El teatre de la Rambla

El festival Grec es menja (quasi) tota l’activitat escènica que té lloc a Barcelona durant el juliol, però a la ciutat hi segueixen passant coses. La setmana passada el Teatre Poliorama va convocar els mitjans a un esmorzar de premsa. D’entrada, això ja és una bona notícia: més enllà dels sucs, el cafè i els entrepanets de fuet (molt bons), aquest acte suposa que la nova normalitat, ai, retorna lentament a les nostres vides. La convocatòria responia a un objectiu triple: celebrar el 25è aniversari de 3XTR3S al capdavant del Poliorama, presentar la programació de la temporada 2021-2022 i, finalment, anunciar les companyies que s’uneixen a l’empresa gestora del teatre. T de Teatre i La Brutal s’incorporen a 3XTR3S, empresa fundada fa vint-i-cinc anys per Dagoll Dagom, Tricicle i Anexa. El Poliorama resisteix com a únic teatre obert a la Rambla.

“Som a l’any 50 abans de Crist. Tota la Gàl·lia està ocupada pels romans… Tota? No! Un llogaret del nord habitat per gals indomables rebutja una vegada i una altra ferotgement l’invasor”. Així comencen totes les aventures de l’Astèrix. Si intercanviem “50 abans de Crist” per “2021”,  “la Gàl·lia” per “la Rambla” i “els romans” per “el grup Inditex i restaurants per a turistes”, la cosa vindria a ser el mateix. Al vídeo que 3XTR3S ha realitzat per celebrar el seu vint-i-cinquè aniversari i presentar la pròxima temporada (adjunt al final d’aquest article) les aventures del gal serveixen de fil conductor de tot plegat. La notícia de la incorporació de T de Teatre i La Brutal a l’empresa gestora del Poliorama no ens va agafar massa per sorpresa, a casa. Després de produccions conjuntes com ara La tendresa (Dagoll Dagom + T de Teatre) o T’estimo si he begut (Dagoll Dagom + T de Teatre + La Brutal) semblava lògic que això acabaria passant. I nosaltres que ens n’alegrem.

Davant d’un difunt Club Capitol (diuen que hi faran un supermercat) i el Teatre Principal tancat i barrat (una de les vergonyes culturals més flagrants de Barcelona), el Poliorama resisteix, amb el permís del Liceu, com un dels centres escènics de la Rambla. La notícia de la suma dels dos nous socis a l’empresa gestora no pot ser més positiva: companyies de solvència contrastada, que creuen i defensen la creació en català. Només cal veure la programació del Teatre Apolo, al Paral·lel, per adonar-se de la importància de qui gestiona un equipament teatral. Durant la temporada 2021-2022 al Poliorama es podran veure un total de quaranta espectacles: els hits seran T’estimo si he begut (un any i mig després de la seva estrena prevista, i després de fer gira per Catalunya), el musical Forever Young (dirigit pel Tricicle) o el muntatge The Opera Locos de la companyia Yllana (amb el tenor Antoni Comas entre el seu repartiment). El teatre en castellà estarà representat per La Fiesta del Chivo, un muntatge de Carlos Saura que adapta la novel·la de Mario Vargas Llosa, protagonitzat per Juan Echanove; o El perro del hortelano, de Lope de Vega, adaptat i dirigit per Paco Mir. Cal recordar que el teatre protagonitzat per estrelles hispàniques com ara Echanove, José Sacristán, Concha Velasco o Imanol Arias, sempre té una molt bona rebuda de públic a Barcelona. Pren nota, Toni Cantó.

El que considero més important de la temporada és que el Poliorama acollirà algunes produccions de sales independents que podrien haver anat al Club Capitol. Provinents de la Sala Atrium, com Ramon, escrita i dirigida per Mar Monegal (Premi de la Crítica 2019 al Millor Text). O de la Sala Flyhard, com Ovelles, de Yago Alonso i Carmen Marfà. En el terreny del teatre familiar, de la Sala Beckett arribarà Les croquetes oblidades, una producció de Les Bianchis amb text de Clàudia Cedó i direcció d’Israel Solà. I del Teatre Lliure i Bitó es podrà veure La bruixa de la Tramuntana, l’adaptació que Marc Rosich va fer del conte homònim de Miquel Berga. Seguint amb el familiar, el gran muntatge de la temporada vinent al Poliorama serà l’espectacle Bye bye, Monstre, el primer musical de Dagoll Dagom destinat a la quitxalla (i els seus acompanyants), amb música de Dàmaris Gelabert, dramatúrgia de Marc Artigau, coreografia dels Brodas Bros i direcció d’Anna Rosa Cisquella, que debutarà en aquest paper. I encara més: Sol Picó i Edu Pericas presentaran Dansa per tutti, una comèdia teatral per a tota la família sobre el món de la dansa. I més: el grup Xiula estrenarà el concert-espectacle Descontrol Mparental, i El Pot Petit presentarà un nou muntatge. A casa no tenim fills, però les meves amigues amb quitxalla aproven aquest missatge.

Cal no oblidar la programació destinada exclusivament a les escoles (“Espectacles amb classe”), que inclou els muntatges familiars ja esmentats i alguns altres (AKA, Discovering Queen, La plaça del Diamant). I la programació de flamenc i monòlegs que, sobretot en època prepandèmica, omplia el teatre d’espectadors provinents de tot el món.

Anna Rosa Cisquella va reclamar més sales de format mitjà a Barcelona. “Les sales alternatives també s’han de buidar, perquè entrin companyies noves”. L’èxit de La Calòrica amb l’espectacle De què parlem mentre no parlem de tota aquesta merda és la prova que la ciutat necessites sales similars. També va recordar que la Sala Muntaner segueix tancada, i va proposar que l’Ajuntament de Barcelona la compri. Al final de l’acte, després de bufar les espelmes del pastís, vam sortir tots al carrer, a fer “la tradicional foto de família”. Hi ha tradicions que no canvien mai. L’estretor de la vorera just al davant del Poliorama fa reclamar, un cop més, la tan esperada reforma de la Rambla. De mica en mica. De moment, celebrem el 25è aniversari de la gestió de 3XTR3S al capdavant del Poliorama. Cada teatre que resisteix és un Zara (o un Mango, un Aldi o un H&M) menys.