Enric Jardí, amb uns altres ulls

La tipografia és el cor del disseny gràfic. Es pot dissenyar gairebé només amb un bon coneixement de l’ús de la tipografia. Al Espanya hi ha pocs experts en ensenyar de forma concreta les disciplines que envolten aquesta matèria. Si sou amants de la tipografia no us hauríeu de perdre la sessió que Enric Jardí oferirà avui a les 18h a l’Escola Eina per presentar el Màster de Tipografia avançada. Per més info, aquí. 

Enric Jardí publica ‘Pensar con imágenes’ (Gustavo Gili), un assaig sobre la comunicació gràfica. Gairebé totes les imatges recollides dins d’aquest volum van ser en origen encàrrecs per il·lustrar articles de premsa relacionats amb temes de política i economia. Imatges que es van publicar a La Vanguardia, Público o The New York Times.

“Hem après quasi totes les paraules de forma inconscient i en creem de noves sense pensar-hi massa. Amb les imatges passa el mateix”, explica Enric Jardí. Però l’estudi del llenguatge visual està poc estès en comparació amb el del llenguatge verbal, i Jardí es proposa exposar quins són els mecanismes mentals que ens permeten traduir de manera instantània imatges en conceptes. Sovint fins i tot tradueix el joc mental que hi ha darrere una il·lustració amb una fòrmula matemàtica, que explica el joc de signes que hi ha implícita en cada il.lustració.

El fil conductor del discurs de Jardí ens fa un recorregut per les seves pròpies il·lustracions. A cada pàgina dreta, l’autor ens proposa un cas o un tema per il·lustrar i en girar full ens mostra com ho ha resolt ell. “La diferència entre una bona il·lustració i una de dolenta pot radicar en la manera en què combinem els ingredients que la integren”, diu Jardí. Aquests ingredients són múltiples. Cal tenir en compte com integrem el text en el dibuix, el color, els signes ja sedimentats que aporten tota la seva càrrega semàntica a la il·lustració, tant si parlem de codis, com de símbols, indicis o icones.

Enric Jardí trasllada les figures de la retòrica clàssica a l’àmbit de la comunicació gràfica. Termes que solem aplicar al llenguatge verbal els trobem explicats a partir d’una il·lustració: la metàfora, la ironia, la sinècdoque, la prosopopeia, la hipèrbole, l’eufemisme o l’el·lipsi, entre d’altres, ens són redefinits amb uns altres ulls.

A l’epíleg de ‘Pensar en imágenes’, Joan Costa recorda que en la comunicació gràfica, la que s’expressa per mitjà de signes i formes, hi ha aquells que pensen en paraules (els escriptors, per exemple) i aquells que pensen en imatges (il·lustradors, fotògrafs, visualistes, esquematistes, dissenyadors gràfics), que pensen en superfície. Els primers s’han de cenyir a un codi textual, el llenguatge, que els obliga a seguir amb els ulls una línia tipogràfica i entendre una seqüència que es descabdella en temps. La percepció icònica, en canvi, no necessita codis interposats ni de seqüències: és visual i directa. Tot el que hi podem veure se’ns ofereix de cop i d’una sola vegada, en la immediatesa de la imatge. Fins i tot si la il·lustració ens explica una història susceptible de ser desglossada en una narració o seqüència, se’ns presenta sincrònicament. “La percepció icònica és doblement rica”, sosté Joan Costa. “Rep al mateix temps dos missatges superposats i indissociables: el de la percepció semàntica (el que ens diu el missatge) i el de la percepció estètica (la manera com se’ns diu, ja sigui per convèncer, sorprendre o seduir).

Enric Jardí està en plena forma. Dissenyador, tipògraf i il·lustrador. els seus ulls veuen coses que molts de nosaltres no detectem, sigui perquè no som prou observadors, sigui perquè ens falta imaginació. En el cas de Jardí, la capacitat d’observació i la imaginació es troben amb la volada del pensament, com demostra cada dilluns en la seva entrega setmanal de Weekly Garden Thoughts. No us el perdeu.

@puigtobella