Couperin i el barroc francès: benvinguts a l’elegància

És indiscutible que Jordi Savall és un dels millors especialistes mundials en el barroc francès. Aquesta setmana, en el marc del cicle Palau 100 Constel·lació, Le Concert des Nations ens n’ha ofert novament testimoni. En un concert dedicat de manera gairebé exclusiva a François Couperin, Jordi Savall i la seva formació ens van regalar les orelles amb un concert que durant una estona ens va transportar a la cort versallesca de Lluís XIV.

Amb un conjunt reduït format per sis músics, a la primera part van tocar dos dels Concerts Reials, peces de cambra compostes entre 1714 i 1715 per ser interpretades els diumenges a la cort. La música de François Couperin no és espectacular i fastuosa com la de Lully, sinó que té un caràcter intimista i recollit, però no per això és menys intensa. Jordi Savall i els seus músics van tocar en un clima de complicitat absoluta i van crear una aura de puresa i de senzillesa a través dels Concerts reials. En una execució tècnicament impol·luta, va haver-hi una simbiosi perfecta entre les dues violes de gamba, el violí i la flauta, amb un acompanyament del tot integrat de la tiorba i el clavecí.

Les dues parts del concert repetien el mateix esquema, que consistia a intercalar un concert per a dues violes de gamba de Mr. de Sainte-Colombe com a intermedi entre les dues peces de Couperin. A la primera part, Jordi Savall i Philippe Pierlot van tocar Le Retour i a la segona, Le Tombeau. Segurament Mr. de Sainte-Colombe es va donar a conèixer al gran públic gràcies a la fantàstica pel·lícula Tots els matins del món, amb música enregistrada pel mateix Savall. Més enllà d’aquesta coincidència, les peces de Sainte-Colombe van ser encara més íntimes, pel fet de ser només per a dos instruments, de to planyívol i d’una gran intensitat emotiva. Els dos intèrprets van assolir una compenetració total i van tocar amb una afinació perfecta, fent gala d’una puresa de so a l’abast de pocs.

A la segona part van venir dues de les suites que integren Les Nations de Couperin. En van tocar la primera i la tercera: La Françoise i L’Impériale. Les Nations estan integrades per una gran sonata en trio a la italiana a tall d’introducció, seguida d’una suite de peces a la francesa, moltes de les quals passos de dansa. Cal dir que en aquest concert, Jordi Savall va optar per tocar només la sonata inicial de La Françoise, mentre que L’Impériale la van tocar sencera, amb la sonata inicial i la suite de peces posterior.

Les Nations són d’un caràcter més viu que els Concerts reials, i especialment la sonata inicial, d’un aire italianitzant. En aquesta segona part la formació de Savall es va ampliar fins a set músics, afegint-hi un segon violí, sempre comandats pel mateix Savall des de la viola de gamba. Van fer una interpretació marcada pel bon gust, l’elegància i la sofisticació més refinada, com correspon al barroc francès.

El mestre Savall ens va demostrar novament el seu art, fruit de la recerca persistent del so original. I el barroc francès és la seva especialitat. Va fer-nos emocionar, fruir i traslladar-nos a la cort de Lluís XIV amb autenticitat i senzillesa. Tal com diu el text de Manuel Forcano que figura al programa, benvinguts a l’elegància.