Divendres fa quaranta anys que els capitans de l’exèrcit portuguès que havien participat a les guerres colonials es va alçar contra la dictadura en la que va ser la última revolució a l’Europa capitalista. Ara que el país viu sotmès a la troika comunitària i a les arbitrarietats de la UE, són molts els portuguesos que reclamen la vigència de l’esperit del 25 d’abril.
Per nosaltres la revolució dels clavells va ser un romàntic i anhelat senyal d’esperança, però ells van fer fora la dictadura i a nosaltres se’ns va morir de vella. I ara els portuguesos posen en entredit la classe política que els ha dut al forat mentre aquí ens ho mirem perplexos i incapaços de reaccionar. Rafael Vallbona, autor de diversos treballs sobre Portugal, farà memòria d’abril en dos articles que publicarem a Núvol dijous i divendres.
El pont sobre el Tejo, anomenat de Salazar i que aviat va ser rebatejat com a pont 25 d’abril, és una de les icones de la Revolució dels Clavells | Foto: Rafael Vallbona
Fes-te subscriptor de Núvol
Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges
-
Participa en sortejos setmanals i guanya llibres
-
Rep la revista anual en paper
-
Accedeix a la Biblioteca del Núvol
-
Aconsegueix descomptes culturals