[VÍDEO] Seixanta anys de la tancada del Paranimf

24.02.2017

El 21 de febrer de 1957 més de sis-cents estudiants es van reunir al Paranimf de la Universitat de Barcelona amb la intenció de celebrar la primera Assemblea Lliure d’Estudiants. Aquella reunió va derivar en una tancada, un acte de protesta que va ser durament castigat pel rector. Ara, seixanta anys després Maria Coll i Pigem publica el llibre Al paranimf! La primera revolta estudiantil (Editorial Base), on rememora amb els testimonis d’aquell moment dramàtic un dels episodis germinals de la lluita antifranquista.
Ester Roig, redactora de Núvol, ha entrevistat alguns supervivents d’aquella generació en l’acte de presentació del llibre a l’Alibri.

La tancada del Paranimf va tenir lloc uns dies després de la vaga dels tramvies. Tots dos fets es poden considerar les primeres guspires de la lluita antifranquista. “La revolta estudiantil marca el primer símptoma que el règim ha començat a perdre la universitat”, diu Maria Coll Pigem, col·laboradora habitual de Sàpiens i codirectora de la revista Valors, que ha recollit la veu de testimonis directes en una crònica detallada i emocionant d’aquella jornada. Coll explica també els mesos de preparatius i les greus conseqüències que van patir els participants. La majoria d’estudiants van patir càstigs i represàlies. Els homes van haver de suspendre els estudis durant tot un any acadèmic, i molts van abandonar la carrera arran d’aquella sanció. Les noies van haver de tornar a pagar la matrñicula universitària per reprendre les classes aquell mateix curs. L’autora recull al llibre tota mena d’històries i anècdotes d’un episodi del qual no es conserven imatges, perquè els estudiants que es van aplegar l’any 1957 al Paranimf no eren conscients del que passaria posteriorment i, òbviament, cap d’ells portava un mòbil per fer fotos o donar fe del que estaven vivint.

La tancada del Paranimf va suscitar reaccions i mostres de solidaritat dins i fora de l’estat espanyol. Maria Coll consigna en un annex tots els noms dels participants de la tancada, entre els quals es troben personatges rellevants de la vida cultural i política de la segona meitat del segle XX a casa nostra: Lluís Permanyer, que aleshores feia primer de carrera, Llibert Cuatrecasas, Jordi Solé Tura, Helena Feliu Pi de la Serra, Jordi Maluquer, Guiomar Amell, Francesc Sanuy, Esther Tusquets o Luis Goytisolo entre altres; personatges que després van militar en partits polítics de tot l’espectre ideològic però que en aquell moment van coincidir en el que Solé Tura va qualificar d’acte d’afirmació col·lectiva.

Lluís Permanyer | Foto de Roser Vilallonga