Jacobo Siruela: “La literatura fantàstica té sempre aquell punt de somni”

Jacobo Siruela va ser el convidat que dilluns va obrir el segon tram del festival MOT, a Olot. Una vuitantena de persones van omplir la sala La Carbonera per escoltar la conversa de Siruela amb el comissari del MOT, David Roas.

“Vuitanta persones és una xifra de públic més que acceptable si considerem que la literatura fantàstica és minoritària –dins de la ja minoritària literatura–, que David Roas no és un personatge precisament mediàtic i que Jacobo Siruela publica llibres que amb prou feines es venen, en paraules seves”, ens explica Àgata Losantos des d’Olot. “L’acte inaugural del festival MOT a Olot va ajuntar sobre l’escenari dos monstres de la literatura fantàstica –broma fàcil però gairebé inevitable–, que van dedicar una hora llarga a repassar la trajectòria de Siruela en relació amb aquest gènere literari, a detallar les característiques que fan del fantàstic un gènere clau, però menystingut, de la literatura i a fer un recorregut pels autors i les obres fonamentals. Siruela, que amb prou feines va necessitar de les preguntes de Roas per desgranar un discurs didàctic, apassionat i ple d’incitacions a la lectura, va partir del volum publicat recentment per la seva editorial actual, Antología universal del relato fantástico, i es va anar remuntant a lectures i publicacions anteriors, fent marrada amb anècdotes i moments de complicitat amb Roas que van convertir l’obertura del MOT a Olot en una estona de conversa distesa i enriquidora de la qual el públic vam ser espectadors privilegiats”, declara Losantos.

Andreu Oliveras, de La Garrotxa Digital explica que Roas i Siruela van voler dignificar el gènere fantàstic, moltes vegades injustament tractat de literatura d’evasió, segons va reivindicar Roas: “La literatura fantàstica i la ciència ficció són dues maneres perfectes de reflexionar sobre la realitat”. Siruela, a més, també va voler trencar una llança a favor dels cops de geni provocats per la inspiració momentània: “Les obres importants sempre són inspirades. La literatura fantàstica té sempre aquell punt de somni”.