Josep Ruaix i els planetes

“Entre els lingüistes famosos / té pes la seva opinió / i en els temes espinosos / sap quedar com un senyor”. Aquesta és una de les quartetes de l’auca de Josep Ruaix i Vinyet, escrita per Joan Vilamala i il·lustrada per Toni Donada, que té un subtítol ben aclaridor: “Bon gramàtic, escriptor, de Calders senyor rector”.

L’auca i també el llibre La galàxia Ruaix van ser els obsequis que Josep Ruaix va rebre en l’homenatge que se li va oferir ahir a Moià. L’auca és una petita joia, molt acurada en el text i afinadíssima en les il·lustracions, amb un treball de documentació digne de subratllar. També el llibre té uns quants mèrits –com a mínim cinc: de seguida intento explicar-los–, no sempre presents en els llibre d’homenatge a lingüistes. En aquests s’apleguen textos de recerca que poden no tenir res a veure amb l’homenatjat, en un exercici de lluïment estrictament personal. No és el cas de La galàxia Ruaix.

El primer mèrit justifica el títol del volum: potser és el menys original (són deu textos d’homenatge) però val la pena de llegir-ne el primer capítol per tot el que aporta de trajectòria intel·lectual d’un lingüista de gran saviesa, “probablement el més popular després de Pompeu Fabra (de la mateixa manera que Joan Solà era el més influent en cercles acadèmics, en algunes editorials o en certs mitjans de comunicació)”. Jaume Macià, autor d’aquestes paraules, perfila amb rigor el retrat d’un gramàtic que ha sabut divulgar amb eficàcia la doctrina de Fabra i que, alhora, ha fet avançar la recerca gramatical en una bona colla d’aspectes.

Joan Ferrer, també en el primer capítol, encunya el terme La galàxia Ruaix: “Una galàxia lingüística composta de diversos planetes que es mouen en òrbites d’harmonia analítica i pedagògica progressives”. Aquí cal veure-hi els famosos El català en fitxes, Català fàcil, Català progressiu, Català complet, Observacions crítiques i pràctiques sobre el català d’avui… amb els seus corresponents nivells. Entrevistes, cròniques i apunts, sempre entorn de l’obra del lingüista, conformen la resta de textos del primer capítol.

També són mèrit, d’una banda, el recull de la bibliografia de/sobre Josep Ruaix en els anys 2006-2016 –la bibliografia anterior va aparèixer a la miscel·lània que l’Associació Cultural Modilianum de Moià va dedicar a Ruaix l’any 2005– i el breu vocabulari ideològic ruaixià, a càrrec de Carles Riera. Les 53 entrades del vocabulari embasten de manera original la vida i l’obra de Ruaix.

Les paraules d’afecte representen un altre mèrit perquè tenen, al capdavall, un interès que va més enllà del previsible panegíric. Destaco l’anàlisi de la petjada de Ruaix en la premsa local, a càrrec de Jaume Clarà; la presentació de l’enigma Ruaix, de Joan Ferrer; les notes extraordinàries d’Albert Jané i de Lou Hevly… i, en general, els retrats que en fan Florenci Crivillé, Pilar Gispert-Saüch, Valentí Miserachs, Mònica Montserrat, Núria Puyuelo, Immaculada Riera, Lleonard del Rio, Ramon Sangles, Jaume Sala, Màriam Serrà, Francesc Solà i Joan Badia i Pujol, entre d’altres. Aporten visions complementàries a la figura del lingüista: la seva formació a Roma, el curs de punts conflictius de català, les classes a Vèrtex, l’edició de la Gramàtica anglesa, la participació a la revista La Tosca, etc.

Però potser el mèrit principal, a parer meu, és que el llibre mostra una selecció de l’obra poètica de Josep Ruaix: són les nadales calderines, escrites de 1999 ençà. La galàxia Ruaix en presenta els versos i les imatges que els han acompanyat cada any (una pintura de Giotto, un diorama de l’Anunciació…).

Els admiradors de la persona i l’obra de Josep Ruaix i Vinyet també formem –com diu Joan Ferrer– una mena d’agrupació d’estels lligats gravitacionalment. Devem ser un planeta més de la galàxia ruaixiana.