Jordi Fosas: “Fira Mediterrània té la voluntat de recuperar el pols internacional”

La Fira Mediterrània de Manresa torna en la seva vint-i-sisena edició. Es tracta del punt de trobada escènic més important pel que fa a tradició i cultura popular a Catalunya. Un mercat estratègic que concentra qualsevol proposta de nivell, on el seu motor de creació sigui una mirada a aquesta arrel tradicional. Enguany, amb la peculiaritat afegida de mirar en les dues direccions, passat i futur, ja que diverses propostes artístiques plantegen com la intel·ligència artificial pot influir en la creació. A partir d’aquí, més de vuitanta espectacles que comencen avui i que s’allarguen fins al diumenge 8 d’octubre. El seu director artístic, Jordi Fosas, ens explica com s’ha preparat aquesta edició i què hi podrem trobar.

Des de zero, Jordi, què diries que és la Fira Mediterrània?

La Fira és un dels cinc mercats estratègics culturals d’aquest país. Els altres quatre són: la Mostra d’Igualada, el Trapezi de Reus, FiraTàrrega i el Mercat de la Música Viva de Vic, cada una d’ells centrat en una part de les arts escèniques i la música. Per definició, ens toca la cultura popular i les músiques del món. Patrimoni Immaterial, festa, tradició oral, i tants caps, tants barrets en el moment de definir-nos. A mi, m’agrada veure-ho com una fira multidisciplinària, on tothom qui ve sap que es treballa des d’aquestes paraules. Una fira que parla de l’arrel tradicional, de l’origen, però ho fa en present. La creació artística parteix d’aquest material, i sobre com ho fa per explicar-nos-ho avui.

Precisament, aquesta mirada present a la tradició canvia d’enfocament aquest any.

Exacte. Si des del 2019 anem explicant aquesta mirada a l’arrel, per parlar d’ella en present, aquest any la mirada la posem en el futur. El que ens ha de fer diferents com a fira, és posar l’atenció en el treball artístic. A mesura que es van rebent propostes, identifiques els temes i busques el punt comú de cada una d’elles. Partint d’aquí, vam trobar aquesta inquietud per tot allò que ha de venir, o que ja està començant a arribar.

Per això, en aquesta 26a edició toca parlar de la Intel·ligència Artificial (IA)?

Ja fa dos anys vam tenir un projecte que treballava l’obra del cançoner popular, i ho feia de la mà de la IA. Durant aquests mesos de preparació, i veient els projectes que anaven sortint, la relació que hi tenien, vam trobar encertat donar-hi importància, centrant bona part de les mirades i preguntes que pot arribar a generar la fira. Ens vam preguntar a veure què podia passar.

Obrim les jornades professionals d’enguany parlant de la relació entre creació i Intel·ligència Artificial.

I com s’explica un concepte com aquest des de la Fira Mediterrània?

Es tracta de trobar la referència, tant a nivell professional com artístic. Obrim les jornades professionals d’enguany parlant de la relació entre creació i IA; per desmitificar pors, però també per partir del nivell més bàsic i donar-ho a conèixer. Unes jornades que s’obren amb en Lluís Nacenta com a ponent, comissari de l’exposició temàtica del CCCB, i que havien d’aprofitar aquesta oportunitat per crear vincles. A més, sumant una taula de programadors per comptar amb la seva opinió, una altra taula amb els artistes per saber com s’han relacionat amb aquesta tecnologia, on també podrem comptar amb els enginyers que hi ha al darrere per veure diferents punts de vista. I, com a complement, el projecte proposat a Manel Camp, ‘Piano + AI’, on es podrà analitzar in situ aquesta relació.

Un piano, un intèrpret i una màquina?

En aquest cas sí, i ens encanta com quedarà explicat el rol de cadascú, des del d’en Manel fins al de la tecnologia. A més, sent conscients del nivell bàsic que representa, però creient que és el punt de partida on la majoria de gent es troba, la pregunta és: Com ho fa? Com interactua, en aquesta situació, amb el pianista?

Aquest projecte beu d’una cocreació, on en aquell cas l’intèrpret era Marco Mezquida, que es va estrenar a l’octubre del 2021. La gràcia és la de provocar a algú com tu, com jo, com qui ens pugui llegir. Gaudir de la peça i observar el diàleg net de l’artista i la tecnologia. Després, l’equip d’en Josep Maria Comajuncosa, i tots els enginyers que participen en aquesta creació, podran explicar cada un dels fets que hauran anat passant.

Posant el focus en la Intel·ligència Artificial, s’entén que les reaccions poden anar des del menyspreu fins a l’enamorament.

Sí, és el que busquem. La nostra feina només és la de presentar l’eina. Una presentació que es fa des d’una posició crítica, i sense posicionar la fira. De fet, el cartell d’aquesta edició ja ha estat tocat per la IA. Des de que treballem amb l’Anna, de l’estudi gràfic Kocori, mirem de fer un cartell al voltant de la mirada (buscant aquestes mirades a l’arrel que tenim com a eslògan); aquest any, més que mai, la mirada que expressa el cartell és emboirada i inexistent. Per tant, si parlem de futur, ho veiem així, fosc i emboirat. Per això, més que mai, necessitem que els artistes ens expliquin, la Núria Andorrà, per posar-ne una de moltes, amb el seu projecte Ni.U de música i dansa.

Anem a més, com es pot resumir què representa la resta de la Fira; com s’explica aquesta programació de més de vuitanta propostes en quatre dies?

En cinc itineraris. Proposem tres itineraris de música, un de dansa i l’últim de circ i teatre. A música hi trobem la música que s’ha fet al país, les músiques de la Mediterrània i aquelles que van més enllà de la Mediterrània. Tres itineraris on, en dos d’ells, es té la voluntat de recuperar el pols internacional. Al voltant i fora de la Mediterrània, ja que era un deure pendent i ens interessava molt saber què es feia més enllà. A banda d’això, itinerari per la dansa, nodrida sobretot per projectes de l’Obrador d’Arrel i el Pla d’Impuls, i circ i teatre, on hi posem memòria, llegat i narració oral.

Carai, i en què es tradueix tot aquest volum artístic?

Pel que fa a la música: mirada a la Mediterrània i les músiques del món que se’n desprenen, en les tres direccions. Des del més nou que trobem aquí, una Orquestra de Músiques d’Arrel de Catalunya (OMAC) amb més de 30 músics i orgullosos del projecte, passant per lo més nou de la Gravetat de Coulomb, la Joana Dark amb l’electrònica de ponent, i un seguit de propostes que abonen aquesta mirada en 360 graus a les músiques d’arrel nostres.

Estem parlant d’un ball angolès, a les parts urbanes de Lisboa; és a dir una cultura popular recent, però que no obvia res. Exactament el mateix que fem quan programem a Momi Maiga dins de l’Obrador d’Arrel.

Sortint pel Mediterrani?

Els altres dos camins on arribar a les propostes musicals. Donàvem molta importància a recuperar la internacionalitat, i aquí, de fet, és on trobem l’espectacle que inaugura la fira, ‘Evoé!’. Amb la Maria Mazzota ens arriba aquest viatge catàrtic, a través de les danses de la tarantel·la del sud d’Itàlia. Una composició que passa pel filtre d’en Raül Refree, i s’acompanya de les veus del Cor Plèiade amb la posada en escena del Jordi Oriol, un espectacle de primer nivell. Partint d’aquí, passar per l’Algèria amb la Djazia Satour, Ali Dogan i el treball sobre la seva terra natal turca, La Maria des del País Valencià, o el mateix Rodrigo Cuevas que ens porta ‘La Romería’. Tots aquests espectacles giren al voltant de la Mediterrània.

I els altres?

Del deure pendent d’anar més lluny. Deu propostes vinculades a Galícia i Portugal, que van des del fado més tradicional, però que ja es canta amb una veu jove com la de la Sara Correia, contraposat amb un fado queer dels Fado Bicha. O la mateixa Pongo que, fugint d’Angola, arriba als suburbis de Lisboa portant la revolució amb un enèrgic kuduro. I és just aquí on trobem la comoditat, en eixamplar cada una de les costures d’aquesta fira. Estem parlant d’un ball angolès, a les parts urbanes de Lisboa; és a dir una cultura popular recent, però que no obvia res. Exactament el mateix que fem quan programem a Momi Maiga dins de l’Obrador d’Arrel; connectar el que passa a Catalunya, avui, amb el que està passant a Lisboa o amb la resta del món. I igual amb Galícia: cantareiros voltant per Manresa, una bona foliada per tothom que en tingui ganes, amb els Caldo, Mario G. Cortizo barrejant música electrònica amb tradicional dins d’un entorn com la capella del rapte…

I què més ens queda?

Parlar de circ i teatre, i parlar de dansa. En primer lloc, partint de històries, rondalles, contes, de tot el substrat narratiu i que tant ens interpel·la. Des d’una peça de circ de l’Àfrica Llorens, que troba el punt de partida en la llegenda de La Foradada de Montserrat, i que aprofita per marxar cap a altres temes com el gènere, per exemple.

Pel que fa a la dansa, des de fa unes edicions, la fira no només programa, sinó que també fa d’estimulador de diverses propostes.

Han sortit dos titulars ja, com són la intel·ligència artificial i la recuperació del pols internacional. El tercer seria el de recollir els fruits. Recollir uns fruits de l’Obrador, però també del Pla d’Impuls a la Dansa d’Arrel. Parlàvem de definir la Fira, i si ho hagués de fer de l’edició que arriba, m’agradaria definir-la com aquest hub, aquest node de propostes d’arrel tradicional. No només ha de ser un aparador, una mostra, sinó que també un suport per als artistes puguin necessitar per treballar aquests materials que ens identifiquen. I ho diem també buscant que no sigui un treball en solitari, ja que pensem en un treball que aprofita la xarxa d’equipaments que hem anat teixint, on els artistes se senten recolzats. Així és com creiem que ha de ser aquest mercat estratègic, no només qui ho ensenya, sinó també aquest node del seu àmbit. El nostre és el d’arrel, les arts d’arrel tradicional, per tant, hem d’intentar ser aquest motor per artistes, equipaments i festivals.

I és amb aquesta finalitat que neix l’Obrador?

Sí, amb la intenció de crear un espai de suport, de xarxa i d’interacció. Perquè qui hi passi pugui aprofitar-ho, nodrint-se d’especialistes, sortint de l’àmbit de treball comú, i acabi sent programat, a un Mercat de les Flors mateix o a on sigui. Aquesta és una de les raons fonamentals de muntar tot aquest circuit amb els projectes de naturalesa popular. No el de ser un motor incentivador o sobreproductor, però sí de creació, des d’una actitud on no es decideix què fa cada artista, sinó que s’ajuda a les propostes que ells vulguin fer.

A mi em fa especial il·lusió que es parli de creació a partir d’arts d’arrel tradicional i ningú s’escabelli.

I similar és la voluntat que hi ha al darrere del Pla d’Impuls a la dansa d’arrel?

Sí, totalment, l’empenta a petits sectors. Suposo que vam començar amb la dansa tradicional per coneixement propi. I ho vam engegar des de dos punts de vista. El primer l’associacionisme de cultura popular, de base, que poguessin obrir la mirada al món dels esbarts. Una mirada cap a la creació que es feia, però també cap a les pròpies entitats, amb la intenció de notar el canvi a la sala d’assaig, però també a les juntes, a la part interna de cada entitat. I d’aquí cada una de les beques, no només per contemporitzar el llenguatge (si calgués fer-ho), sinó també per contemporitzar el teixit, amb entitats obertes, permeables, que treballin com toca treballar avui. Per l’altra, un sector que es professionalitza. Havien arribat llegats, com el de Joan Serra, la factoria Mascaró, però s’havia desertitzat. I per sort hem trobar el Pere Seda, el Víctor Pérez Armero, tot un grapat de persones amb voluntat de tirar endavant i fer projecte. I això és el què persegueix el Pla d’Impuls, fer aquesta sacsejada.

I pensar que la programació arriba fins aquí és un error. Hi ha altres espais com tota l’Àrea professional, l’Hostal Càntut, el concurs Sons, l’espai Hummes… Fa la impressió que ja no es pot créixer més.

Clar, potser no és qüestió de créixer pel que fa a volums, fins i tot, potser ha de decréixer la fira. L’objectiu és el de ser un termòmetre del que està passant i del que es pot arribar a provocar. No m’agrada gens l’objectiu de créixer. Per això, tot el que es desprèn dels quatre dies de fira, va més enllà. La Fira Mediterrània ha de ser el moment d’aplegar-ho, de posar tota la carn a la graella, però ara mateix els esforços estan centrats en la resta de l’any. Crear sector, recolzar projectes i artistes, estendre xarxa, incentivar el circuit… Que no siguin uns dies marcats en el calendari, sinó un treball que es va desenvolupant al llarg de tot l’any. Per això avui estem a Sabadell, ahir a Avinyó amb l’Alba Careta, la setmana passada a la Fabra i Cots amb la Joana, en Pere Seda, en Guillem Sánchez…

Aquest ha de ser el rumb de les properes edicions?

Sí, però no pas per augmentar el volum de creació, sinó per despertar interès cap a aquesta creació de caràcter tradicional. I fer moure aquest material, que el públic el vulgui conèixer, que es facin concerts i més concerts, es produeixi una participació cultural. Crec que l’associacionisme de cultura popular és un primer accés a la cultura en general, com tants d’altres, però que no sigui l’únic. Que aquell que balli en un esbart, no només es quedi en anar a veure un altre esbart, que recorri cap a altres espectacles de dansa. El mateix amb amics, amb familiars. Doncs poder aprofitar tot això, tot aquest rebombori que fem, i que la cultura no només sigui un aparador de contractació de propostes, sinó que sigui molt més.

Podem saber que és el que s’espera amb més ganes ara que comença la Fira?

A mi em fa especial il·lusió que es parli de creació a partir d’arts d’arrel tradicional i ningú s’escabelli. Que la fira sigui un espai d’interacció, anant des de qui busca mantenir la dansa tradicional més viva i al carrer, fins a aquell que busca portar-ho a la màxima contemporaneïtat. Ens ha de fer feliços veure això: com extrems, sense haver-hi de posar aquesta etiqueta, troben espais de treball i confluència dins la fira. Per tant, que això arribi, l’espectador ho esperi, i s’ho acabi fent seu.

Un diàleg entre tradició i nova creació sense conflicte, des de la normalitat…

I respectant cada un dels treballs. Que més que respectar, cal valorar. Aquesta és la mirada en 360 graus a l’arrel que es defensa, que va d’un ball de bot popular i a la plaça, fins a la peça que et costa identificar a nivell auditiu, de tant que s’han adaptat els arxius sonors originals amb els que comença el treball. Aquest és el diàleg interessant que es busca.

Ha de créixer la Fira? Ja ho hem dit, potser ha de decréixer pel que fa a volums, però no pel que fa a treball.

Tot a punt per començar, doncs

Ha estat un any de molta feina, i encara queda molt per fer. Un dels reptes per aconseguir, i que busquem amb més intensitat a la llarga, és el de parlar de la fira sense posar-hi caps de cartell. Ens agrada que això s’expliqui pel què comporta, pel què és, i pel treball que es fa en aquest sentit.

Abans d’acabar, enhorabona com a renovat director artístic de la fira. El projecte s’allarga?

És així. Aquest era l’últim any des del 2019 que vam començar, i vam tornar a presentar el projecte. Fa uns anys vam començar parlant de la Fira, donant-la a conèixer, centrar que havia de ser en el context dels mercats estratègics. Ara que ja ho comencem a saber, hem de fer un pas més enllà, i cal consolidar aquest hub, aquest estímul d’arts d’arrel tradicional. Continuar reforçant aquestes dues eines tan potents, com són l’Obrador d’Arrel i els plans d’impuls. Per tant, anar treballant la presència a la ciutat. Del compromís de país no en queda cap dubte, però també amb la ciutat. I per últim, cal dibuixar una fira sostenible. Ha de créixer la Fira? Ja ho hem dit, potser ha de decréixer pel que fa a volum, però no pel que fa a treball. Intensificar la tasca per ser aquest motor de l’arrel tradicional, normalitzant l’activitat i creant sector, desplegant el discurs sobre què vol dir treballar amb la tradició.

I per últim?

Doncs que ens hem de creure que està passant. És sorprenent com es recullen fruits, com de cop i volta estem veient espais no habituals amb les nostres propostes. Artistes que ens diuen que tenen ganes de venir i treballar amb aquests materials. Quan passa això és quan tot cobra sentit, i notem que és el que volem que passi. És sorprenent com s’ha anat desplegant tot plegat aquests últims anys, però satisfet de la carrera de fons. Dit això, no ens toca inventar res de nou, només consolidar tots els esforços que ja si han posat.