Joan Bagur del Llibre solidari: “Tenim un àngel al darrere”

Som en un pàrquing al barri del Congrés. En lloc d’haver-hi cotxes hi ha capses de llibres i mitja dotzena de persones que traginen amunt i avall: és el magatzem principal del Llibre solidari. En una habitació que serveix de despatx improvisat hi ha el barceloní Joan Bagur. Tot i que fa més d’una dècada que va jubilar-se, està massa ocupat com per xerrar amb mi més de mitja hora, encara ha d’atendre gent. I això que passen de les vuit del vespre. Va ser empresari tota la vida fins que el càncer va posar-lo contra les cordes ara fa cinc anys. Llavors va engegar el projecte del Llibre solidari, que a dia d’avui ha crescut fins a setanta voluntaris i que té com a objectiu principal proveir de carn, peix i verdura fresca els més necessitats. Tenen parades de llibres usats a 2 i 3 euros a les estacions de metro de de Sagrada Família, Lesseps, Diagonal, Universitat i Sagrera, i fan agradable un camí que molts hem de fer a diari i que, com tot, és millor si es fa amb llibres a la vora. També tenen una botiga a Sabadell.

Joan Bagur: Quan vaig començar amb el Llibre Solidari tenia setanta-cinc anys. Ara en tinc vuitanta, vaig néixer el 36. Formo part d’una campanya de l’Ajuntament per informar els joves, expliquem les nostres vivències als instituts. Em preguntes com es vivia la gana als anys 40? Espanya sortia d’una guerra i Europa estava immersa en una altra guerra. No existia Càritas ni res, hi havia escassetat de menjar i el govern donava unes cartilles de racionament. Anaves a comprar el pa amb la cartilla i et treien un cupó cada vegada que hi anaves. No et podies comprar dues barres de pa, només una.”

Júlia Bacardit: Com va sorgir la idea del Llibre solidari?
He muntat empreses des de molt jove, sempre he sigut empresari. Fa cinc anys em van diagonsticar un càncer. Vaig parlar amb els amics i els fills i vaig dir-los que si me’n sortia muntaria una organització per ajudar els altres. L’operació va anar molt bé i quan vaig sortir de l’hospital vaig presentar els estatuts a la Generalitat. Al cap de tres mesos ens els aprovaven, i a partir d’aquí vam començar a anar a buscar llibres a cases particulars [al principi hi anaven amb un carro del Carrefour]. Els criteris d’una ONG són els mateixos que els d’una empresa: s’ha de portar igual perquè sinó la cosa no va bé. Cal un gerent, un tresorer i càrrecs específics. L’única diferència és que en una empresa un va a buscar els beneficis i en una ONG els beneficis es reparteixen per la causa. Entre altres negocis, jo havia tingut una distribuïdora de llibres i revistes. És un tema que ja havia tocat.

Qui està aquí al magatzem i a les paradetes del metro?
Els voluntaris. Alguns són gent que s’ha quedat sense feina i els donem una ajuda econòmica (que no arriba a ser un sou) a canvi que ells facin unes hores aquí. Jo porto el tema dels voluntaris, els explico quines tasques busquem: des d’un conductor fins a un classificador de llibres o venedors i venedores pels punts del metro. Fins i tot busquem executius. Som una junta de tretze (també voluntaris) i hauríem de ser quinze: falta un advocat i falta algú que gestioni la comuncació de l’organització, perquè de moment l’única difusió han estat voluntaris que repartien fulletons pel carrer. Només hi ha una persona amb nòmina, la que porta la furgoneta. Tots els diners provenen dels llibres de segona mà que venem, perquè no rebem subvencions de cap tipus. A més de Barcelona, tenim una botiga molt gran a Sabadell i estem vinculats amb assistents socials dels dos ajuntaments. També col·laborem amb els jutjats: ens envien els que han de fer serveis a la comunitat.

D’on treieu els llibres?
Són donacions, tant d’entitats (biblioteques públiques, col·legis) com de particulars. Particulars en tenim moltíssims. Cada dia hi ha deu o dotze trucades de gent que vol que anem a recollir-li llibres. Recollim una mitjana de 1.500 llibres diaris.

La gent compra llibres de segona mà (al metro)?
Més dels que et penses. L’ebook semblava que s’ho havia de menjar tot però ha baixat, entre altres coses perquè n’han apujat el preu. Molts clients et diuen que els agrada l’olor dels llibres, i això la tablet no ho té. Surten editorials noves, sembla que la tendència és recuperar el llibre.

Ets lector?
No especialment. M’agrada llegir, però de seguida em ploren els ulls. El que prefereixo llegir són els reportatges de Sàpiens, o de Muy interesante. Col·lecciono diaris de tot el món i tinc més de dos mil primers números de revistes diferents.

 Interviú ha fet quaranta anys.

Tinc el primer número. El vaig distribuir jo! També tinc el famós número amb la Marisol a la portada. Jo distribuïa a cinc-cents quioscos cada dia. Moltes revistes comencen i al tercer número pleguen, i d’aquestes en tinc moltes. A l’època que treballava amb això, guardava cada dia el que sortia nou. Després he continuat però només compro un número, sempre el més antic possible (si tenen el quatre no agafo el sis: manies de col·leccionista). També col·lecciono bitllets de transport, perquè m’agrada viatjar. Ara sóc pensionista i la bossa no dóna per gaire, però fa poc vaig anar amb l’IMSERSO a la Manga del Mal Menor, a Múrcia. És una badia tancada  per un tros de terra, estàs al mig i veus aigua a totes dues bandes.

A què es destinen els diners que guanyeu?
Som un complement del Banc dels Aliments i Càritas, que aporten sucre, arròs i fideus. Donem ajudes a gent a través de les assistents socials. Les assistents socials que ens coneixen ens envien informes de gent, ens diuen “aquesta família o aquesta persona necessita ajuda”. Nosaltres no diem mai que no, mentre puguem, i acompanyem la família o persona en qüestió a comprar producte fresc al mercat. A vegades són persones grans que no poden ni sortir de casa seva. Des de fa vuit mesos, en alguns casos també paguem la meitat o la totalitat del lloguer dels qui ho necessiten.

Tens alguna cosa en compte quan reculls els llibres?
Al principi ho agafàvem tot, després vam veure que rebíem massa coses i volíem seleccionar, però la gent et diu “o te’ls emportes tots o no te’ls emportes”. De tant en tant també enviem deu o dotze caixes a Sud Amèrica a través d’una ONG d’aquí. Tenim problemes d’emmagatzament: no sabem on posar els llibres. Hem trobat ajuda en els moments adequats: hi ha persones que ens han ajudat amb els lloguers dels locals, alguns propietaris ens van deixar estar sis mesos sense pagar per ajudar-nos a arrencar; el que ens va vendre la furgoneta ens han dit “pagueu-me-la quan pugueu”. Crec que tenim un àngel al darrere.

 Coses inesperades que t’hagin passat en la recollida de llibres.
De vegades truquem als particulars per preguntar quants llibres tenen i n’hi ha que et diuen “dos-cents”. Calculem les capses per encabir 200 llibres i ens trobem que n’hi ha uns dos mil. No cal que et digui res més. L’altra anècdota és que una vegada vaig obrir un dels llibres donats i a dins hi vaig trobar dos mil euros en bitllets nous de cent euros. Els vaig repartir entre els voluntaris que estaven amb nosaltres aquell dia.Van fer un sopar per celebrar-ho.

Què poden aportar els pensionistes com tu en temps de crisi?
És un moment difícil. Molts avis ajuden els fills i néts sense feina. Hi ha famílies que viuen amb fills i néts, i tots s’aguanten amb la pensió dels grans. Aportar en temps de crisi? Jo diria aguantar per la crisi […] I ara me’n tinc d’anar, nena.Tinc feina.