L’altre origen del Mecanoscrit

26.11.2014

En ocasió del 40è aniversari de la publicació del Mecanoscrit del segon origen de Manuel de Pedrolo (novembre 1974), Núvol i la Societat Catalana de Ciència-Ficció i Fantasia han acollit la proposta d’aplegar 40 autors que escrivissin 40 textos de 40 paraules situats dins el context del Mecanoscrit. Durant aquesta darrera setmana de novembre Núvol vol compartir la commemoració virtual amb els lectors. Podeu llegir les tres primeres entregues aquí.

Manuel de Pedrolo

Manuel de Pedrolo

 

Les flors són mel·líferes

Emili Gil

En conèixer l’Alba vaig aprendre que endinsar-me en la bellesa implica, alhora, penetrar en la follia. Afortunadament ella no gemegà ni badà boca: feia mesos que del seu ventre hi naixien esbarzers. En Mar menjava móres.

 

Mecagontot el segon origen

Jordi Gimeno

L’Alba volia que el seu home la respectés, mentre el Dídac anhelava una parella més jove. Així, la matriarca va decidir empresonar-lo i ara ha d’imaginar-se filles amb els ulls vençuts de qui no ha pogut escollir dona ni destí.

 

Setanta anys més tard

Jordi de Manuel

«Iaia!», cridà el nen bru amb un dit que apuntava, mar enllà, una pastera. La vella alçà els ulls i l’ancià, ranquejant, anà fins on trencaven les onades. Disset néts s’acostaren a ell. «Més supervivents, Alba», sospirà, joiós, en Dídac.

 

L’insest original (hepileg mecanuscrit)

Jordi Masó Rahola

Y per perpetuar l’umanitat, l’Alba ba cometre insest amb son fill. Y del Seu ventre ban nexer mascles e famelles que tambe copularen entre ells. Treballaban la terra, cassaven, fornicavan, s’hinstruien. Y axi acunseguiren preserbar la sivilitzacio, la nostre kultura.

 

Variant del segon origen

Enric Herce

El toll de la resclosa els va protegir de les vibracions microstructurals, però no va impedir que la radiació de les naus afectés els seus organismes, modificant-los. L’Alba i en Dídac cada cop passaven més temps dins l’aigua. Fora, s’ofegaven.

 

L’autèntic origen del Mecanoscrit

Carles Terès

L’atac eliminà tots els mamífers marins. La gran extensió dels oceans havia fet creure als alienígenes que s’hi havia desenvolupat la civilització. I els vam poder repel·lir. Un tal Pedrolo va fer una novel·la que explicava el contrari.

 

Sense futur

Raül Maigí

L’Alba va tancar l’ebook i va sospirar. La lluna resplendia sobre els terrats. Va imaginar milers de naus omplint el cel nocturn. Ho podia visualitzar. Llavors va saber que ella mai seria la mare d’una nova humanitat. Millor extingir l’espècie.

 

Una nova alba

Laura Borràs

I obrien el primer llibre en aquell nou temps en què no hi havia mestres ni pares que poguessin acompanyar-los en el difícil camí, ara solitari, de la vida. La lectura, la vida. Una nova alba per a la humanitat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

1 Comentaris