hagi FET mai ni una sola MATÈRIA de llengua ni de literatura catalanes a la universitat pot fer el màster de formació l PROFESSOR (on no s’imparteixen continguts de català) i exercir de professor de català a l’ensenyament públic secundari». (El problema del màster per a PROFESSOR de llengua catalana és molt més greu, Francesc Feliu).

    Set mesos més tard —i a les acaballes del curs— els estudiants de 4t de Filologia Catalana de tot Catalunya continuem preocupats perquè la situació no ha millorat. El Departament d’Ensenyament, que va preveure una possible necessitat d’incorporar professors de català a la borsa de (treball = FEINA) durant els (pròxims anys = ANYS VINENTS), permet (des del = ‘DES DE’ ÉS CASTELLÀ; D’ENÇÀ DEL) 2013 que graduats sense cap mena de formació filològica puguin accedir al màster de formació (al professorat = PER A PROFESSOR) de l’especialitat de català i (espanyol = CASTELLÀ). Aquests graduats que aconsegueixen D’accedir-hi, són estudiants els quals l’última noció de llengua i literatura catalanes que van rebre va ser al Batxillerat o —miraculosament— en alguna (assignatura = MATÈRIA) (aïllada = ISOLADA) del grau. Tot i així, el Departament d’Ensenyament i el Departament d’Universitats i Recerca permet que hi accedeixin i aconsegueixin el títol d’un màster que els permetrà DE ser oficialment professors de català.

    Un graduat en filologia catalana és una persona que estima i té un coneixement profund de la llengua i la literatura catalanes. Un estudiant de filologia catalana, també. Tots els filòlegs que volem fer aquest màster, ja fa anys que ho tenim clar: volem (amarar el nostre coneixement filològic a les aules = AMARA LES AULES DEL NOSTRE CONEIXEMENT FILOLÒGIC) i revifar l’interès dels nostres futurs alumnes per la llengua i la literatura catalanes. Però això és el que el Departament d’Ensenyament no comprèn. Per aquest motiu, permet que un munt d’estudiants mancats de coneixement ocupin les places d’aquells que realment volem succeir amb honor els nostres reconeguts professors de català de l’ESO i del Batxillerat.

    L’any passat, l’intrusisme massiu va fer que molts dels nostres companys de carrera (quedessin = RESTESSIN) fora DE la preinscripció del màster. I això (va succeir = VA PASSAR, ES VA ESEVENIR) perquè en cap moment (se’ls va prioritzar l’accés = VAN TENIR PRIORITAT) com a professionals de la llengua i la literatura catalanes. Sembla que (l’únic = LA SOLA COSA) imprescindible que estableix el Departament d’Ensenyament i el Departament d’Universitats i Recerca (per cursar = PAR A FER) aquest màster és, injustament, la nota de l’expedient. Això provoca que fins i tot entre filòlegs ens haguem de barallar per A obtenir millors qualificacions. Paral·lelament, els estudiants de (periodisme = JORNALISME), d’art dramàtic, humanitats, i comunicació i indústries culturals, que es preinscriuen amb una nota de l’expedient més alta sense haver (cursat = FET) cap —o gairebé cap— (assignatura = MATÈRIA) de català durant tota la seva trajectòria universitària, fomenten l’exclusió dels graduats en filologia catalana que (s’apunten = S’INSCRIUEN) al màster cada setembre.

    (La formació (del professorat = DELS PROFESSORS) d’ensenyament secundari: competències, incompetències i negligències, Albert Soler i Núria Alturo)

    És una (llàstima = PENS) que el Departament d’Ensenyament i el Departament d’Universitats i Recerca no facin cas ni de les coordinacions de filologia catalana de les universitats ni dels estudiants afectats per aquest problema. (Només = SOLAMENT) interessa cobrir una mancança de professors de català amb graduats poc competents. És per això que els alumnes de filologia catalana de 4t volem deixar constància del nostre descontentament i, a més, donar a conèixer a la societat catalana quins han de ser els vertaders docents de català de les noves generacions. També volem informar a tothom que no ens (rendirem = RETRREM): que lluitarem fins al final per tal que cap graduat en filologia catalana (quedi = SIA, RESTI) exclòs d’un màster que li permetrà, sens dubte, complir el seu somni professional: ser professor de català.

    • Alguns teniu massa a mà el diccionari de sinònims. Com us agrada quedar per sobre dels altres ultracorregint a tort i a dret.

      • No hi ha cap mena de voluntat de ‘posar-se per sobre’ de ningú. No heu entès res. La voluntat és de desvetllar la consciència. Si no fem res per a aturar la interferència, la llengua catalana desapareixerà. Els mots que he esmenat són tots castellanismes. Si llegiu aquest article ho podreu entendre. http://bibiloni.cat/textos/32.htm