Joan-Lluís Lluís i els bons amonestaments

14.01.2014

L’escriptor rossellonès serà a El Born CC aquest dijous 16 de gener per donar-nos la seva visió del Llibre dels bons amonestaments, d’Anselm Turmeda, un clàssic indiscutible de la literatura catalana. La xerrada s’inscriu en el cicle “Els llibres que han fet Catalunya”, coordinat pel crític Jordi Galves. El cicle ja ha comptat amb conferències de Stefano Cingolani, Enric Casasses o Anton M. Espadaler

 

Joan Lluís Lluís retratat per Ariana Nalda

 

Turmeda data El Llibre dels bons amonestaments. l’abril de 1398. Consta de 428 versos disposats en estrofes de tres octosíl•labs que rimen entre ells i un tetrasíl•lab de rima independent. En una breu nota proemial es diu que aquest Llibre fou “compost en Tunis per frare Anselm Turmeda, en altra manera apellat Abdal·là” i que tracta de bons ensenyaments, “ja que ell mal los haja seguits”. Segons el professor Joan Lluís Marfany El Llibre dels bons amonestaments ” va ser una obra molt popular al nostre país fins al segle passat perquè servia com a llibre de lectura a les escoles. “Es tracta d’un sermó en vers en el qual, sota l’aparença d’una absoluta i estricta ortodòxia, traspua l’irònic i desimbolt escepticisme i l’ètica egocèntrica i materialista del nostre autor”, sosté Marfany.

“Anselm Turmeda és fascinant per la seva condició de català de Mallorca en terres àrabs, de musulmà sincer que continua escrivint com si fos un monjo cristià, té alguna cosa de l’anguila que s’esmuny i no es deixa agafar”, ens avança Joan-Lluís Lluís poques hores abans de fer la conferència al Born CC. “I és fascinant sobretot perquè va ser molt probablement, durant cinc segles, l’escriptor català més llegit. Era l’autor de les cases humils, al punt que el seu llibre més famós, del qual es coneixen més de cinquanta edicions fins a finals del segle XIX, s’havia transformat en nom comú: ja no era el Llibre de bons amonestament, era el franselm. Turmeda té un lloc excepcional en la història de la lectura en català però sense el rescabalament de Raimon, amb L’elogi dels diners, seria ben oblidat”.

Anselm Turmeda és conegut per La Disputa de l’ase (1417), una novel·la dialogada en català no conservada en versió original. Ens ha pervingut gràcies a una traducció francesa de l’any 1544 i a una altra d’alemanya publicada el 1606. No es conserva cap manuscrit de l’original, excepte de la profecia que recita l’ase al final de l’obra. L’any 1589 la Inquisició espanyola va incloure la Disputa de l’ase a la llista de llibres prohibits. Això podria explicar que a dia d’avui no disposem de cap exemplar. Hi ha referències documentals que apunten que es va publicar l’any 1509 amb el títol Disputa de l’ase contra frare Encelm Turmeda sobre la natura e noblesa dels animals. La disputa de l’ase presenta un seguit arguments per part de Fra Anselm. El frare és refutat consecutivament per l’ase, excepte en l’últim diàleg en què s’hi aborda l’encarnació de Déu en home. D’aquest últim debat el frare en surt victoriós.

 

Llibre dels bons amonestaments. Conferència a càrrec de Joan-Lluís Lluís. El Born CC, Sala Moragues, dijous 16 de gener a les19.30h. Entrada gratuïta.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

1 Comentaris
  1. Molt interessant. Quantes obres catalanes i escrites en català han passat com a castellanes perquè van ser traduïdes en aquesta llengua o bé, senzillament, perquè les han fetes desaparèixer? Aquest és el nostre repte com a historiadors de la llengua i de la literatura catalanes dels segles XVI al XVIII. Sumem esforços per a resoldre l’enigma d’una vegada i esbombem-lo, malgrat Vanguardies i Periódicos i unionistes en general.