Reconstruir la història amb mirada femenina

Una beguda calenta, la sensació que tens tot el temps del món i el privilegi de poder centrar-te en una sola acció: la d’escoltar. Partir, el pòdcast produït per la periodista Tamara Atienzar i l’especialista en arquitectura social Laia Boloix, t’apropa amb molta delicadesa a les històries de les primeres generacions de dones espanyoles que van emigrar a Bèlgica. Sovint hem escoltat les batalletes de tots aquells homes que van sortir d’Espanya per a llaurar-se un futur en altres països d’Europa. Però coneixem poc de la història de les dones, que relegades a l’àmbit privat de la societat no sempre apareixen en el relat històric.

Per això és necessari reconstruir la nostra història, conèixer-la des de tots els vessants possibles. I per fer-ho s’han de descobrir els testimonis oblidats. El pòdcast Partir obre un diàleg per recordar i mostrar com van viure el procés de migració algunes joves que en les dècades dels 60 i 70 van marxar norde enllà. Com es van adaptar a un país totalment desconegut? Què feien elles quan el seu marit marxava a treballar? Com era la criança dels seus fills?

Les dones migrants -dues o tres convidades diferents a cada programa- responen a totes aquestes preguntes a través de deu episodis de 20-25 minuts. El format del pòdcast és molt íntim, simple i proper. Només sents les veus de les dones, a vegades acompanyades pel cor de música Las Niñas de los martes de l’Associació Hisponobelga o per alguns recursos sonors que ajuden a situar el relat. Les veus dels testimonis s’intercalen per teixir les diferents experiències. Cada programa tracta un tema diferent: el treball, la família, la gastronomia, les celebracions… Tanmateix, el darrer programa canvia el format per oferir un debat- gravat amb intervencions del públic- en el qual participen experts en migració com la professora Anne Morelli, Conrado Granero o Miguel Menéndez.

Vet aquí un pòdcast que escoltes com escoltes la teva àvia explicant-te anècdotes de la seva joventut. Els riures, el to de la veu -potser una mica elevat en alguns moments a conseqüència de l’edat- i les emocions d’una època passada, et fan imaginar perfectament totes les situacions que expliquen. El primer episodi de «Partir» recull la veu de tres dones que expliquen com va ser el procés de deixar Espanya i arribar a Bèlgica. A la dècada dels seixanta, la diferència cultural entre els països era molt més gran i els coneixements sobre Europa eren molt pobres. De fet, una de les dones explica que, abans de marxar, el seu pare li va demanar que li preguntés al mestre de l’escola on se situava Bèlgica sobre el mapa. I una altra revela les dificultats per aconseguir el passaport: la seva mare no sabia ni llegir ni escriure i “Franco no dejaba salir a los analfabetos del país”.

Aquest pòdcast no és només el testimoni de les dones migrants que participen en el programa, sinó que també és un retrat del fenomen de la migració. Les autores del pòdcast declaren que volen canviar la perspectiva i les impressions del procés migratori actual i, per això, ens fan posar a la pell de totes aquelles persones que, actualment, deixen la seva llar. Partir és un recordatori d’allò que nosaltres també vam fer i sembla que ara ningú vol recordar.