Jaume Collboni: “Barcelona ha de ser una ciutat fàcil per a la creació”

13.06.2017

Jaume Collboni, Tinent d’Alcalde d’Empresa, Cultura i Innovació de l’Ajunatment de Barcelona, compleix aquests dies un any al capdavant l’Institut de Cultura i ha aprofitat per fer balanç de la seva acció de govern i ha avançat les línies dels propers anys.

Una de les grans fites de l’etapa Collboni haurà estat sense cap dubte l’increment en un 15% dels recursos destinats a cultura. El pressupost de l’ICUB ja s’eleva als 132 milions d’euros i ja representa el 5% del pressupost municipal. Collboni se sent orgullós d’haver esgarrapat imports de la taxa turística per destinar-los a accions culturals. Així ha pogut invertir 300.000€ en la programació del teatre Grec durant el mes d’agost i abocar 250.000€ en la restauració de la capella de Sant Miquel del Monestir de Pedralbes. “Cal comunicar a l’exterior una imatge de Barcelona que atregui un turista més interessat en cultura que no en altres coses”.

Collboni també ha destacat altres inversions que s’han anunciat en els darrers mesos, com la recuperació de l’edifici del Borsí, l’anunci de la creació de la Casa de les Lletres o la rehabilitació del Teatre Arnau al Paral·lel. En tots aquests casos, Collboni aposta per rehabilitar edificis ja existents, en lloc de construir-ne de nous.

Més enllà d’aquestes inversions en infraestructures, Collboni ha fet dues apostes que pretenen donar oxigen al territori a partir de la cultura. Un és el Districte Cultural, un circuit estable d’espectacles professionals als centres cívics de la ciutat. L’altre és el festival metropolità de la dansa, que estarà coorganitzat per diferents ajuntaments de la corona metropolitana: “És la primera experiència d’activitat cultural pública que es pensa sobre la ciutat real”, ha afirmat Collboni.

En aquesta mateixa línia de donar joc a nous espais de la ciutat, el tinent d’alcalde ha destacat el nou pla que estan formulant per ordenar dos pols de la ciutat. El pol creatiu i cultural, que va prenent força a la zona de les Glòries amb el Disseny Hub com a centre, i el pol científic, que se situarà al Parc de la Ciutadella.

Pel que fa al pol estrictament cultural, Collboni ha reconegut que cal reordenar la zona de Glòries, no només urbanísticament ara que les obres s’allarguen, sinó també en l’articulació dels equipaments en un mateix entramat cultural. “El fet que els edificis del TNC i L’Auditori es donin l’esquena és molt simptomàtic i il·lustra de manera molt gràfica com han estat les polítiques culturals d’aquest país.” Ara mateix, cadascú va a la seva i l’ICUB ha fet els primers passos per reunir i coordinar associacions veïnals, equipaments públics com el Teatre Nacional, L’Auditori, La Farinera o el Museu del Disseny i empreses privades com RBA o MediaPRO. L’any vinent el festival de la llum, que se celebra per Santa Eulàlia, es desplaçarà a la zona de Glòries i @22, un primer símpotma que aquest nou eix cultural ha de servir per descentralitzar Ciutat Vella i portar activitats o festivals a altres barris.

 

Seu del Museu del Disseny

L’excepció cultural

El mateix dia que feia balanç d’aquest primer any amb la premsa, Collboni impartia una conferència al Teatre Romea, que reprèn el fil del discurs iniciat el setembre passat en una intervenció al Mercat de les Flors. Collboni ha definit el present com un moment de pulsió tensa entre la indústria cultural global i les polítiques públiques nacionals-locals. Cal defensar la producció local davant els productes de les grans multinacionals per la seva excepcionalitat cultural. “No ens podem limitar aquesta excepcionalitat al tema de l’IVA o la subvenció de l’IBI. L’excepció cultural és un concepte més extensiu, que hem de portar més enllà de la fiscalitat. Barcelona ha de ser una ciutat fàcil per a la creació”.

“Abans es podia triomfar aquí i a poc a poc triomfar al món; ara sovint es triomfa directament a tot al món o no es triomfa”, ha dit Collboni. “Aquesta realitat és catàrtica. I demolidora. Ho és perquè ens obliga a repensar moltes de les estratègies culturals de consideràvem inqüestionables fa pocs anys”. Collboni ha destacat que les arts escèniques escapen de ple d’aquest paradigma globalitzador que ha portat la digitalització de la cultura. “El teatre és la manifestació d’un fet singular, sobre el qual acceptem i esperem la grandesa de la irrepetibilitat”. La bona salut el teatre a Barcelona es mantindrà si es generen complicitats entre les iniciatives públiques i privades, si es posa en valor el talent creatiu i es persegueix la creació de nous públics. El futur del teatre depèn dels qui avui encara no hi van i aquesta és la principal batalla que hem de lliurar en els propers anys”, ha conclòs Collboni.