George R.R. Martin, autor de ‘Joc de trons’, arriba a Barcelona

27.07.2012

George R.R. Martin al CCCB | Foto de Pere Virgili

Que t’arribi la fama als 60 anys no deu ser fàcil d’assimilar, però George R.R. Martin l’accepta, tot i que sap que és una espasa de doble fil. Per una banda, la fama li ha atorgat visibilitat i ha fet augmentar exponencialment les vendes de tots els seus llibres, però per l’altra, Martin sap que té l’obligació de satisfer un públic que ja s’ha estès per tot el món. És per això que en només quinze dies l’escriptor de Nova Jersey ha passat pel Clarion West Writers Workshop, a Seattle, per la Comic-Con de San Diego i per Espanya, on es troba actualment. Martin arriba avui a Barcelona, però si es recordarà el seu pas per aquest país serà per la setmana que ha passat a la ciutat d’Avilés (Astúries) on ha ocupat, sense cap mena de dubte, el tron de ferro del Festival Celsius 232, que ha celebrat enguany la seva primera edició. Amb tot, ja és la tercera visita de Martin a Astúries, tot i que les dues vegades anteriors, durant la Semana Negra de Gijón del 2001 i del 2008, no havia assolit, ni de lluny, la popularitat que ostenta ara gràcies a la reeixida sèrie de televisió de l’HBO.

La primera vegada que veig a George R.R. Martin és a la roda de premsa que ofereix just el dia després d’arribar. Avança amb passos lents, molt silenciosament, cap a la taula que li han preparat. Se’l veu cansat. Com sempre, duu les seves inconfusibles ulleres, els seus tirants característics, la seva inseparable gorra i la seva coneguda barba d’aire gandalfià. A més a més, honora a tots els presents amb la samarreta d’una de les grans cases de Westeros, en aquest cas la dels Greyjoy on a sobre d’un gran kraken daurat hi brilla el seu lema: ‘We do not sow’ (Nosaltres no sembrem). Martin sap, però, que totes les paraules que digui allí, en aquella sala plena de càmeres i micròfons, seran com llavors que podran germinar. Per això vigila molt el que diu; per això controla molt les seves paraules, mesurant-les una per una, sense que aquest fet tregui intensitat a la seva veu com un tro. “M’agrada Astúries. Ahir vaig sopar cabrit a l’estaca i em va encantar. El problema és que en vaig menjar massa i avui me’n ressento”, explica, comentant que potser inclou aquest plat a la seva obra. I és que Martin vol que la saga A Song of Ice and Fire “adopti un to realista, més proper al de la novel·la històrica que al de la fantasia, oferint una edat medieval paral·lela que mostri els matisos més crus i bruts d’aquella època”. Per això s’ha hagut de documentar molt i ha agafat elements de la història d’Anglaterra, Escòcia i França per dotar la seva obra de versemblança i no s’ha basat pas en l’obra de Tolkien, com pensen molts. “Tolkien va ser una figura molt important per a mi, però no ha estat una influència directa per fer A Song of Ice and Fire. Vaig llegir The Lord of the Rings als dotze o tretze anys i no em canso de rellegir-lo”, comenta.

 

George R.R. Martin al Festival d’Avilés

La sèrie de televisió

En ple apogeu de la sèrie de televisió que han creat Dan Weiss i David Benioff, i que ara emet Antena 3, era inevitable que se li preguntés a l’autor quina opinió té sobre l’adaptació dels seus llibres. “La sèrie va ser quelcom que no m’havia esperat mai. De fet, A Song of Ice and Fire neix com una reacció a les limitacions que em posaven durant els meus temps de guionista de Hollywood”, explica. “Vivia una època en què ja estava fart de tot i volia escriure el que em donés la gana. No em podia creure que hi hagués algú tan boig per voler portar els llibres a la pantalla”.

Fotograma de la sèrie ‘Joc de trons’ d’HBO

Martin va explicar que recorda molt bé el dia en què va conèixer a Weiss i Benioff. “Vam quedar a dinar a ‘The Palm’, un restaurant de Hollywood. Els dos productors em deien que els encantaven els meus llibres i que estaven interessats en fer-ne una sèrie de televisió. Vam acabar el primer plat i seguíem parlant; vam acabar el segon plat i seguíem parlant; vam acabar les postres i seguíem parlant i vam estar-nos-hi tan de temps que ens hi vam quedar a sopar, també”. Des d’aquell moment, Martin ha estat totalment implicat en el desenvolupament de la sèrie, tot i que per qüestions de temps només pot escriure el guió d’un capítol per temporada. “Malauradament, els dies només tenen 24 hores”, explica. Tot i així, comenta que “la sèrie ha resultat ser d’una gran qualitat”, però ja s’ho imaginava, perquè “l’HBO és com el Tiffany’s de la televisió”.

Una saga mítica

Fa poques setmanes que ha sortit al mercat el cinquè llibre de la saga, Dance with Dragons, traduït al castellà i al català. El següent volum, en teoria el penúltim, es dirà Winds of Winter i Martin ha confessat que ja porta escrites 400 pàgines, 200 de les quals encara ha de revisar. Tanmateix, diu que no té gens de pressa per publicar-lo i explica que amb tota seguretat no sortirà durant aquest any ni durant el següent. “Com a molt aviat serà el 2014, però no sóc gens bo fent prediccions i, al cap i a la fi, aquest és el meu llegat. A mi, un cop acabada la saga, se’m jutjarà per la qualitat de la meva obra i no pas per la rapidesa amb què l’he escrita”. Tot i així revela que el manuscrit tindrà unes 1.500 pàgines, com l’anterior, però és molt cautelós a l’hora de compartir algun secret de la trama: “Jo sé el punt de partida i la destinació final, i fins i tot algunes ciutats per les quals passaré i els monuments que visitaré, però no sé on soparé la primera nit, ni on posaré gasolina, ni les cançons que sonaran a la ràdio durant tot el viatge”.

Les múltiples línies argumentals que conté A Song of Ice and Fire poden portar a pensar que amaguen alguna mena de crítica a la societat contemporània, però Martin s’afanya a desmentir-ho: “Si volgués escriure sobre el món ho faria sense subterfugis. Sí que és cert que tracto sovint temes tan importants com són la política, el poder i la moral. Però aquests són temes universals”. Tot i així, Martin comenta que està preocupat pel món en què vivim i angoixat per totes les crisis que està patint. “M’agradaria ser més optimista, però no puc. I totes aquestes inquietuds fins i tot es deixen veure a la ciència-ficció, que va ser el meu primer amor. Abans sempre parlava d’un món utòpic i ara no es fa més que descriure un món podrit i contaminat. Em temo que l’hivern no arriba només a Winterfell (Invernalia), sinó a tot el món”.

Font: Adria’s News. Twitter Adrià Guxens: @adriagch7

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

3 Comentaris
    • Hola Josep, com que aquest article el vaig escriure des d’Avilés, quan dic “aquest país”, em refereixo a Espanya ja que, realment, el Festival Celsius 232 ha estat la veritable excusa que ha fet venir Martin, i no pas la seva fugaç visita a Barcelona ni a Madrid.
      Pel que fa a la segona pregunta, he posat el castellà abans que el català com una mostra de respecte a l’editorial Gigamesh que va ser el primer que va apostar per Martin quan encara no era conegut. Alfaguara, en canvi, ha aprofitat per traduir tots els llres de cop ara que la sèrie ha disparat el ‘boom’.
      Gràcies pel comentari, Josep.

  1. Adrià, com és que dónes preminència al castellà per davant del català? “traduït al castellà i al català”