Si no ens entenem amb el llenguatge, entenguem-nos per amor

Mentre Enric Casasses, Josep Pedrals i Jordi Oriol llullifiquen a l’antic hospital de Sant Julià, la nit de diumenge arriba a Besalú amb els primers versos d’octubre. Les parades de les editorials, independents totes, ja són història. Després de dos dies intensos com una erupció estromboliana, la cultura ha pogut presumir impunement de fecunditat i germanor amb la vènia de la pluja, que s’ha limitat a surar en forma de núvol vagament amenaçador. Un any més (diacrític persistent), i ja en van set, Liberisliber ha tornat a sortir-se’n amb nota.

Passejar entre llibres, entre productors de llibres (escriptors, traductors, editors…), entre amants i curiosos de llibres, és una activitat despreocupada i agradable. Hi ha gent de totes les edats, famílies, adolescents, turistes, parelles, mainada, somrients, inquietants i solitaris. Dissabte a la tarda, temperatura la mar d’agradable i Fernando Arrabal a l’escenari, gesticulant, reivindicant Salvador Dalí i les seves memòries “autèntiques” mentre sonen les campanes del Monestir de Sant Pere. Tal com va dir ell mateix a la mítica tertúlia de TVE del 89, podríem parlar d’una imatge “apocalíptica”. Paco Inclán li diu que bé que es conserva a pesar de l’edat, i Arrabal ho corrobora: “Tinc 84 anys i sé que sembla mentida que n’aparenti 83”.

Després de la seva intervenció, es fa difícil saber qui guanya la partida, si la raó o la desraó, però hom s’inclina voluptuosament per la desraó i la passió que ha d’impel·lir-nos a executar-la. I de la passió a la voracitat hi ha un pas, igual que d’una activitat a l’altra. Al mateix escenari, AdiA, Labreu i Cafè Central anuncien el guanyador del I Premi Francesc Garriga de poesia d’autors inèdits, patrocinat per Liberisliber. Es tracta de Guillem Gavaldà amb l’obra Fam bruta, que parla de la poètica del canibalisme, l’antropofàgia i la depravació. Ben bé com diu ell, en efecte, de la “voracitat del cos”. Ens en llegeix alguns fragments i em fan agafar gana. D’embotit.

Acabat l’entrepà de fuet, la jornada es completa, païts els vermuts i els banquets, finalitzades les aparicions de llevadores i pastissers i els testimonis dels corresponsals de guerra, amb una Escaramussa poètica sense treva entre rapsodes divergents i enginyosos amb Lluís Riera com a mestre de cerimònies: Míriam Cano, Xènia Dyakonova, Miquel Àngel Llauger i Rosselló, Oriol Prat i Altamira, Esteve Plantada i Carles Rebassa. Brega brollant embriaga de bramuls brillants, com una al·literació. A la nit es lliuren els Premis Liberisliber 2016, que són per Gemma Gorga (poesia), Daniel Piqueras (infantil i juvenil), Jordi Borràs (no-ficcó) i Rubén Martín Giráldez (narrativa).

La Bibliomaleta

El dissabte, però, també és el dia de les biliotecàries, que aposten per l’arrelament a la lectura dels més menuts i ens presenten la seva Bibliomaleta, integrada per llibres per nens de zero a cinc anys, que anirà voltant per les biblioteques de les comarques gironines. El seu objectiu és induir els infants a la lectura fins i tot quan encara no poden llegir, incentivant-ne les ganes a través d’estímuls com el tacte, les imatges o els sons. En darrera instància, dels símbols, posant èmfasi en la pedagogia per l’aprenentatge i la comprensió gradual per la lectura futura.

El personal del Servei de Biblioteques de la Diputació de Girona, impulsor del projecte en col·laboració amb la Universitat de Girona, explica aquesta proposta educativa amb entusiasme abans de cedir el protagonisme a les bibliotecàries de Banyoles, Porqueres, Figueres, Besalú i Girona, que parlen dels llibres de la fira que han adquirit, alguns dels quals inclosos en la Bibliomaleta. A banda de la literatura infantil i juvenil , Rodoreda, Gaziel, Prudenci Bertrana, Pere Calders, Francesc Garriga, Manuel Baixauli i Anna Gual, entre d’altres, s’erigeixen entre una selecció de clàssics i moderns d’aquí i de més enllà francament exuberant, que convida a l’entusiasme amb l’edició independent, guerrillera, vocacional i infatigable.

Diumenge, cloenda lul·liana

El segon dia de la fira, diumenge 2 d’octubre, no només és el jorn que va acomiadar Marcel Duchamp d’aquest món l’any 68, ni el dia que el conseller de Cultura trepitja Besalú en companyia de Laura Borràs. També és el dia del “Microshakespeare”, de “Mumbo Jumbo”, d’Anaïs Nin i dels debats sobre els patrons narratius que esquematitzen la nostra vida. I també és el de Panait Istrati i d’Agustí Bartra, de Lluís Llach i de Xavi Sarrià, música i lletres, i d’Enric Casasses, Josep Pedrals i Jordi Oriol per tancar el festival amb un homenatge a Ramon Llull: “La cirera i la garrofa”.

Poesia, lectures entretingudes i vibrants, instruments i sentit de l’humor entre desenes de globus i la sang de Crist (cinc vegades visionat crucificat per Llull) en un porró, en un ambient fratern i predisposat al bon rotllo. Per si de cas, Casasses pronuncia unes últimes paraules lul·lianes, tal com diu l’Amic a l’aucell: “Si no ens entenem per llenguatge, entenam-nos per amor”. Però si tenim la literatura, no ho dubtem: entenguem-nos de totes dues maneres… i ben llegits i fins l’any vinent si Zeus vol.