Navegant entre marimbes, espirals i rock’n’roll de butxaca

Des de fa més de vint anys, a la tardor els carrers de Gràcia s’omplen de sons i ritmes extravagants gràcies al LEM, el festival de música experimental. D’uns anys ençà, el festival s’ha estés per tota la ciutat, oxigenant-ne l’ambient musical. Des de fa un parell de setmanes i fins el proper 28 d’octubre, la programació del LEM rutlla i ho fa a tot drap, amb escenaris d’allò més diferents: cinemes, bars, locals, restaurants, centres cívics, auditoris, centres culturals com el MACBA, etc.

El passat 28 de setembre el festival va donar el tret de sortida als cinemes Texas i ho va fer al ritme de la marimba del versàtil percussionista mexicà Aldo Aranda, envoltat de pantalles, projeccions, varis objectes i aparells tecnologògics. Una de sales del mític cinema gracienc, ara en mans de Ventura Pons, es va convertir en un laboratori d’experimentació. Aranda, amb la seva marimba ens traslladarà en un viatge de sons i imatges, emocions i sensacions, portant al límit les possibilitats de la percussió.

Els sons de la marimba no són l’únic que el LEM portarà fins al límit. Al llarg d’aquestes setmanes i amb una trentena de concerts programats, el festival posarà a prova les nostres oïdes.

La música experimental és un camp de possibilitats, una obertura que esquiva les caselles dels gèneres musicals tradicionals. Són les noves músiques o musicalitats que neixen de les interseccions, dels buits i les fronteres entre gèneres. Tot el que ens envolta pot convertir-se en instrument: qualsevol aparell, objecte, andròmina o part del cos i tot so pot esdevenir música. I si afinem les nostres, massa acostumades al confort dels sons i ritmes tradicionals? Que no brota la música de tot arreu?

Què tenen en comú l’ampli ventall de concerts de la programació del LEM? Potser el seu  afany constant per trobar l’insòlit i l’excepcional enmig de la pretesa normalitat, de la quotidianitat?

Coincidint amb el 124è aniversari de la “patafísica”, el LEM ha fet d’aquesta ciència, el seu eix vertebrador del festival d’enguany. Però, abans de res, què carai és la patafísica? Alfred Jarry, el pare de la patafísica, la defineix com “la ciència de les solucions imaginàries”, la ciència de l’absurd, de l’insòlit, de l’impensable, de les excepcions. Una provació i una desubicació constant. La patafísica és una recerca constant de l’excepcionalitat. I, que no ho és, també, la música experimental?

La patafísica impregna tot el festival, tenyint-lo d’excepcionalitat i d’irrepetabilitat. El passat diumenge 15 d’octubre, a l’equador del festival, a l’hora del vermut la Casa Almirall del Raval va convertir-se en l’habitacle de la Patafísica acollint el moment més sinestèsic del LEM: l’Àgape.

Patafísics i curiosos d’arreu van poder deixar-se dur per l’alquimia, els versos de Josep Pedrals, la música de Cabosanroque i els sabors de Quim Díaz (el responsable del LEM d’enguany). Entre carreres de cargols, plats tradicionals amb noms rocabolescs i escatologia feta poesia, el LEM va brindar-nos l’oportunitat de ficar el nas al món de l’absurd i de les solucions (im)possibles de la patafísica i acabar navegant pel seu espiral de possibilitats, de sentits i d’excepcionalitats.

“La idea de progrés implica la idea de l’espiral”, recitava Pedrals, tot joguinejant amb les paraules, citant versos i poemes de Jarry i de Carles Hac Mor, el patafísic més nostrat. Som quelcom més que mers espirals?

“Si tot sense excepció és excepció”, com sosté Jarry i recita Pedrals, hi ha res d’excepcional? Perduts en un garbuix de versos estrafolaris, sabors eixelebrats i notes dissonants, ens recargolem i perdem en l’espiral del Sense Sentit. I de tots els sentits possibles.

L’Àgape no va ser (ni serà, esperem) l’única explosió de sentits. El festival és en si mateix una volcà de sons, músiques i sensacions, el lloc idoni on perdre els sentits.  Posats a perdre, podem perdre-ho tot: els sentits, les cuirasses, els prejudicis i, fins i tot, l’oremus. I deixar-nos dur per l’espiral dels possibles, abandonant-nos a la música.

Qui no perdria els sentits amb els juganers ritmes de “rock’n’roll de butxaca” de l’Orquestra Fireluche en un acollidor i idíl·lic convent amagat entre els carrerons del Born?

Divendres passat, vam ser molts els qui vam pedre els sentits i els estreps, deixant-nos endur pels entremaliats sons i les melodies de l’Orquestra Fireluche. El passat 20 d’octubre, depassada la línia de l’equador del festival i a punt d’encarar-ne la recta final, l’orquestra gironina va presentar al centre cívic del Convent de Sant Agustí el seu darrer àlbum, Colibrí en flames.

El nou treball dels artistes gironins es desmarca de les anteriors propostes musicals del grup, fortament marcades per l’avantguarda i l’experimentació: aquesta vegada aposta per les sonoritats instrumentals. Els sons eteris, instrumentals i electrònics bateguen amb força i s’entrellacen amb melodies vocals.

Després d’anys sense fer parada a la ciutat de Barcelona, el públic esperava amb candeletes els sons experimentals i entremaliats de l’orquestra gironina. I, per descomptat, els sons d’andròmines, joguines, pianets, bateries de pots i llaunes, serres i fustes no hi van faltar. Veus, cants, instruments, joguines i objectes de tota mena van pujar a l’escenari creant una excepcional i esclatant simfonia.

Entre els batecs del públic sobresortia una mirada còmplice, una cara coneguda, a primera fila. La de Pau Riba, el convidat especial de la Fireluche i el colofó de la nit. Abans dels enfervorits aplaudiments i del clamat bis final, Riba pujà a l’escenari i recità els versos de la cançó Nina de Miraguano: 

“Que no et facis vella sense fer-te gran
que no et facis gran sense créixer,
que no perdis la inèrcia del somriure,
que no oblidis la urgència del moment,
que sentis que formes part d’una tribu
i que respectis el seu cos
però vegis que només és una canoa”

Amb bon regust de boca i les oïdes entrenades, el LEM enfila cap a la recta final. La visita del grup underground novaiorquès Warp Trio (dissabte 28) o la projecció del documental Oriol Perucho: In memoriam aquest dijous (26 a les 17h) sobresurten d’entre el ventall de propostes d’aquesta setmana. Us les perdreu?

Podeu consultar la resta de programció del festival LEM clicant aquí.