L’activitat prologal del mestre Llompart

Lluís Alpera introdueix la figura i l’obra prologal de Josep Maria Llompart, una extensa tria que ens ofereix ara la curadora dels dos volums, Pilar Arnau i Segarra, ofereix, de fet, un ampli ventall de registres i de crítica literària, del gran savoir faire del mestre Llompart.

El singular escriptor que fou Josep Maria Llompart de la Penya (Ciutat de Mallorca, 1925-1993), pràcticament en tots els camps de la cultura i no sols a les Illes, sinó de cap a peus dels Països Catalans —la poesia, la docència, la crítica literària, l’assaig, les conferències, l’assessorament editorial, el fort compromís cívic, etc.—, va tenir en vida un reconeixement institucional i gremial ben valuós. Amb tot, i a mesura que passa el temps i els crítics van aprofundint en la seua obra i en la seua projecció singular, ens adonem del gran pes cultural i cívic que exercia, principalment a les Illes, damunt les diverses generacions: les coetànies i les posteriors.

Llompart es va justificar més d’una vegada; com a intel·lectual compromès amb el seu context històric, havia de diversificar les seues activitats en diversos camps més enllà de la seua veritable vocació literària: la poesia (nota prèvia a Retòrica i poètica, 1982). Tanmateix, l’escriptor mallorquí «va omplir un buit i exercí una funció didàctica molt valuosa i eficaç, certament impagable», segons el criteri de Pere Rosselló, dins la crítica literària i, concretament, dins els nombrosos pròlegs que va escriure en vida i que tot seguit passem a comentar.

La present Selecció de pròlegs de Josep Maria Llompart, composta per noranta-quatre pròlegs, supera en molt els que va reunir el mateix escriptor l’any 1982 dins els dos volums de Poètica i retòrica (ed. Raixa). Evidentment, una tria tan extensa com la que ens ofereix ara la curadora dels dos volums, Pilar Arnau i Segarra, ofereix, de fet, un ampli ventall de registres i de crítica literària, del gran savoir faire del mestre Llompart. En primer lloc, i com ens assenyala Arnau, «la faceta de prologuista de Llompart s’ha d’entendre com la d’un guia literari: els seus textos prologals fan de full de ruta, de brúixola, i gairebé sempre tenen un vessant didàctic», que coincideix positivament amb el criteri d’un altre estudiós dels pròlegs llompartians, Pere Rosselló, el qual remarcava el gran buit que omplia el polifacètic escriptor, en consagrar una part important de la seua activitat literària a encoratjar joves —i també els autors mallorquins coetanis i d’altres il·lustres del passat— mitjançant pròlegs o introduccions crítiques d’una gran volada, i també la funció didàctica que atenyien per esdevenir «molt valuosa i eficaç, certament impagable» («Reduccions», núm. 102, febrer 2013). Tanmateix, resulta un xic curiós i, en certa mesura, contradictori, el rètol que va penjar el mateix Llompart al seu despatx de l’editorial Moll i que deia: «No faig més pròlegs ni més presentacions, ni pregons ni altres herbes. Fins i tot en casos especials. No hi ha excepcions que hi valguin!» –que segurament va escriure l’any 1981 i que, segons Moll, va funcionar fins al 1985 en què «va caure en la reincidència» fins a la seua mort.

La veritat és que el nostre escriptor era considerat el crític més valorat de les Illes Balears pels anys 1970 i 1980, ja consagrat per les seues crítiques a «Papeles de Son Armadans», a les miscel·lànies de la Biblioteca Raixa, als periòdics «Diario de Mallorca» i «Última Hora», a la revista «Lluc» i en altres plataformes literàries dels Països Catalans. A més, l’homenot Llompart sabia ben bé allò dels mallorquins de «fer bondat». Car ell mateix acollia tothom, més enllà dels enormes compromisos tant de caràcter literari com d’editorials que anava adquirint al llarg de la seua existència.

Potser la singularitat dels pròlegs de Josep Maria Llompart resideix, com diu Arnau, en el fet que el prologuista manifesta la intenció de col·laborar no solament en la difusió de la literatura catalana sinó en la formació del lector. Serà el cas d’extensos pròlegs filològics que esdevenen alhora veritables estudis literaris, com els que dedica a obres de Pons i Gallarza (Poesies, 1975), Marian Aguiló (Antologia poètica, 1975), mossèn Alcover (Les millors rondaies de Mallorca, I, 1986), Costa i Llobera (Tradicions i fantasies, 1986) o Joan Alcover (Antologia. Poesia. Assaig, 1976; Cap al tard, 1987). Així mateix, una altra part de pròlegs foren dedicats a escriptors coetanis, o un xic més joves que el mateix Llompart, com foren els casos de Josep Maria de Sagarra, Maria Antònia Salvà, Josep Maria Palau i Camps, Llorenç Villalonga, Llorenç Moyà, Guillem Forteza, Miquel Ferrà, Bernat Vidal i Tomàs, Miquel Dolç, Xosé Luis Méndez Ferrín, Guillem Nadal, Gabriel Janer Manila, Jaume Pomar, Antònia Vicens, Gregori Mir, Llorenç Capellà, Josep Sureda, Bartomeu Fiol, Antoni Mus, Joan Pons, Pere Rosselló, Joan Mas, Maria Antònia Oliver i Antònia Arbona, entre d’altres.

Un dels aspectes més interessants destacats recentment per Pere Rosselló ha estat el de catalogar alguns pròlegs de Llompart com a veritables retrats, sobretot els referents a autors joves, generalment amb una opera prima. Seran els casos d’un Miquel Àngel Riera amb Poemes a Nai, de Pere Gomila amb Regió afòtica, de Josep Verd amb Els argonautes, d’Antoni Vidal Ferrando amb Racó de N’Aulet, de Guillem Rosselló Bujosa amb De vides i de mort, de Xavier Abraham amb Sagitari i, especialment, el cas de Miquel Bauçà amb Una bella història (1962), en què el prologuista Llompart inicia el seu contundent retrat d’aquesta manera: «Miquel Bauçà va arribar a la Ciutat de Mallorca sense altre pertret que una absoluta, plena i perillosíssima puresa. A l’eixida d’una minyonia foravilera, d’una fosca adolescència de novici, venia per fer el servei militar —per servir el rei, com diuen els vells pagesos. Portava, de més a més, un grapat de versos i un humil silenci, mesell de violenta humanitat, de rustiquesa i de tendresa…» (vol. I, pàg. 24-28).

Tot i que la veritable vocació de Josep Maria Llompart fou la creació poètica, mai no va defugir, entre altres activitats, el camp de la crítica literària i els múltiples compromisos d’escriure nombrosos pròlegs per als amics o joves promeses que li ho demanaven. Així mateix, com podem comprovar dins aquests dos volums Selecció de pròlegs, alguns escrits encarregats per editorials servien d’introducció a antologies i reculls d’altres literatures i de traduccions fetes per l’escriptor mallorquí, com són els volums de Poesia galaico-portuguesa. Antologia del segle XII al XIX i Poesia gallega, portuguesa i brasilera moderna. També hauríem de parlar de les introduccions a l’Antologia dels Premis Carles Riba 1959-1982 i del pròleg a Entranyes per a l’augur. Antologia de jove poesia catalana al Baix Vinalopó. Els escriptors que gaudírem de la benevolència del seu temps i de la generositat del seus pròlegs mai no oblidarem una experiència tan singular.