Perfundet omnia luce

19.02.2014

Ja fa uns quants anys, la Universitat de Barcelona va decidir recuperar la integritat del seu lema universitari. Durant la República, al clàssic “Perfundet omnia luce” (“ho omplirà tot de llum”), el rector Pere Bosch Gimpera hi va afegir un subjecte. Fins aleshores, aquest quedava elidit i podia pensar-se que qui ho omplia tot de llum era la universitat, el saber o qualsevol altre element. El subjecte triat va ser “libertas” –amb una certa tradició krausista—: “libertas perfundet omnia luce” (“la llibertat ho omplirà tot de llum”). Lògicament, a les autoritats franquistes els hi va faltar temps per eliminar-lo i posar en el seu lloc una imatge de tradició cerverina: la Immaculada Concepció.

 

Josep M. Valverde

Amb el retorn de la democràcia, va recuperar-se el subjecte “libertas” i, en l’acte oficial, el catedràtic José María Valverde va pronunciar unes paraules que van més enllà de l’anècdota concreta. Segons el vell catedràtic d’Estètica, l’escapçament era:

“un caso de la más hábil censura, la que no tacha del todo, sino que elimina lo más peligroso para que el resto se organice por sí solo en forma más inocua. Estamos aquí ante un ejemplo de cómo en los tiempos modernos las más eficaces luchas de pensamiento conservador no se hacen frente a frente, idea a idea, sino de modo indirecto, en sutiles lavados de cerebro, que no guillotinan las cabezas sino que cercenan lo pensable”.

Salvant les distàncies, les paraules de Valverde són la millor definició de bona part de les polítiques ‘culturals’ que patim. No es tracta tant de censurar o prohibir com de manipular i reescriure. El transformisme –polític, personal i lingüístic— constitueix avui l’enemic veritable, el perill a evitar. Tot plegat es tradueix en aquest pasteleig amb què ens volen allunyar de qualsevol temptació de qüestionar res (“pel que pogués passar”, ens xiuxiuegen); i ens aboquen a diluir-ho tot en una suposada igualtat de responsabilitats.

Una perla rescatada del període republicà per Josep Cortès ve a demostrar com determinades elits no cerquen altra cosa que masses ignorants, allunyades tant de la “libertas” com de la llum:

“Un ministre de la República, Salvador de Madariaga, a preguntes d’uns mallorquins sobre per què no es feia extensiu a Balears el Decret de Bilingüisme, respongué unes paraules plenes d’ironia i de veritat: «En la duda sobre si en Baleares han de poseer una cultura española o catalana, se ha resuelto que no tengan ninguna cultura».”.