La Impossible: capítol primer

Avui dia obrir una nova llibreria sembla una empresa impossible, però tres joves llibreters, Olga Federico, Tono Cristòfol i Mireia Perelló, s’hi han aventurat. Dimecres van inaugurar amb una gran festa la llibreria La Impossible (carrer Provença 232, Barcelona). Testimoni de luxe, Oriol Izquierdo en fa la seva crònica personal a Núvol.

De tots els jocs de paraules i divertimentos a què ha donat peu el nom triat per Olga Federico, Tono Cristòfol i Mireia Perelló per a la seva llibreria, i a fe que ha donat i dóna peu a fer-ne uns quants, jo em quedaria amb aquest, que ara toca llegir en to imperatiu: fem possible La Impossible. Perquè es tracta exactament d’això: que entomem col·lectivament el repte de contribuir a fer viable aquest nou aparador de llibres, especialment atent a la lectura en català, ubicat al centre de l’Eixample de Barcelona.

De moment la primera resposta al repte, que dimecres 10 de juliol tenia forma de convocatòria pública d’inauguració oficial, va ser espectacular. O així ho vaig viure des del fons del local, on amb prou feines vam donar a l’abast a mantenir avituallada la taula disposada per a l’inevitable pica-pica. No, no m’entretindré a cantar les excel·lències de les crestes de tonyina, les croquetes de pollastre i els bunyols de bacallà, les patates fregides amb oli d’oliva, els cacauets salats i la selecció d’olives. Faria lleig que ho fes i potser el lector no es creuria el que en digués, si sabia que se’n va ocupar Sopa de Lletres, el projecte d’alimentació saludable en què Dolors Borau i jo ens hem embarcat. Però la veritat és que la reacció espontània al tast van ser uns elogis sense excepció…

Com en despertava, d’elogis, l’espai acollidor de la llibreria, a tothom qui hi entrava, mentre el volum de gent va permetre percebre’l. Perquè a mesura que s’acostaven les vuit del vespre, l’hora anunciada per a la inauguració, allò anava rebentant d’èxit, fins que, quan ja no hi cabia ni mitja agulla, a quarts de nou, la presència de les autoritats va servir d’excusa perquè els principals protagonistes saludessin els presents amb uns breus parlaments. Va obrir-los Marc Sagristà, d’Enciclopèdia Catalana, amb afecte indissimulat, vinculant el goig del naixement de La Impossible amb el trist tancament de Proa Espais. A continuació van intervenir l’Olga, el Tono i la Mireia, amb paraules d’agraïment i molta emoció. El conseller Ferran Mascarell va tancar les intervencions, en nom propi i del tinent d’alcalde Jaume Ciurana, que somreia al seu costat, amb un parell de frases aquesta vegada oportunes i intel·ligibles.

Però el protagonisme indiscutible va ser el dels centenars de persones que van fer de la inauguració una festa desbordada. Hi vaig reconèixer el secretari tècnic del Gremi de Llibreters, Marià Marín, i el cap del servei del llibre de l’ICEC, Joaquim Bejarano. Era notable la presència d’editors, com Josep Cots, Quim Curbet, Isabel Monsó, Núria Sales o Ignasi Moreta. Entre autors, traductors i il·lustradors, recordo haver vist o saludat Robert Saladrigas, Jordi Folk, Ignasi Blanch, Lluïsa Soaz, i altra gent del gremi, com Carlota Torrents, agent literària i encara responsable del Què Llegeixes. I una amplíssima mostra de persones que han estat o encara estan vinculades al Grup Enciclopèdia, com les mateixes impulsores de la llibreria.

Quan a tocar de les deu la Dolors i jo vam recollir, encara hi havia prop de dos centenars de familiars, amics i companys, batejant sense pressa La Impossible. Fent-la ben visible per a tots els veïns i passavolants. Posant, doncs, el primer gra de sorra perquè sigui llargament possible. Ara ens toca a tots sense excepció contribuir-hi.