La vida secreta de Raimon Panikkar

Editorial Fragmenta acaba de publicar la primera biografia de Raimon Panikkar, escrita pel teòleg polonès Maciej Bielawski. L’obra ens descobreix aspectes poc coneguts de la vida del teòleg català, com ara la seva entrada i sortida de l’Opus Dei, la seva etapa a l’Índia i les seves tensions amb l’Església Catòlica arran de la seva decisió de combinar el matrimoni i el sacerdoci. 

Pels termes en què estan escrits els pròlegs dels seus llibres, en els quals sovint l’autor hi afirma que aquelles reflexions formen part de la seva existència al llarg de molts anys, podem apuntar que Raimon Panikkar diria que la biografia d’un home (o d’una dona, és clar) és la seva obra. I no perquè ho digui la cita evangèlica, sinó perquè és una evidència. Hem d’entendre l’obra no només com una obra artística, creativa, científica, si no també humana, sobretot humana. És en els fets on ens ho juguem tot, pensament i desig s’han d’encarnar, d’altra banda som fora del món.

Maciej Bielawski (Bydgoszcz, Polònia, 1963), teòleg, escriptor, pintor i professor universitari a Verona, Itàlia, no va conèixer personalment Raimon Panikkar (Barcelona, 1918 – Tavertet, 2010). Va arribar a l’erudit (excels, diu ell), viatger incansable, interlocutor fascinant, teòleg i filòsof seductor tant a través de les seves paraules com dels seus gestos eloqüents, mitjançant la lectura de la seva obra. Una obra de pensament teològic, filosòfic i metafísic el valor de la qual potser encara no es coneix prou bé. El pensament de Panikkar es va avançar molt al seu temps, que és també el nostre.

Bielawski, atret per aquesta personalitat magnètica del savi –sí, no sàpiga greu anomenar-lo així, sovint som reticents a l’hora de situar en el seu firmament cometes amb l’aura de Panikkar-, ha escrit Panikkar. Una biografia, que Fragmenta Editorial acaba de publicar en la traducció al català del l’original en italià a cura de Jordi Pigem, per un temps col·laborador de Panikkar, i autor ell mateix de títols tan suggerents com La nova realitat (Kairós, 2013).

En el seu treball, Maciej Bielawski adverteix dues coses d’entrada: que no ha pogut consultar tota la documentació que hauria volgut, i que no vol fer una hagiografia de Panikkar. Bielawski compleix perquè no mitifica ni desmitifica un pensador original en el mateix sentit en què ho deia Gaudí, que és beure en les deus originals i deixar-les créixer i desenvolupar-se com augmenta el cabal d’aigua dels rius. Amb una actitud intel·lectualment honesta, doncs, el professor Bielawski va desgranant la trajectòria vital d’algú que, ho mirem com ho mirem, és troba fora del comú. D’aquí ve que demani -i ho fa ell mateix- llegir la vida de Raimon Panikkar amb respecte, sense prejudicis –això tan difícil!- ni idealitzacions ni censures per tal de poder apreciar, amb les menys noses possibles, la dimensió intel·lectual i humana del pensador.

Vida i obra són inseparables. La vida explica i dóna sentit a l’obra, com l’obra és una destil·lació de la vida. L’itinerari vital de Raimon Panikkar nodreix una obra en la qual es podria veure sintetitzada la seva actitud vital. En el capítol que el filòsof i indòleg Vicente Merlo dedica al pensament de Raimon Panikkar en seu llibre La fascinación de Oriente (Kairós, 2002), diu, com a conclusió, i tradueixo: “Caldria preguntar-nos, doncs, si una espiritualitat integral a l’altura del segle XXI no hauria de ser capaç d’harmonitzar aquestes tres dimensions de l’espiritualitat*, tal vegada ben representades pel buddhisme, el cristianisme i l’hinduisme respectivament, les tres tradicions religiosofilosòfiques que Raimon Panikkar ha sabut entrellaçar tant en la seva obra com en la seva vida”.

En aquesta biografia escrita per Bielawski amb fluïdesa sense renunciar al rigor, els lectors aniran descobrint com l’itinerari personal de Raimon Panikkar camina en paral·lel a les seves intuïcions teològicofilosòfiques que el portaran a ser, entre d’altres sovint arriscades actituds personals, un abanderat del diàleg interreligiós, de la mística en la vida quotidiana, o de la sensibilitat política envers la degradació del planeta (el terme ecosofia és seu).

Som fills dels nostres pares, i Raimon Panikkar ho va ser de l’indi Ramuni Pániker i de la catalana Mercè Alemany. Si en un moment determinat de la seva vida va sentir-se cridat a retrobar-se amb les arrels i cultura paternes, en un altre moment de la seva vida, després d’haver voltat mig món, d’haver viatjat i pelegrinat a tants llocs del planeta, va sentir-se cridat a ‘tornar al born’, és a dir, a retrobar-se amb les arrels i la cultura materna. A l’edat de seixanta anys, en plena maduresa intel·lectual i espiritual, Panikkar, professor universitari amb un peu sempre a l’Índia i que donava classes a Santa Bàrbara, Califòrnia, s’estableix a Tavertet, on escriurà llibres molt significatius en el conjunt de la seva obra, i reescriurà els anteriors (Panikkar va reescriure molt, ja que el seu pensament anava creixent i desenvolupant-se com les branques d’un gran arbre).

A Tavertet, en el bell paratge del Collsacabra, hi va viure trenta anys, fins que va morir. Maciej Bielawski, fidel al seu propòsit de fer llum en la vida i obra d’aquest sacerdot que va estar vinculat a l’Opus Dei al llarg d’un quart de segle, tema controvertit en la seva biografia, tampoc no defuig incloure un altre tema encara tabú de la darrera etapa de la vida del filòsof: el seu casament, l’any 1984, amb María Josefa González-Haba, amb qui feia molts anys que es coneixien. Aquest matrimoni, més enllà de la seva idoneïtat o èxit personal, li va portar moltes complicacions de cara a la jerarquia, ja que ell sempre es va sentir, perquè ho era, un sacerdot catòlic.

A Tavertet, Raimon Panikkar va treballar incansablement, va fundar Vivarium, va incardinar-se a Catalunya, va començar a publicar en català. Panikkar podia escriure en diverses llengües, i ho va fer. Però en un moment donat de la seva vida, aquell que havia anat tant lluny va tornar a casa. Ens podríem preguntar per què, i la resposta no és, em sembla, pel cansament d’una vida agitada i pel desig de tranquil·litat per poder treballar. Ell havia escrit a tot arreu, a vegades en condicions ben adverses, així com podia haver posat casa en qualsevol altre lloc, de fet ja tenia casa a l’Índia i als Estats Units.

Panikkar va voler viure l’últim tram de la seva vida a Catalunya. Potser encara no hem advertit en la seva justa mesura què significa culturalment, aquí i arreu, l’obra filosòfica de Raimon Panikkar. Per exemple: imaginem (i no sembla agosarat, com fa Jordi Pigem, comparar aquests dos homes amb una obra d’abast tan universal) que el gran Ramon Llull hagués tornat a la seva Mallorca natal havent fusionat en el seu atanor intern destil·lacions de l’or d’Orient i d’Occident, i hagués ofert aquestes destil·lacions en herència a la terra nadiua, i a través d’ella, al món. Per aquest motiu, les intuïcions –nocions intel·lectuals- de Panikkar, com la inter-independència, ens fan meditar en el nostre món d’avui.

*Paraules de Raimon Panikkar, que tradueixo del llibre de Vicente Merlo: Tres dimensions de tota espiritualitat que podem resumir en els termes apofatisme [Pare], personalisme [Fill] i inmanencia divina [Esperit Sant]… En les possibilitats trinitàries de les religions –el kairos del nostre temps– troba la seva més profunda inspiració i la seva més segura esperança.