Un llibre morat blau

Els meus pares m’ha agradat tant que podria omplir-me tota la boca, tota la panxa i  tot el cordó intestinal, d’elogis. Sóc, en aquests moments, una dona plena de lloances per aquesta obra d’Hervé Guibert (Paris, 1955-1991) i per la gran traducció al català de la mà de David Ilig sota el paraigua d’El Club Editor, un segell sobre el qual també han plogut, plouen i plouran els aplaudiments.

El títol del llibre n’explica el tema: la relació de l’escriptor amb els seus pares. La dedicatòria “A ningú” n’avança el to. L’autor passa comptes amb els seus progenitors de manera acarnissada, la qual cosa féu callar, primer, i indignar, després, la crítica francesa de l’any 1986, que és quan es publicà el llibre d’aquest gran autor que fou també fotògraf: massa incòmode i massa transgressor per les convencions de l’escriptura autobiogràfica.

Els meus pares és, efectivament, incòmode i transgressor i per això mateix també, veritable.  És un cop de puny que et deixa un morat blau i després, te’l prem. És un focus d’alta potència que il·lumina les zones fosques i obagues que formen part de la vida de tots, incloses les del mateix autor que en aquest intent de reconstrucció de la seva vida, destrueix els pares però també a ell mateix.  Recull amb justesa, i amb una prosa sensorial clara i altament evocadora, els sentiments contradictoris que et poden generar les persones que tens més a prop. Guibert fa pensar en Foucault, fa pensar en Genet i, com ells, dóna molt de pes al cos (i a la sexualitat) que aquí es converteix en un dels pilars del llibre: com el nen en va prenent possessió així com, abans, foren els pares qui l’havien posseït  (li eixugaven el cul, el banyaven sota la dutxa, li feien gratar les mans, li feien rentar les ungles, li feien marxar bé els microbis pel sopar) per, al final, invertir l’ordre: “Quan m’inclini sobre els vostres cadàvers, estimats progenitors meus, en lloc de besar la vostra pell, la pessigaré, i els arrencaré un manyoc de cabells”. La pessigada i l’arrencada arriba de les pàgines del llibre fins al cos del lector, a qui li deixaran la pell més marcada de saviesa i de veritat. Vet aquí el sentit de la bona literatura.

Hervé Guibert, Els meus pares, Club Editor, Traducció de David Ilig, 291 pàgines, 16€

El Club Editor ha organitzat per aquest vespre una trobada tres lectors de Guibert: Fabrice Bentot, Yannick Garcia i Oriol Guinart -un professor, un escriptor i un actor- entraran cadascú per la seva porta en aquesta obra, Els meus pares, que no es deixa encasellar. Serà a les set, a la llibreria Jaimes, carrer València 318 de Barcelona.