Animals i faraons. El meu nom comença amb un ocell

El CaixaForum acull l’exposició “Animals i faraons”, una aproximació a la cultura de l’antic Egipte a través dels animals. Estàtues, pintures, mòmies d’animals i escultures de grans dimensions prenen vida al voltant dels visitants. Les peces exposades provenen del Museu Louvre de París i es podran veure fins el 10 de gener.

Un voltor, una òliba i un ànec, entre d’altres animals dissecats, presideixen l’entrada de l’exposició “Animals i faraons. El regne animal a l’antic Egipte” al CaixaForum. Un grup escolar visita l’exposició. “Jo veig com aquest mou les parpelles!”, contesta un noi, arrencant un somriure a la resta. Els professors els adverteixen: teniu mitja hora per veure-ho tot. El grup avança i es va separant. Cap d’ells s’atura a llegir la introducció que hi ha escrita a la paret. “Els egipcis no adoraven els animals: triaven acuradament les formes animals per convertir-los, per comparació o assimilació, en manifestacions de l’essència divina accessibles per als humans”, hi diu. I és que l’exhibició gira al voltant d’aquest tema: com a l’antic Egipte feien servir els animals per representar el seu dia a dia i, sobretot, les creences religioses.

La col·lecció permet conèixer la cultura de l’antic Egipte a través de la simbologia animal. El grup escolar d’adolescents, sense guia, va seguint l’exposició irregularment. Uns tiren endavant, d’altres enrere, d’altres busquen els seus amics. Al seu voltant, estàtues, anells, pintures, bols decorats, figuretes, mòmies d’animals i altres peces de centenars d’anys d’antiguitat. En total, 430 objectes que s’han portat al CaixaForum gràcies a la col·laboració de l’Obra Social “la Caixa” amb el Museu Louvre. Els professors intenten anar-los explicant detalls. El seu comportament contrasta amb el d’una munió de gent gran que s’han dividit en grups, escolten els guies i de tant en tant fan preguntes. “Primer treballaven amb guix”, explica una guia. “I això, per què?”, pregunta una dona gran. “Volien fer obres molt realistes perquè creien que tot allò que representaven prenia vida a les tombes”, respon la professional.

Hi ha obres impactants de grans dimensions. “Carai, que gran”, diu una senyora davant del cartonatge de la tomba de Imeneminet (945-714 aC).  Les més destacades són l’estàtua dels babuins i dues esfinxs. “És preciós, veieu quina cara que té?”, comenta una dona davant l’esfinx Borghese (664-332 aC). Cos de lleó i cap d’humà. Al seu costat hi ha un grup de babuins esculpits extrets de la base d’un obelisc. Egipte va regalar aquesta obra a França, que la va posar a la plaça de la Concòrdia. El 1836, el govern francès va decidir relegar aquesta peça al Museu Louvre, degut a les queixes d’alguns ciutadans perquè els babuins tenen la part genital molt expressada, segons explica Hélèna Guichard, comissària de l’exposició.

Núria Rosselló, arqueòloga, docent i divulgadora del patrimoni cultural, és la coordinadora d’un cicle de xerrades que complementen l’exposició. Davant la pregunta de com decidien els Egipcis què simbolitzava cada animal, explica entuasiasmada que “La clau està en el comportament dels mateixos animals. Els antics Egipcis els observaven i van relacionar les característiques o accions d’aquests animals al món que els rodejava, otorgant-los poders sobrenaturals”. El cicle té lloc fins el 19 de novembre i es divideix en dues temàtiques. Una tracta sobre el bestiari a Egipte sota el nom ”Del medi al mite” i consta de sis conferències que es duen a terme cada dilluns a les 19h al mateix Caixaforum; i l’altra, titulada “Per les ribes del Nil”, consta de quatre conferències que es fan cada dijous a les 19h i pretenen ser un viatge a la recerca dels animals dels faraons al voltant del riu Nil.

I és que l’antic Egipte “crida l’atenció per la seva iconografia i continguts especfícis, tan diferents de la història del nostre art occidental”, declara Núria Rosselló. El mateix passa a dues dones que estan mirant la secció d’escriptura, significats i ideogrames egipcis amb forma d’animal, i comenten: “Recordes quan a Egipte ens van escriure el nostre nom? El meu començava amb un ocell”.