Carme Fenoll, Premi Ressenya 2016

L’Associació de Periodistes Culturals de Catalunya ha atorgat el II Premi Ressenya 2016 a la cap del Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya, Carme Fenoll. L’entitat ha volgut reconèixer amb el premi “la bona predisposició que la premiada sempre ha mantingut vers la comunicació cultural i la dinamització del seu sector tenint en compte tots els seus agents, inclosos els periodistes”. L’acte d’entrega tindrà lloc el proper 18 de febrer a la llibreria Laie de Barcelona, a les 13 hores. Carme Fenoll exposa en un decàleg els deu principis que guien el dia a dia de la seva gestió.

Els darrers anys han representat un canvi substancial en positiu per a les biblioteques públiques del nostre país. El desplegament dels nous equipaments, el manteniment de la confiança dels ciutadans i l’adequació dels serveis, ha estat la clau de l’èxit. Tanmateix, i lluny de l’autocomplaença, el col·lectiu professional debat alguns reptes importants: la convivència amb els nous formats digitals de lectura, el manteniment del model de finançament públic o la definició dels futurs espais, són alguns dels reptes claus del sector.  Pensant en el decàleg que em demanen des de Núvol i tenint en compte la meva cosmobibliovisió, vaig adonar-me que la meva paraula de capçalera, biblioteca, té 10 lletres. Una excusa com una altra per compartir algunes idees:

BURXEM: Es fa imprescindible que programem cultura per remoure consciències, per despertar inquietuds. Em fa l’efecte que ara necessitem espais que ens proporcionin veus el més diverses possibles. Qui comença?

INTERESSEM. La gent estima allò que li aporta alguna cosa: recursos, informació, confort, servei, esperit crític…Les biblioteques tenen la centralitat social que voldrien els museus (Pepe Serra dixit). Explotem aquest rol. Recuperem el model d’entitat que a principi del segle XX van ser els ateneus o a finals dels anys vuitanta la implantació del CCCB, i apropem-lo als barris, cadascú en la mesura de les seves possibilitats. Les biblioteques han de ser un espai on informar-se, on debatre, on aprendre a dubtar del que hem après.

BUSQUEM el potencial del nostre entorn. Estem rodejats de persones compromeses, gestors culturals que són líders. La clau està en les persones i en que les biblioteques conviuen molt a prop de les comunitats locals. El món està canviant des de baix. Les institucions hem de detectar aquestes persones que són detonants del canvi i donar-los suport, no necessàriament econòmic. Alguns dels projectes més interessants del darreres temps sorgeixen d’idealistes culturals: la revista Núvol (amb 800 col·laboradors), la revista El Procés, el Festival Jóncols, desenes de petites editorials…. Intentem seguir la pista i detectar aquestes espurnes de genialitat. Al Servei de Biblioteques de la Generalitat estem organitzant un concurs de booktrailers per a joves de 14 a 18 amb la gent de Book Movies, per exemple, que ens aporten aquella vacuna contra la burocràcia tan necessària. I què dir de la Catalan Army? La gent de la Viquipèdia en català, la 9a més comunitat a Wikipedia més activa del món, són tots voluntaris. Quin rol hem d’assumir els professionals en un món on els voluntaris tiren del carro?

LLEGIM que els índexs de lectura del país són molt baixos. Fem el possible per fer arribar la lectura a la població i busquem la manera des dels nostres àmbits de treball. Tenim capacitat per col·laborar amb biblioteques, llibreries, editorials. Genial l’aparició de les noves editorials independents (per exemple el col·lectiu Llegir en català), però necessitem més llibreries. Un país amb una indústria editorial tan madura necessita revifar la passió dels lectors. Deixar de parlar de suports i començar a parlar del verb. No m’importa el suport ni el format. Jo vull poder llegir, vull que a la gent li agradi, ho trobi necessari i estigui ben vist i valorat. El llibre recuperant el seu rol de font bàsica de cultura.

INTERNACIONALITZEM. FiraTàrrega, Sònar o Temporada Alta són un exemple que en aquest país tenim un planter de gestors culturals de primera línia. Explotem l’orgull local sense perdre l’esperit crític. Siguem oberts a aprendre de la resta d’Europa sense perdre l’esperit local. Les biblioteques potser s’han fixat massa en models del nord d’Europa sense tenir en compte els aspectes més locals, i això ha generat espais freds o fins i tot asèptics. Fer biblioteques més mediterrànies és un concepte que m’atreu. Fem servir models locals per arribar a ser universals, com diu en Vicente Todolí.

ORGANITZEM. L’administració necessita aprendre del model privat. Busquem iniciatives que fomentin la relació públic-privat, sumem complicitats. Un exemple recent és el que ha fet en Xavier Albertí amb la nova programació del TNC o la proposta de Públics BIB que farem des del Servei de Biblioteques de la Generalitat amb 8 equipaments culturals de referència (1). Facilitem un carnet únic cultural. Superem la política de descomptes, aportem experiències úniques i apostem més per continguts interessants.

TRANSFORMEM. Em sembla bàsic fer polítiques culturals que ens relliguin amb el territori i deixar de pensar en la Barcelona melic. Només amb una xarxa cultural forta i repartida farem sostenible el model (fer girar teatre, música).

EMPRENEM, sí, però què fem per ajudar els emprenedors? A biblioteques, per exemple, parlant amb les universitats de nous serveis de tutoria i formació del capital humà que tenim als campus. Donem a conèixer a les noves editorials, noves llibreries, a les noves empreses de gestió cultural que estan naixent. Cal donar suport a les empreses locals sense confondre-ho amb el clientelisme. I si ho aconseguim fer de forma transparent, aleshores haurem triomfat.

CRITIQUEM. Sobta trobar tan pocs articles de crítica cultural professional adreçada als serveis i equipaments d’aquest país. No volem només lloances, necessitem també la resposta crítica, comparacions que ens permetin créixer i millorar. Què diferencia o què podem aprendre d’altres museus, editorials, llibreries, galeries? Demanem a periodistes, escriptors, pensadors la seva opinió sobre projectes o serveis.

ASPIREM a revolucionar la societat a través de la cultura. Si volem canviar el país, caldrà que comencem per la cultura. És el nostre tret diferenciador. No ens conformem amb el camí fàcil, ara més que mai necessitem que la gent que treballa a l’àmbit de la cultura, tingui les piles posades. En el meu sector concret, l’adaptació i la convivència amb el llibre digital no té per què ser traumàtic. Al llarg dels últims deus anys hem sentit que es cantaven les absoltes a les biblioteques mentre creixien les estadístiques d’ús dels usuaris. Mantinc la confiança en els nostres professionals. La capacitat d’adaptació i transformació de les biblioteques ha estat molt gran i veig als meus col·legues molt oberts al canvi i a la transformació. A diferència d’altres equipaments, les biblioteques públiques s’han gestionat amb pressupostos ajustats i això ens ha preparat per moments com aquests. Els beneficis d’aquests equipaments es perceben en el dia a dia. Em fa l’efecte que és dels pocs equipaments que avui generen consens a l’hora de construir-los: els veïns no s’oposen a la construcció de noves biblioteques, sinó que les reivindiquen.

Pel què fa a la política de preus, sóc partidària de mantenir la gratuïtat en el préstec i tots els serveis bàsics –que no és gratuïtat perquè tots sabem que les biblioteques es mantenen amb els nostres impostos- i em plantejaria la tarificació en el moment que les nostres estadístiques de consum i alfabetització s’elevin a valors que fins ara veig molt llunyans. En canvi, tenim com a assignatura pendent apostar per la cerca de noves fons de finançament i cooperació.

(1): TNC, L’Auditori, MNAC, Temporada Alta, Fira Tàrrega, El Liceu, Teatre Lliure i Mercat de les Flors