La bielorussa Svetlana Aleksiévitx guanya el Nobel de literatura

L’escriptora bielorussa Svetlana Aleksiévitx ha estat guardonada amb el Premi Nobel de Literatura. La Reial Acadèmia de les Ciències de Suècia, encarregada dels premis, ha reconegut Aleksiévitx per la seva “memòria polifònica del patiment” i ha qualificat les seves obres com “un monument del patiment dels nostres dies”. Raig Verd publicarà Aleksiévitx properament en català.

“Les seves obres es troben a la frontera entre la documentació i la novel·la, un gènere que no ha estat prou reconegut”, deia fa uns dies Bjorn Wiman, editor de Cultura del diari suec Dagens Nyheter. L’aposta de Wiman ha coincidit amb el veredicte de l’Acadèmia, que ha escollit Aleksiévitx entre els diferents noms que sonaven per a aquesta edició dels premis.

Nascuda el 1948, Aleksiévitx va començar a treballar de periodista en premsa local. Els seus primers relats es van publicar a la revista literaria Neman de Minsk, on també va escriure reportatges i poemes. L’escriptora es va fer seu un nou gènere literari que es troba a camí del periodisme i la literatura i que va utilitzar a partir del seu primer llibre, La guerra no té rostre femení (1983). La seva obra és una crònica personal de la història d’homes i dones soviètics i postsoviètics que ha entrevistat en els moments més dramàtics del país.

El col·lectiu Llegir en Català ha rebut amb enorme alegria i orgull compartit la concessió del Premi Nobel de Literatura 2015. A hores d’ara, l’escriptora bielorussa Svetlana Aleksiévitx és encara inèdita en català, però l’editorial Raig Verd ja havia anunciat per aquesta mateixa tardor la publicació de Temps de segona mà. La fi de l’home roig, una obra traduïda per Marta Rebón amb la qual enceta la col·lecció d’assaig “Ciclogènesi”. Falta molt poc, doncs, per poder llegir en la nostra llengua el primer títol de la nova premi Nobel.

Temps de segona mà parla dels últims vint anys de la història de Rússia i de com el final del règim soviètic ha afectat les persones que creien fermament que aquest règim era l’única forma ètica de vida. Aleksiévitx fa preguntes no només sobre el socialisme, sinó sobre l’amor, la gelosia, la infància, la vellesa… Ella pregunta per entendre aquest espai petit que és l’ésser humà. Al capdavall, és allà on tot passa.

Abans d’Aleksiévitx, l’última dona que havia guanyat el Nobel de literatura era Alice Munro, que va obtenir aquest reconeixement el 2013.

Polèmica a Twitter

El premi Nobel d’enguany no ha estat exempt de polèmica. Més de dues hores abans de l’anunci del guanyador, un suposat compte de Twitter a nom de l’autora ha publicat: “L’Acadèmia Sueca m’ha premiat amb el Premi Nobel de Literatura el 2015. Acabo de rebre una trucada des de Suècia. Estic contenta, molt contenta! Gràcies”. Això ha creat incertesa a la web, ja que la confirmació del premi per part del jurat del Premi Nobel no ha sigut fins la una del migdia.

Minuts després de l’anunci oficial, el periodista italià Tommasso Debenedetti ha confessat en un tuit que aquell compte era mentida i que la persona darrere de l’engany és ell. Tommasso Debenedetti és conegut per publicar notícies falses a les xarxes socials que li serveixen per criticar aquells periodistes que no confirmen la informació que reben a la web.