Per la centralitat de la cultura

Montserrat Vendrell va llegir ahir en nom del Comitè Executiu del Consell de la Cultura de Barcelona el discurs d’entrega dels Premis Ciutat de Barcelona, en un acte que va presidir l’alcalde Xavier Trias i que es va tancar amb la solemne entrada de l’àliga de la ciutat al Saló de Cent.

Alcalde, autoritats, membres del Consell de la Cultura de Barcelona, premiades i premiats, membres dels jurats, amigues i amics..”

Tinc l’honor d’adreçar-me avui a tots vosaltres en nom del Comitè Executiu del Consell de la Cultura de Barcelona, format per en Miquel Cabal, Toni Casares, Xavier Cordomí, Daniel Giralt-Miracle, Elena Subirà, i jo mateixa, amb Carles Giner com a Secretari. El Comitè, òrgan de participació en la política cultural de la ciutat, ha començat aquest darrer any una nova etapa amb la renovació de 4 dels seus membres, inclosa la del seu President, Antonio Monegal a qui vull agrair la tasca feta durant els 4 primers anys de singladura. Entre d’altres funcions, el Comitè és responsable de proposar els membres dels jurats, però també s’ocupa de vetllar per l’adaptació de les bases a l’evolució del context i revisar les modalitats dels premis.

Els Premis Ciutat de Barcelona s’atorguen des de l’any 1949 amb l’objectiu de reconèixer la creació, la investigació i la producció de qualitat realitzada a Barcelona per creadors o col·lectius que hi treballen o per institucions i organitzacions barcelonines que les promouen o les produeixen.  Ja fa 65 anys doncs que aquesta ciutat reconeix el talent i l’excel·lència en la creació en tots els seus àmbits. Com a novetats, l’edició d’enguany ha volgut reforçar el vessant científic amb tres categories que distingeixen la recerca en ciències de la vida, en ciències experimentals i tecnologia i en assaig, ciències socials i humanitats. La ciència, l‘art i les lletres, que massa sovint se’ns presenten com a alternatives excloents, són elements indestriables de la llibertat de pensament, del procés de descoberta, de la CULTURA en majúscules que volem per als nostres ciutadans i ciutadanes.

És questa CULTURA precisament la que ens dóna eines i capacitats per enfrontar-nos als desafiaments d’un entorn complicat, molt complicat, que ja fa massa temps que dura. I no estem parlant només de la crisi econòmica. Vivim un moment de transició en molts sentits, una nova normalitat on les regles del joc canvien constantment, un nou cicle on ens cal repensar allò què fem i com ho fem. Alhora però, i com hem tingut el privilegi de comprovar des del Comitè amb les entrevistes que hem mantingut amb una petita mostra dels projectes culturals de la nostra ciutat, són moments en els quals emergeix la creativitat, creativitat en l’enfocament dels projectes, en els models participatius i de negoci; emergeix la veritable dimensió de la missió educativa i d’integració social de la CULTURA. Hem pogut comprovar de primera mà l’empenta de molts emprenedors que quasi bé sense recursos, contribueixen a bastir aquesta CULTURA en majúscules, des-elititzant les institucions i equipaments, i a fer del fet cultural una manifestació social més, no un producte creat des de dalt per a ser consumit.

Creiem que els eixos del debat cultural han de defugir visions mercantilistes del terme cultura, on sembla que calgui justificar la inversió pública en termes de rendibilitat econòmica. Més enllà d’un sector econòmic, que òbviament ho és, reivindiquem la centralitat de la CULTURA com a valor: social i personal, educatiu i de futur. La cultura com a eix vertebrador que genera marcs d’entesa.

L’informe anual de la cultura que estem elaborant, com li és preceptiu al Comitè,  es fonamenta sobre tres pilars: la centralitat de la cultura, l’accessibilitat i la cultura com a bé comú i servei públic.

Ens preocupa la desafecció de la societat cap a la CULTURA.  Cal fomentar la presència de la CULTURA a l’educació. De fet, l’educació n’ha de ser un instrument al llarg de la vida, que desperti en els nostres joves l’esperit crític, la capacitat d’integrar i relacionar, la passió per veure més enllà de la realitat que se’ns presenta i la distància per evitar radicalitats. La CULTURA  com a bé comú que cal preservar.

Al llarg de l’informe, destaquem iniciatives en aquesta línia: centres socials i culturals que fomenten la participació i alhora fan una gran tasca educativa; experiències com les Cases de la Festa, les Fàbriques de Creació (ja sabeu, l’Ateneu de 9Barris, Hangar, Graner, Central del Circ, Nau Ivanow, Obrador de la Beckett, La Seca, Fabra i Coats), la Xarxa de Biblioteques, la de Centres Cívics i la de Museus; programes com Barris en Dansa,  En residència, Cinema en curs, Experimentem amb l’Art, Construir Mirades, o tants d’altres que acosten la cultura a l’educació. Tots ells contribueixen a la centralitat cultural i a la participació.

També hem vist aquest darrer any l’aparició i consolidació de nous espais artístics que aposten per l’autogestió i la transdisciplinarietat, noves iniciatives valentes, per exemple, en l’àmbit editorial – amb l’unió d’editorials petites independents en el marc de Nosaltres som els altres– o del comerç cultural. També caldrà estar molt a prop d’iniciatives com Zum Zeigt, per exemple, que se sumen a la llista d’espais i projectes que plantegen noves fórmules: la Sala Flyhard o el cinema Boliche, junt amb trajectòries ja molt sòlides, com l’Antic Teatre, el Niu, Almazen o Miscelanea, només per citar alguns dels exemples d’una adaptació a l’entorn que ens toca viure.

Permeteu-me retornar al vessant científic de la cultura. De fet, el diàleg entre ciència i cultura no és nou. L’evolució de l’espècie humana acumula de manera indiferenciable un bagatge genètic i cultural que ha facilitat la nostra adaptació continuada a l’entorn i ens identifica com a espècie.

Ciència i cultura comparteixen ingredients sobre els quals volem fonamentar el creixement del nostre país: la creativitat, la innovació o la moralitat entesa com la recerca última de la veritat. Ens ajuden a entendre el món que ens envolta i el que potser és més important, a preveure’n l’evolució. Ens fa més lliures.

Llegia dissabte l’editorial de l’Ara d’en Carles Capdevila. Parlava del congrés que acollirà Barcelona el proper mes de novembre sobre “ciutats educadores”, i hi reivindicava el compromís moral d’integrar la innovació, que ens permet evolucionar en l’estat del benestar, amb la participació ciutadana i el servei social. Encara més, en destacava el perill de la seva evolució per separat. La ciutat intel·ligent és aquella que impulsa i atrau talent, aposta per la innovació i la creativitat, i sap posar-ho al servei d’una millor qualitat de vida dels seus ciutadans.

Avui, en ple tricentenari dels fets del 1714, en un moment de transició en el model de país que volem, la seva capital, Barcelona, ha de seguir apostant per ser una ciutat integradora, oberta i capdavantera, defensant els valors que representa la CULTURA. Aquests 20 Premis Ciutat de Barcelona en són un màxim exponent, dels quals els barcelonins i barcelonines ens en podem sentir orgullosos. Agraeixo des d’aquí a tot l’equip de l’Institut de Cultura que ha fet possible aquesta nova edició dels premis, felicito d’una manera molt especial als premiats i les premiades, i us agraeixo a tots la vostra atenció.