Hi ha d’haver una altra mena de porno

Desenganyem-nos, ara que el tema de l’accés dels joves al món de la pornografia torna a estar a l’ordre del dia, hem d’admetre que qui més qui menys ha consumit porno alguna vegada i que la immensa majoria ho hem fet quan tot just érem adolescents. Encara que estigui assenyalada com un dels mals de la societat contemporània, el plaer que ens proporciona la pornografia ens agrada, i ens agrada molt. Aquesta contradicció entre el desig i el rebuig que desperta el porno és el punt de partida sobre el qual la dramaturga Queralt Riera ha bastit Jo porn, tu porno; l’obra que s’estrena el pròxim 22 de febrer al Centre de les Arts Lliures de la Fundació Joan Brossa sota la direcció de Magda Puyo.   

L’espectacle romandrà en cartell fins al 17 de març i és la segona peça del cicle que el Centre de les Arts Lliures dedica a l’autora de Parets del Vallès aquesta temporada. Un cicle format per tres obres que, segons Riera, poden considerar-se una «trilogia del cos» on s’aborda les conseqüències socials dels diferents abusos que l’home perpetua sobre el cos de la dona.

Si a Dona, estrenada el passat mes d’octubre, l’autora partia de la idea que una prostituta és una dona traumatitzada per la violència sexual, a Jo porn, tu porno Riera analitza la relació que s’estableix entre la pornografia, el poder i les relacions sexoafectives. El cicle es clourà a finals de març amb la reposició de Pruna, la proposta guanyadora del Premi Adrià Gual 2019, que ja es va poder veure al Centre de les Arts Lliures fa dues temporades, i que recull un colpidor testimoni sobre l’abús infantil. De la prostitució a la pornografia i de la pornografia a la pederàstia; el teatre postdramàtic de Queralt Riera no defuig cap tabú.

Jo porn, tu porno compta amb l’escenografia de Xesca Salvà, la composició musical de Gerard Marsal i un elenc format per Encarni Sánchez i Alba Sáez, actriu que també va formar part del repartiment de Dona. En un context de desconcert feminista i de canvi de paradigma social, enmig d’una veloç propagació tant de la informació com de la desinformació, l’espectacle ens interroga sobre com de sanes o de malaltes estan les nostres sexualitats a través de les seves protagonistes: una actriu porno i la seva parella que busquen la tendresa i la felicitat en la seva relació.

Sexe fàcil i ràpid, amor i addicció, solitud i obsessió són alguns dels temes que sortiran a escena en aquesta obra que pretén abordar la pornografia des d’una perspectiva feminista; és a dir, posant la sensualitat al centre de l’acció i proposant un imaginari més positiu envers la representació del cos i la sexualitat de les dones.

Si tradicionalment «la dona ha estat representada en les arts escèniques com un objecte de desig i un recipient reproductiu», segons Riera, aquestes creences es poden desmuntar, o si més no qüestionar, gràcies a les eines del teatre postdramàtic, que permeten crear espectacles sense marc espacial ni temporal, i sense un argument definit ni ben estructurat. Unes condicions de màxima llibertat creativa idònies per abordar temes tan complexos i incòmodes com els que integren la «trilogia del cos». No és d’estranyar, doncs, que Queralt Riera sigui una abanderada del gènere postdramàtic.