‘Argelagues’, de Gemma Ruiz, llibre revelació de l’any 2016

4.01.2017

Acabem de deixar enrere un 2016 en què Ruiz Zafón, Ildefonso Falcones o Dolores Redondo, per citar els noms més coneguts, han tornat a irrompre al mercat amb novetats literàries que han tingut una gran acollida.

Gemma Ruiz | Ester Roig ©

Però l’èxit editorial també inclou les novetats escrites originalment en català, i aquest és el cas d’Argelagues (Proa), el llibre de Gemma Ruiz sobre el viatge d’una dona del camp a la ciutat. Aplaudit pels lectors i per la crítica i amb una esplèndida riquesa lingüística, s’ha mantingut entre els més venuts de ficció en llengua catalana. A Núvol n’hem parlat en aquest article de Clàudia Rius i en aquest altre de Patricia Gabancho, i ens agrada considerar-lo la revelació de l’any. En el següent vídeo, editat per Ester Roig, l’autora ens explica com va ser el procés d’escriure’l.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

1 Comentaris
  1. He gaudit molt amb la lectura d’ARGELAGUES, de Gemma Ruiz. Amb un estil i una gràcia molt especial ens descriu una època de molta misèria i patiment, una època silenciada i desconeguda. M’ha agradat molt la oralitat que fa servir a l’hora d’explicar-nos la història de les dones de la seva família, els renecs m’han fet somriure i pensar en el meu pare que sempre en deia, encara que diferents, perquè els renecs, potser quan no es te prou llenguatge per explicar la ràbia, són necessaris. I onomatopeis, i molts singulars d’aqulla terra i d’aquella època… Un llibre realment molt ben escrit perquè, amb un somriure als llavis, ens fa empassar fets impensabels, per la seva crueltat, i d’altres, plens d’una marevallosa tendresa. Perquè les argelagues, malgrat les seves punxes, també tenen unes floretes grogues, boniques i delicades. I, a través de les lletres de la Gemma, les he sabut trobar, potser també com ella.