Ted Kooser, un poeta gens complaent

11.06.2017

Acabo de fer la feliç descoberta del poeta nord-americà Ted Kooser, nascut a Ames, Iowa, l’any 1939, gràcies a la lectura de L’ocell matiner i altres poemes (El Gall editor). Miquel Àngel Llauger i Jaume Subirana han traduït magníficament a quatre mans una selecció de poemes de Kooser, els dos autors ens acosten per primera vegada en català un poeta contemporani valorat tant per la crítica com el públic des del moment en què l’any 2006 va servir com a Poet Laureate dels Estats Units, fent una gira per tot el país. Una experiència que li va agradar, tot i que Ted Kooser viu retirat a Garland, Nebraska, una petita població de dos-cents habitants.

Ted Kooser | Foto: M. A. Llauger i J. Subirana

És d’aquesta vida reposada i atenta al que s’esdevé a l’entorn més immediat que Kooser ha extret el bo i millor de la seva poesia. Marcant bé les distàncies, perquè l’estil és molt diferent, es pot agermanar la poètica de Kooser amb la també poeta nord-americana Emily Dickinson. Ella amb les seves imatges fulgurants i concentrades per dir el que alhora és immediat i cala en el més profund de l’ànima; ell amb una poesia que narra divinament, per exemple, el dol en un comiat en una petita església, l’escena en la qual un matrimoni molt gran es reparteix un entrepà en un establiment públic, el tauler d’eines en un mercat de segona mà, la seva mare fent compota de poma.

Un poeta visual? No en el sentit que aquí entenem la poesia visual, amb imatges o la tipografia traçant un dibuix o suggerint una idea. Però sí un poeta visual des del moment en què el poeta ens ofereix un seguit d’imatges que componen el retaule d’una història. Perquè els poemes de Ted Kooser són històries i les podem veure a través de les paraules que les diuen. També quan el poeta es presenta més líric, com en el poema L’ocell matiner que dóna títol a aquest recull, trobem un poeta visual. Per posar una comparació que crec que agradaria a l’autor, ell, tan amic de les comparacions a l’hora d’escriure, aquest poema es presenta com una pintura japonesa d’aquelles verticals on es veu la figura d’un ocell que es retalla en l’aire fresc de la matinada i que imaginem refilant, pletòric de vida, en una primavera de temperatura molt frescal, però primavera al cap i a la fi.

Poètica del quotidià i fins i tot del domèstic (en algun moment m’ha recordat la Premi Nobel de Literatura Wislawa Szymborska) també en podríem dir d’aquests poemes referencials, poemes de coses vistes i de coses viscudes per Ted Kooser. Una poètica que s’allunya tant de l’hermetisme o del trobar clus, com de la poètica del so pel so, així com del camp oníric o surrealista. A L’ocell matiner i altres poemes trobem fotografiat amb l’objectiu d’aquest autor sensible a l’entorn el que passa aquí i ara, explicat amb paraules i metàfores precises. No en va Ted Kooser és editor de la columna periodística American Life n Poetry, i ha escrit llibres en prosa on reflexiona sobre el mateix fet d’escriure poesia. Tal com diuen en el seu pròleg els traductors d’aquest conjunt de poemes de Kooser, es tracta d’un home gens complaent tot i tenir un dot innat per escriure, un home ‘conscient de per quins camins vol dur la seva carrera literària, i que s’hi aplica amb constància i amb rigor.’ I és que el que sembla senzill pot haver estat escrit vint vegades, però no ho ha de semblar. L’art poètica és exigent, i quan més se’n sap, més exigent és. Saludem, doncs, aquesta lliçó poètica de Ted Kooser.