Deu reflexions de Josep Pla

El 2016 s’han commemorat els cinquanta anys d’El quadern gris de Josep Pla. A Núvol hem volgut contribuir-hi fent un recull de deu reflexions que l’escriptor empordanès va incloure en aquest llibre, escrit entre Barcelona i la seva Palafrugell natal poc abans de marxar a París com a corresponsal periodístic amb vint-i-dos anys.

1- Assegut davant de la taula, davant d’una blanca, immaculada quartilla, la ploma a la mà, penso, sovint, que una de les coses més limitades d’aquest món és l’esperança.

2- La més alta virtut de l’home civilitzat és la capacitat real o aparent de l’oblit. Una societat construïda i pacificada es basa en un entrellat de mutus menyspreus passius.

3- Quan parlem del bé o del mal (abstractes) ens referim (suposo) al plaer o al dolor (concrets).

4- Fer frases és relativament fàcil. És desfer-les, després, el que dóna ànsia. Hi ha frases totalment inútils, inservibles, falses, que hom transporta, com un pes mort, anys i anys.

5- Hi ha persones que, el perfum del tabac, l’aprecien sobretot a l’aire lliure. Dins un saló, jo el trobo exquisit. La visió d’una senyora o d’un grup de senyores agradables a través del perfum i del fum del tabac de l’Havana contribueix a fer passar la vida.

6- La raó està centrada en l’espai; la sensibilitat, en el temps.

7- No hi ha desgràcia per als cors dèbils; el desconhort necessita un cor potent (Dostoievski). Això vol dir, probablement, que la primera cosa que es necessita per a patir és una salut de ferro.

8- Una de les coses més tèrboles, desconcertants i desagradables de la vida és constatar que a gairebé tots ens apassiona més una mala acció divertida que una bona acció avorrida.

9- És molt més difícil descriure que opinar. Infinitament més. A la vista de la qual cosa, tothom opina.

10- Arribar a una banalitat profunda pot ésser, al meu entendre, un autèntic propòsit literari.