Dotze metropolitans imprescindibles

Per què dotze? La resposta senzilla és perquè dotze són també les ciutats metropolitanes que estan omplint de dansa els carrers, les places, l’espai públic, del 10 al 27 de març. La veritat: perquè, si recomanés tots els tallers i espectacles del festival, em podrien titllar de poc assertiva (i amb raó), però és que, quins artistes més bons han arribat amb aquesta cinquena edició del Dansa Metropolitana!

Jan Martens a “Elisabeth gets her way” © Luis Xertu

Aprofitant que una de les qualitats que destaquen, enguany, del festival, són les confluències, la hibridació, la suma de cultures i relacions diverses, els espais compartits, de trobada, presento, a continuació, un petit llistat d’espectacles que considero imprescindibles, amb la intenció que siguin, també, punts de partida a partir dels quals abraçar la dansa, establir lligams, i tornar a fer un cop d’ull al programa i anar, mirar, gaudir, participar del ball.

En ordre aleatori, perquè quan hi ha tanta qualitat és difícil establir-ne una jerarquia, en destaco:

1. Elisabeth gets her way, un solo interpretat pel coreògraf Jan Martens & GRIP, que s’està realitzant al Mercat de les Flors, a Barcelona, aquests 16 i 17 de març, i que es tracta d’endinsar-se en l’univers d’Elisabeth Chojnacka (una de les clavecinistes més rellevants, la qual va contribuir a la renaixença d’aquest instrument musical de teclat de cordes polsades) per ballar-lo i fer, del cos, clavicèmbal: tocar els músculs com acaronaríem les tecles, sense deixar de banda la participació del públic.

2. Migrare, de Cia. Maduixa, que ja s’ha dut a escena dins del marc del festival a Cornellà i Terrassa, i que podrem veure les següents setmanes a Viladecans, Santa Coloma, l’Hospitalet, Granollers, Barcelona, Sant Cugat, Badalona, Sabadell i Esplugues. Un espectacle gratuït, on quatre ballarines resilients pugen damunt d’unes xanques, desafien les lleis de la gravetat, de l’equilibri, de la gestualitat i dels obstacles que, encara que no puguem (vulguem) veure, sempre hi són. Deixar de banda els odis irracionals, els prejudicis, i ballar. Enfrontar-se, amb la dansa i l’altura, al rebuig que molts països d’arribada llencen contra els refugiats. On arrelar? On poder ser? A què anomenem casa?

3. Harakiri, el nou treball de Les Impuxibles, que es representarà en sis dies diferents al Teatre Nacional de Catalunya, i que inclourà, el 25 de març, un col·loqui post funció. A partir d’una cita impossible entre dos adults que, un dia, en un altre univers, van ser mare i fill, l’espectacle impulsat per les germanes Clara i Ariadna Peya posa de manifest els tabús i estigmes que comporten temes com el suïcidi, la mort, i reflexiona sobre el poder polític que es lliga, sovint, a la vida.

4. Tradere, la investigació coreogràfica i conceptual de la tradició que ens porta Laia Santanach, i que podrem veure del 17 al 20 de març al Mercat de les Flors. Partint d’Aer, el treball anterior que va presentar, també, al Dansa Metropolitana, Santanach recupera la mirada contemporània per veure què impliquen les tradicions, els costums, i fins a quin punt som capaços de posar els cossos al límit, de dur-los a l’extrem per tal d’encaixar. Què estem disposats a fer, per sentir-nos integrats? Fins a quin punt resistim? I si els músculs diuen prou?

5. Aisha and Abhaya, de Rambert i Sharon Eyal, una peça que fusiona cinema, animació i dansa contemporània, i que podrem veure del 18 al 20 de març al Teatre Nacional de Catalunya. La història marc és la de dues germanes que lluiten per sobreviure en un país nou, allunyat de la seva terra natal, que és violenta, perillosa. En col·laboració amb The Royal Ballet, setze ballarins pujaran a escena per colpir-nos amb un espectacle dinàmic, emotiu, diferent.

6. PLI, el solo de Viktor Cernický que es representarà el 19 i 20 de març al Teatre Lliure, i que posarà en joc objectes ordinaris per convertir-los en peces d’arquitectura, en construccions intel·ligents i juganeres, demanant al públic que siguem capaços d’abstraure la vista a un més enllà, que obrim les portes a la imaginació i construïm i desmuntem, amb el creador txec, la metàfora física de la dinàmica humana infinita, de l’Univers, de la paciència, de l’esforç.

7. The Very Last Northern White Rhino, de Gaston Core, que es representarà el 19 de març a l’Auditori Sant Ildefons, a Cornellà. Una recerca de la dansa com a excés, esgotament, celebració de la vida fins a l’extenuació, perquè potser és el ball tot el que ens queda. Què succeeix quan una espècie s’extingeix? Què hi ha, més enllà de la mort? Gaudim del que tenim, mentre això duri, mentre seguim vius. Ballem com ens ensenyarà Core, deixem-nos fascinar per aquest últim rinoceront blanc.

8. El famós conte de Peter Pan, per a públic familiar, que interpretaran els Pocket Ballet BCN el 20 de març a la Sala Ramon Romagosa de Cornellà. Un espectacle farcit de personatges, de móns imaginaris, d’aventures i molta màgia, on els ballarins pretedran reviure el nen o nena que tots duem a dins. Ball que és (serà) narrativa, i que tocarà estils tan diferents com la interpretació, la dansa clàssica i contemporània, el hip-hop, o el mambo.

9. Mucha Muchacha, l’òpera prima de la companyia madrilenya Mucha Muchacha i Celso Giménez, que es representarà el 24 de març al SAT!, el Sant Andreu Teatre de Barcelona. Una peça que serà confrontació, declaració d’intencions entre el moviment corporal tradicional de la dansa espanyola i la dansa contemporània, i que girarà en torn de la comunitat, la feminitat, el ritu, l’apoderament, la llibertat, i la cooperació, incorporant nous llenguatges que potencien el contacte i proximitat amb l’espectador. L’espectacle va ser premiat al darrer Festival Internacional de Teatre de Tarragona 2021.

10. Plàncton, Smart City / Vox Balaenae, una reflexió sobre la globalització del planeta i la necessària preservació del medi ambient, a càrrec del Ballet Contemporani de Catalunya, la qual tindrà lloc el 25 de març al Teatre-Auditori Sant Cugat. Vuit ballarins i tres músics posaran de relleu que el ritme frenètic que seguim aquests dies no és sostenible, ni sa. Necessitem aturar-nos, escoltar aquest missatge esperançador que ens llencen a través del ball, del moviment, de l’escolta, i reflexionar. Obrir el ulls a aquesta realitat virtual i consumisme excessiu, i mirar de distanciar-nos-hi, posar-hi remei.

11. La mort i la donzella, muntatge guardonat amb el premi Max 2021 al Millor Espectacle de Dansa de l’Estat Espanyol, que portarà a escena l’Institut Valencià de Cultura (amb coreografia d’Asun Noales) el 25 de març a LaFACT Cultural de Terrassa. Revisar la composició romàntica del quartet de corda 14 en re menor de Franz Schubert a partir de la dansa contemporània i de la consciència sobre e què implica estar viu, avui en dia. Un repte que, de ben segur, no ens deixarà indiferents.

12. I, finalment, per anar directament a la pràctica, el taller públic: obrim portes, ballem?, organitzat per Pol Jiménez amb la intenció d’investigar i aprofundir en el coneixement de les eines i estructures vertebradores del ball flamenc. El taller és gratuït (cal inscripció prèvia), i tindrà lloc el 25 de març a l’Escola de flamenc Mavi Arias, al Prat. I a ballar i picar de mans, que això ja s’acaba i s’ha d’aprofitar!

Podeu trobar tota la programació del Dansa Metropolitana en aquest enllaç.