Oriol Magrinyà, el món editorial com a vocació

Zeneida Sardà conversa amb Oriol Magrinyà, un filòleg format en estratègies d’empresa que sempre s’ha interessat pel món de l’edició en el qual té força experiència: MacGraw Hill, Cruïlla, Goo Books o Flow Press. Des de fa un parell d’anys dirigeix Barcino, segell editorial de la Fundació Carulla, referent en la difusió dels clàssics catalans arreu. Ens parla de tres de les principals col·leccions de l’editorial: «Els nostres clàssics », que fa edició crítica reconeguda i ressenyada arreu del món; «Biblioteca Barcino», que parteix de les edicions crítiques, però va adreçada a un públic més ampli, i «Tast de Clàssics», que són traduccions en català modern i de com voldria que arribessin a un públic més ampli.

Els fils que parteixen de Jordi Cussà

Xènia Bussé recorda i homenatja Jordi Cussà, que ens va deixar l’estiu passat, just l’endemà de saber que havia guanyat el Premi Crítica «Serra d’Or» de novel·la per El primer emperador i la reina Lluna. L’autora ens relata com van ser aquests darrers mesos en què Cussà, tot i estar força minvat per la malaltia, va seguir escrivint i parlant de la seva obra allà on se’l reclamava. A més, recull la veu de diferents editors que tenen en els seus catàlegs l’obra de Cussà, des de Doug Suttle, editor de Fum d’Estampa, passant per Jaume Huch de l’Albí, que ha editat molts dels seus llibres, Jordi Puig de Comanegra, Marc Romera de LaBreu o Lluís Ruiz, llibreter de la Documenta.

Renada-Laura Portet, cor, saviesa i humanitat

Irene Muñoz homenatja la ja desapareguda escriptora rossellonesa Renada-Laura Portet, una de les millors veus literàries de la Catalunya del Nord i també una gran especialista en onomàstica catalana. Fa un repàs de la seva trajectòria vital i professional en el camí de l’ensenyament i la literatura. Començà amb el recull de narracions Castell negre, Premi Víctor Català. Després seguiren novel·la, poesia, narrativa, teatre, assaig i traduccions, camps en els quals també va rebre força reconeixements.

Damià Pons, passió per la cultura i el país

Amb motiu de la seva jubilació a la UIB, Joan Mas repassa la trajectòria de l’escriptor i professor Damià Pons, des de la investigació, passant per la docència, l’activisme cultural fins a l’actuació cívica i política. «El tema de la identitat i el de les relacions entre les diverses administracions catalanes són centrals en el seu pensament.»

Les columnes d’opinió

Xavier Aldekoa posa de manifest el menyspreu cap a una de les ments més brillants de l’Àfrica, Ngozi Okonjo-Iweala, quan un diari suís la va titllar d’àvia en ser escollida cap de l’OMC. Un triple menyspreu pel fet de ser dona, ser gran i ser negra; Albert Beorlegui fa una crida a viure la vida, fa una crida a «un Carpe diem ben vital i ben conscient» abans que, en el moment més inesperat, tot s’acabi; Neus Tomàs ens parla de com li fascinen les històries d’impostors, persones que es fan passar pel que no són enganyant el seu cercle més proper i també la policia, moltes d’elles plasmades en la literatura universal i al cinema.

Adolfo Suárez, «Paris Match», el català i la física nuclear

Jaume Fabre explica la polseguera que va aixecar una entrevista a Adolfo Suárez, llavors primer president del Govern espanyol en democràcia, publicada al setmanari «Paris Match», per les declaracions que va fer sobre l’ús acadèmic del català i les llengües oficials de l’Estat espanyol: «Encuéntreme usted antes profesores que puedan ensenyar química nuclear en vasco, catalán, etc. Seamos serios.» Posteriorment, es va saber que en realitat Suárez només havia posat l’exemple del basc.

Els avions o la vida

Francesc-Marc Álvaro reflexiona al voltant del tipus de debats i discursos que es fan a Catalunya, «hipermoralistes, reduccionistes, populistes i demagògics que, en nom d’una suposada defensa de la vida, la Terra i la igualtat, no fan altra cosa que portar-nos a conclusions que no permeten cap discrepància raonable», i ho exemplifica amb l’espai protegit de la Ricarda, focus del conflicte entre els partidaris de l’ampliació d’El Prat i els contraris.

Lliurament dels Premis Crítica «Serra d’Or» 2020 i 2021

Us oferim les paraules de benvinguda i un breu reportatge fotogràfic de l’acte de lliurament dels Premis Crítica «Serra d’Or» tant del 2020 com del 2021, que finalment vam poder celebrar el 17 de setembre passat en el marc de La Setmana del Llibre en Català.

Francesc Todó, l’amistat recordada

Maria Eugènia Perea recorda Francesc Todó i en reivindica la seva figura i obra com a pintor de referència en l’avantguarda figurativa de la postguerra a Catalunya. Comparteix amb nosaltres alguns records que té amb ell, com les estones que passaven enraonant, les vegades que ell li havia ensenyat algunes de les seves obres desconegudes, també les seves eines de treball… «Més enllà de la indiscutible qualitat artística dels seus quadres, és d’aquelles persones la vàlua humana de les quals deixa empremta.»

Olga Xirinacs, la reivindicació permanent

Francesc Roig ens endinsa en la producció literària d’Olga Xirinacs, ara que ha complert 85 anys i ha publicat 85 llibres. Repassa des de la poesia, ara recollida en el volum Óssa Major. Poesia completa (1977-2009), fins a contes, dietaris, novel·les i literatura infantil i juvenil, pels quals ha estat reconeguda amb nombrosos premis. Tarragona és el centre de les seves obres, en les quals «descriu la vida marinera, la bellesa dels núvols dibuixats per mestrals esfereïts, la nostàlgia del temps viscut i la mort».

Tot recordant Francesc Burrull

Miquel Pujadó recorda i homenatja el pianista i compositor Francesc Burrull, que ens acaba de deixar. Ressegueix la seva trajectòria musical que el va portar a ser «un autèntic jazzman i un gran pianista i compositor, però també un home modest.» A més, ens dona a conèixer les quatre novetats discogràfiques més interessants.

Els nous rumbs del Teatre Lliure: elevació, elegància, entusiasme

Enric Ciurans ens explica els nous reptes i camins que ha emprès el Teatre Lliure. Ens parla del darrer relleu al capdavant de la institució, amb el nomenament el 2019 de Juan Carlos Martel Bayod, que va començar amb molt bon peu, malgrat la interrupció de les funcions a causa de la pandèmia, amb El Quadern daurat, un dels espectacles estrella. La creació del cicle Katharsi i espectacles com Càsting Giulietta, La malaltia de la joventut, Les tres germanes, representen la confluència entre els grans textos del repertori i els grans temes que ocupen l’actualitat. Una gran aposta, plena d’entusiasme, que el Lliure ofereix als espectadors.

Clara Roquet presenta «Libertad» al Festival de Canes

Paco Poch celebra la presentació Libertad de Clara Roquet al Festival de Canes. Ens parla dels projectes duts a terme fins ara per la cineasta i també la manera com ha treballat per acabar construint Libertad.

De la Mancha al Coll-Vallcarca: un cigronet per a les noves generacions

Maria Pagès fa un repàs del que van significar els estudis Balet y Blay (1943-1951) situats en un edifici del barri del Coll de Barcelona, ara enderrocat. Allà s’hi produí el primer llargmetratge d’animació tradicional d’Europa: Garbancito de la Mancha, de gran èxit i, posteriorment altres films d’animació. Però, amb Franco, les lleis que regien la cinematografia espanyola imposaven mesures sancionadores que afeblien la producció i això sumat a l’autarquia per tal de preservar una identitat nacional enfortida, van fer que els estudis Balet y Blay haguessin de tancar i ja no van tornar a aixecar cap.

Elisenda Roca. La veu i l’experiència

Arran d’una conversa amb la periodista i escriptora Elisenda Roca, Pere Vall Karsunke ens parla de la seva trajectòria professional en el món de la comunicació i el seu compromís amb la informació, també reflexiona sobre el paper que ha de tenir el periodisme. Ara, acaba de fer-se càrrec de posar la veu a les preguntes del veterà programa de TVE «Saber y ganar».

Lectures

Tanquen el número la «Tria personal» de Vicenç Llorca, el «Panorama de narrativa catalana» de Borja Bagunyà, les Notes de lectura i la pàgina de jocs, amb els mots encreuats de Màrius Serra i el Sidoku de David Puertas.

Llegeix el número de novembre de “Serra d’Or” en paper o en digital.