Josep M. Soler: 21 anys al servei de la comunitat benedictina de Montserrat i del país

Entrevistem l’abat de Montserrat, Josep M. Soler

Òscar Bardají entrevista l’abat de Montserrat Josep Maria Soler, ara que fa setanta-cinc anys. És així que fa un balanç del seu pas pel monestir com a abat durant vint-i-un anys, del paper de la comunitat en el santuari i la presència de Montserrat en la societat catalana i també la internacional. «Montserrat continua essent un referent cristià, de país, de valors humans… i això ens dona una responsabilitat com a comunitat per saber respondre d’una manera adequada.»

Entrevista a Maria Barbal, Premi d’Honor d’enguany

Amb motiu del 53è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes lliurat a Maria Barbal, Irene Muñoz i Pairet entrevista l’escriptora. Hi descobrim què la va portar a escriure i què la va motivar a ser escriptora. Pedra de tartera, la seva primera novel·la, n’és el punt d’inflexió. Explica què representa per a ella aquest primer llibre i quina visió en té després de trenta anys de la primera publicació. També ens parla de Tàndem, la seva dotzena i darrera novel·la, que ha merescut el Premi Josep Pla de narrativa. «He volgut parlar de la rutina com un element per posar en qüestió.»

Cinc mesos de febrada el 1821

Jordi Mata recorda l’arribada de la febre groga sobretot a les ciutats de Barcelona, Tortosa i Palma, que va provocar vòmits, mal de cap i d’estómac i insuficiències diverses que provocaven la mort la majoria de les vegades. En coneixem els orígens i també les mesures que van prendre les autoritats d’aleshores, el ressò que se’n va fer i la descoberta del mosquit com a causant de l’epidèmia.

Les columnes d’opinió

Xavier Aldekoa destaca el caràcter poètic de la gent de Somàlia. Més que considerar-la una terra de guerra, gihadisme i pobresa, si es va més enllà hi «trobem un poble amistós, culte i amb una passió desfermada per la poesia»; Albert Beorlegui ens explica el secret del mite de Valentino, sex-symbol masculí protagonista de la versió muda d’Els quatre genets de l’Apocalipsi; Neus Tomàs parla de la feina més difícil del món, la de ser pares. Tanmateix, «res no és comparable a la felicitat de compartir la vida amb ells.»

Els nyaps del dilluns i… Res a perdre?

Jaume Fabre recull els errors que podem trobar a la premsa causats principalment pels traductors automàtics castellà-català. Se centra en els tres diaris que ofereixen la seva versió en les dues llengües: el «Segre», «El Periódico» i «La Vanguardia».

Francesc-Marc Álvaro discuteix l’expressió «no hi tenim res a perdre», molt estesa entre els joves que s’han manifestat darrerament per l’empresonament de Pablo Hasél. «Hi ha una generació, enxampada entre la crisi del 2008 i la de la Covid, que se sent “frustrada, insatisfeta i abocada a la precarietat”». Álvaro ho posa en qüestió amb tot una sèrie d’arguments i creu rotundament que «hi ha molt a perdre, moltíssim».

20 anys de la Fundació Vila Casas

Àlex Susanna i Glòria Bosch commemoren l’aniversari d’«una fundació policèntrica que té com a principals objectius cobrir tot un segle d’art català», la Fundació Vila Casas. Susanna destaca la tasca que la fundació ha fet fins ara, que fa en el present i que farà en el futur per l’art del seu país: «una operació d’una gran envergadura per col·leccionar, promoure, difondre i posar en valor l’art modern i contemporani català»; Bosch explica què ha significat per a Catalunya i la societat aquests vint anys de la Fundació Vila Casas, per les contribucions que ha fet amb exposicions temporals d’escultura, pintura i fotografia, l’augment del fons artístic i la tasca de recuperació que ha dut a terme.

Maria Bofill, art i llibertat

Joan Miquel Llodrà homenatja la ceramista Maria Bofill ―treballadora empedreïda, extremament perfeccionista i exigent amb ella mateixa―, ressegueix la seva trajectòria professional com a ceramista i la marcada evolució formal que va experimentar en seixanta anys de carrera. També ens parla sobre la seva faceta de docent a l’escola Massana i dels reconeixements i les nombroses exposicions de la seva obra. En paraules de Daniel Giralt-Miracle, el passat mes de març perdíem «la mestra de la ceràmica catalana».

La pintura de Miquel Villà al Museu de Maricel

Ignasi Domènech i Susanna Portell comenten l’exposició dedicada al pintor Miquel Villà al Museu de Maricel, que es podrà veure fins al 26 de setembre, titulada «Miquel Villà. La pintura sense atzar». Una mostra que ha volgut agafar el major nombre d’obres del pintor possibles, algunes de les quals reproduïdes en aquest article, com ara Nu femení, La Pobla de Segur o Paisatge de París. També coneixem com treballava i com va anar construint el seu propi llenguatge pictòric.

Joan Triadú: el centenari d’un mestre

Joan Josep Isern homenatja els 100 anys del naixement del mestre, pedagog, escriptor, traductor, crític literari, activista cultural i defensor de la llengua catalana, Joan Triadú. Ens explica el programa que s’ha preparat per a l’Any Joan Triadú en forma d’exposicions, llibres, taules rodones, conferències, clubs de lectura… per tal de difondre tots els aspectes de la personalitat de l’escriptor, però se centra en les tres exposicions dedicades a les diferents vessants del personatge i en les edicions de llibres que se li dedicaran. «Cal seguir lluitant, doncs, pel que hauria de ser evident i assolir aquell “segle d’or” pel qual tant va treballar Joan Triadú. El mestre. L’exemple.»

Música

Albert Ferrer Flamarich ens proposa una bibliografia sobre música clàssica per aquest 2021.

Miquel Pujadó comenta alguns escriptors francesos i catalans que s’han deixat seduir pel gènere de la cançó, i que han mantingut al llarg del temps una relació profunda i constant entre la poesia i la cançó, com per exemple Maria Aurèlia Capmany, que «ajudarà cantants com Marina Rossell i Lluís Llach (ella serà qui li proposarà que la cançó “La columna” adopti el nom més eufònic de “L’estaca”)».

Portaceli obre vies creatives per al TNC

Marta Monedero ens dona a conèixer el projecte de Portaceli en la nova etapa del TNC com a directora artística amb «l’aspiració de convertir-se en el centre escènic de referència al sud d’Europa»: consolidació, inclusió i expansió són els tres eixos en els quals vol treballar. Alguns dels nous reptes, doncs, passen per mantenir l’afluència de públic català, crear una xarxa cultural amb la resta de països de parla catalana, amb l’Estat espanyol i Sud-amèrica i, també, «potenciar noves dramatúrgies i connectar la cultura de les dues ribes de la mar compartida». El rescat de títols que havien quedat pendents d’estrenar la temporada passada a causa de la pandèmia i abordar «una temàtica transversal que serveixi per a vertebrar activitats paral·leles que li permetin no aturar màquines i que el converteixin en un “centre de pensament”» són dues accions més que cal destacar d’aquesta nova temporada del TNC amb Carme Portaceli. Promet.

D’A 2021, el retorn del millor cinema a les sales

Tariq Porter fa una crònica del D’A, el festival de cinema d’autor de Barcelona de referència, que aquest any s’ha hagut d’adaptar a un format híbrid, entre presencial i en línia. Repassa els films més interessants que s’hi han pogut veure, com Natasha i Degeneration, dues parts de l’obra d’Ilia Khrzhanovski, emmarcades dins el projecte DAU, un dels esdeveniments més importants del cinema recent; Poppy Field, un drama social sobre l’homosexualitat dirigit per Eugen Jebeleanu, que va guanyar el gran premi del festival; First Cow, estrenada a Catalunya per la directora nord-americana Kelly Reichardt, amb el Premi del Públic, o ¡Corten!, dirigida per Marc Ferrer, una celebració pop en forma de paròdia dels films de cinema negre italians dels 70 que va ser un èxit.

Frederica Montseny, una lleona entre llops

Carles Cabrera ens recorda qui era Frederica Montseny, la importància que va tenir en l’ideari anarcosindicalista català i l’exili que va haver d’emprendre per fugir del franquisme. Comenta el film que s’acaba d’estrenar Frederica Montseny, la dona que parla, una producció de Distinto Films, dirigida per Laura Mañá, que explora la relació entre la primera dona ministra a Espanya, Frederica Montseny, i el president, Largo Caballero, i que neix de la «necessitat de continuar cercant i trobant dones destacades que han estat silenciades en un món mascle perquè esdevinguin models de cara al futur.»

Lectures

Tanquen el número la «Tria personal» de Vicenç Llorca, les ressenyes i notes de lectura i la pàgina de jocs, amb els mots encreuats de Màrius Serra i el Sidoku de David Puertas.

Llegeix el número sencer de juliol-agost de «Serra d’Or» en paper o en digital!