Creus Boix, família d’artistes

Abans de començar amb aquest extracte, us comuniquem que estem preparant un dossier dedicat al pare Josep Massot i Muntaner, director de la revista i de Publicacions de l’Abadia de Montserrat, que publicarem en el pròxim número de juny de «Serra d’Or» amb motiu de la seva mort.

Sílvia Muñoz d’Imbert recorda i homenatja una parella que han compartit la vida, però també la seva passió per l’art: Ricard Creus, poeta i escriptor, i Esther Boix, pintora. Ressegueix la seva trajectòria conjunta com a artistes, des de la seva primera exposició l’any 1950 a les Galeries Laietanes de Barcelona. El 1967 van crear el projecte L’Arc, dedicat a les arts plàstiques, una referència pedagògica pionera de primer ordre. També van escriure llibres pedagògics conjuntament. «Esther Boix i Ricard Creus, tots dos, pinten i escriuen per explicar i explicar-se la vida; senten la creació com un mitjà de comunicació de dos vèrtexs, un que mira endins i un que es projecta enfora.»

A. Munné-Jordà aborda tres facetes d’Adrià Creus Boix, fill de l’escriptor Ricard Boix i de la pintora Esther Boix: en primer lloc, l’escriptura, la faceta més poc divulgada; en segon lloc, com a professor d’art a la Universitat de Girona; en tercer lloc, com a pintor. «Pel que fa a l’escriptura, han quedat inèdites piles de papers com els agudíssims “manifestos sotàulics”, de sota la taula, un moviment antiacadèmic que Creus es va inventar i del qual era l’únic practicant.»

Entrevista a Hèctor Parra, compositor sense fronteres en la creació musical

Entrevistem el compositor Hèctor Parra, relativament poc conegut a Catalunya, però ben reconegut a nivell internacional. És considerat un gegant de la composició, guanyador dels premis més rellevants, aplaudit als cinc continents i establert a París des del 2002, on va triomfar. Amb Maria Eugènia Perea parlen de la seva feina a la Vil·la Mèdici de Roma per una beca, on organitza concerts, lectures, projeccions de cinema, improvisa i presenta performances; és autor de La mort i la primavera, inspirada en la novel·la de Mercè Rodoreda, i properament presentarà una obra basada en les Constel·lacions de Joan Miró. També és autor de Les Bienveillantes, l’òpera més important del segle XXI, segons «La Vanguardia». Les arts plàstiques són una de les seves fonts d’inspiració extramusical, com també la literatura i les ciències de la natura. «Quan començo a indagar un tema el vull conèixer a fons llegint molt i procuro analitzar-ne tots els angles. A partir d’aquí, m’ho faig venir bé i emmotllo els encàrrecs als meus interessos.»

Comiat a Maria Antònia Oliver

Margarida Aritzeta ens parla de la biografia de Maria Antònia Oliver, del projecte cultural de tota una generació d’escriptors, com ara l’impuls del Congrés de Cultura Catalana (1975-1977), el compromís entre la literatura i els lectors en català, la lluita per la professionalització dels escriptors en català i la presència dels escriptors vius a les universitats. També destaca el seu compromís feminista i la manera com es reflecteix en la seva escriptura.

Kathleen McNerney comparteix amb nosaltres tots els bons records que té de na Maria Antònia: com es van conèixer, les trobades i les entrevistes que van poder fer, els viatges pels Estats Units… I també ens explica algunes anècdotes interessants enmig de totes aquestes experiències.

Contra l’òpera

Publiquem l’article guanyador del Premi d’Article Breu d’Autor Jove sobre Joan Fuster dins dels Premis Joan Fuster convocats per la Càtedra Joan Fuster de la Universitat de València, escrit per Xavier Hernàndez i Garcia. En aquest article se centra en la reflexió de Fuster sobre música, que trobem dispersa en una multiplicitat d’obres o escrits encara per recopilar. Per exemple, l’òpera és el gènere sobre el qual Fuster «dirigeix els seus comentaris més contundents i mordaços», i Wagner és un dels compositors més criticats per l’escriptor suecà, a qui considera un reaccionari per estar sota el mecenatge de l’aristocràcia.

Les columnes d’opinió de Lluís Permanyer, Maiol Roger i Mònica Terribas

Lluís Permanyer critica els programes informàtics per demanar, per exemple, cita prèvia al CAP o per fer alguna gestió amb el banc, ja que troba que són un peix que es mossega la cua i demana que abans de posar-los a l’abast de tothom es provi «amb el més ase»; Maiol Roger ens proposa ser optimistes, malgrat la pandèmia, malgrat la guerra, malgrat el canvi climàtic…, i s’afegeix a les paraules d’en Xavier Graset quan arribava el 2000: «Que el món d’ahir s’acabi, però que s’acabi per a bé.»; Mònica Terribas denuncia el fet que s’hagin arxivat les causes que afecten el rei emèrit i posa en dubte les diferències entre el PP i el PSOE, «que sempre fan compatible tirar-se els plats pel cap amb mantenir estratègies conjuntes».

Josep Martí Gómez: periodisme social, humanisme cristià

Jaume Fabre escriu en record del periodista Josep Martí Gómez, que ens va deixar el passat mes de febrer. Va començar al «Diari de Barcelona» com a corrector i després ho va fer a «Tele/eXpres». També treballava a Ràdio Barcelona i el 1967 va entrar a «El Correo Catalán», fins que el 1979 va marxar a «Mundo Diario». A partir dels anys vuitanta sortien publicades entrevistes seves a «El Periódico» i després a «El País», «La Vanguardia», va fer una corresponsalia a Londres amb la SER… Finalment, va dirigir la  web d’informació i d’opinió «La lamentable».

La guerra que ens redibuixa

Francesc-Marc Álvaro reflexiona al voltant de la guerra que s’ha encetat a Ucraïna recentment causada per Vladímir Putin. «Al Vell Continent, avui, es reprodueixen estampes doloroses que ja van contemplar els nostres pares i avis.» Álvaro es pregunta què vol dir ser europeu en aquests moments, es descol·loca davant el recurs de l’enviament d’armes, parla de la por que desprèn la guerra i de la manera de fer de Putin i de com tots aquests fets ens redibuixen com a societat. «Em pensava que, després dels Balcans, la meva generació ja no veuria cap més guerra en el territori del Vell Continent. Era un pensament ingenu.»

La narrativa dels 70 a les Illes

La generació literària dels setanta (25 escriptors nascuts entre 1939-1949), d’Oriol Pi de Cabanyes i Guillem-Jordi Graells, volia bastir un corpus per identificar una «generació dels setanta». Pi i Graells convocaren cinc illencs per a les entrevistes que servirien per a configurar el corpus: Miquel Bauçà, Gabriel Janer, Jaume Pomar, Guillem Frontera i Maria Antònia Oliver, tot i que anys després obririen el ventall incorporant gent nascuda entre 1936 i 1950. Carles Cabrera analitza com és l’obra d’aquests escriptors illencs, quines influències reben i què els uneix per poder parlar d’una sola generació, malgrat que ells mateixos ho neguessin.

Turandot, la malvada emperadriu roja de Robert Wilson

A partir de l’obra Turandot de Puccini, sota la creació de Robert Wilson, que s’acaba d’estrenar a l’Opéra Bastille de París, Mihail Moldoveanu ressegueix les diferents versions que s’han fet d’aquesta obra, des del dramaturg venecià Carlo Gozzi, el 1762, basant-se en el conte «Història del príncep de Calaf i de la pricesa de la Xina» dins d’Els mil i un dies (1712) de François Pétis de La Croix, passant per la de Friedrich Schiller, que s’estrenà el 1809 com a òpera amb música de Weber, per Ferruccio Busoni, que en va reescriure un llibret basat directament en l’obra de Gozzi i que l’estrenà el 1917, fins a Puccini, el 1919: Turandot fou la seva darrera òpera, inacabada en el moment de la mort. I, sens dubte, la seva obra més complexa.

Tres comiats

Miquel Pujadó s’acomiada de Joan Soler i Amigó, un escriptor apassionat per la cultura popular i el món dels infants; de Jordi Sabatés, pianista i compositor d’una enorme inspiració melòdica, i de Ramon Muntaner, no solament un magnífic cantautor, sinó un hàbil i subtil musicador i divulgador de poetes diversos.

Trapezi Reus, segon quart de segle

Jordi Jané ens fa un repàs de la història de la Fira-Festival de Circ Trapezi Reus i comenta les diferents etapes per les quals ha passat l’esdeveniment, les crisis institucionals que ha patit i com ha pogut tirar endavant malgrat tots els entrebancs i dificultats que han anat sorgint. «Trapezi ha de ser, com es demana ja fa temps, “més que una Fira-Festival de ciutat, una Fira-Festival de país”.»

Fins a Alcarràs i més enllà. Reflexions al voltant d’un Os d’Or històric

Tariq Porter reflexiona al voltant del premi que ha rebut Carla Simón i tot el seu equip per Alcarràs. Destaca la qüestió del gènere i la llengua, però també la necessitat de noves veus i la descentralització territorial. El gènere perquè en general hi ha hagut poca representació femenina, tot i que cada vegada s’està avançant més en la paritat. La llengua, per la poca producció cinematogràfica en català. La generació, especialment per la visió de les nostres societats i entorns, amb necessitat de reformular-se. El territori, perquè el territori on habita la pagesia, que és la nostra essència, es troba en perill i d’aquí la importància de parlar-ne.

«APM?» i les connexions amb els nous formats i generacions

Javier G.G. ens parla del conegut programa d’humor «Alguna pregunta més?» o «APM?» a partir del zàping de diferents canals de televisió. Es fixa en com ha anat canviant i evolucionant el programa després de divuit anys d’existència, i també en el tipus d’audiència i la relació dels joves avui dia amb la televisió i la seva manera de consumir-la.

Lectures Per acabar, Vicenç Llorca ens ofereix la seva Tria personal amb quatre novetats editorials més interessants, seguides del Panorama de narrativa catalana de Borja Bagunyà i les ressenyes i notes de lectura. Tanquen el número els mots encreuats de Màrius Serra i el Sidoku de David Puertas.

Llegiu el número sencer de maig de «Serra d’Or» en paper o en digital!