Les rutes de l’esclavatge a Torroella

Diumenge, 4 d’agost, s’ha inaugurat la programació del Festival de Torroella d’enguany amb un magnífic concert del conjunt dirigit per Jordi Savall sota el lema “Les rutes de l’esclavatge 1444-1888”. El festival de música de Torroella inicia amb aquest concert la programació de la seva 39 temporada, en la que continuarà regalant als amants de la música clàssica tot un seguit de concerts.

Val a dir que el de Torroella és un dels més reputats i prestigiosos festivals de música a l’estiu, que els darrers anys han florit arreu. Sota la iniciativa de Josep Lloret va iniciar tímidament les seves activitats el 1981 aprofitant l’estada a la zona de l’orquestra Franz List de Budapest. Ràpidament la iniciativa va rebre el suport d’una població que tenia una llarga tradició musical que es manifesta clarament en la força de la seva agrupació de Joventuts Musicals, presidida avui per l’Albert Bou. També va ser molt rellevant el suport de persones interessades per la música com va ser el cas d’Ernest Lluch, un dels més destacats impulsors del festival en les etapes inicials. Per aquesta raó cada any es dedica un concert a la seva memòria; enguany serà el de la Grande Chapelle, el dia 9 d’agost en el marc de l’Església de Sant Genis.

Aquest va ser l’espai inicial del Festival i durant molts anys el lloc on es celebraven la major part dels concerts. Amb el temps i el creixement del nombre d’espectacles i de públic es va fer evident que Torroella necessitava un equipament ad hoc per portar a terme les seves activitats culturals. Així ho expressava ja el 1992 el crític musical Sebastià Benet en un llarg article publicat a Serra d’Or sobre l’edició del festival d’aquell any. Afortunadament el projecte es va portar a terme uns anys després amb la col·laboració de moltes entitats i patrocinadors i el 2013 es va inaugurar el magnífic auditori Espai Ter, amb un aforament de 630 persones, on ara, amb tota mena de mitjans, se celebren la major part dels concerts. El nou equipament ha suposat un salt qualitatiu per a les activitats del Festival que permet ampliar-les a la resta de l’any, col·laborant per exemple amb el festival de teatre Temporada Alta o celebrant els diumenges, cada quinze dies, de novembre a abril, concerts gratuïts per als més de quatre-cents socis de l’entitat i oberts al públic a preus populars. En els gairebé quaranta anys de vida del Festival, han passat per les seves estrades figures molt rellevants de la música.

I en aquest marc, el passat 2 d’agost es va iniciar la temporada d’enguany, programada sota la direcció artística de Montse Faura, amb un concert de gran interès. Es tracta de la segona part del treball dirigit per Jordi Savall sobre el món de l’esclavatge, la primera part del qual s’havia presentat uns dies abans en el marc del Festival Grec. Així les terres de Barcelona i Girona han compartit un espectacle d’un extraordinari interès.

Es tracta d’una recopilació de músiques cants i danses amb les quals els esclaus, brutalment deportats dels seus pobles cap a les colònies europees del nou món, cantaven les seves penes i alegries i es consolaven del seu trist destí. Estem davant d’una tasca de recerca, una més de les que acostuma a fer en Savall, de materials ocults o poc coneguts que després s’interpreten, s’ordenen i estructuren en un conjunt harmònic que, per un efecte sinèrgic, es constitueix en un corpus de major valor.

Per bastir l’espectacle, que es va presentar per primera vegada a Suïssa el 2015, va caldre reunir un conjunt de músics i cantants de primer nivell, molts d’ells tocant amb instruments de música antiga, procedents dels quatre continents. Un exercici com va dir Savall, que és possible perquè la música és un llenguatge i un sentiment capaç d’unir les persones per sobre de les fronteres, ètnies o nacionalitats. Fins ara l’espectacle s’havia presentat en diferents  ocasions a diversos països però és la primera vegada que arriba a Catalunya. De la representació celebrada a l’Abadia de Fontfroide a França, el  juliol del 2015, n’ha quedat un testimoni en forma de llibre-disc amb l’enregistrament en CD i DVD que és una pertita joia.

El nucli de l’equip que es va presentar a Torroella és en bona mesura el mateix que l’original integrat per membres dels conjunts de Savall -la Capella Reial de Catalunya, Hesperion XXI- del conjunt Tembembe Continuo amb la col·laboració d’altres músics i cantants procedents de Mèxic, Mali i Colòmbia.

L’espectacle s’estructura a partir de la lectura, a càrrec d’un recitador, de textos d’època que permeten seguir la trajectòria de l’esclavisme des dels seus orígens el 1444 fins a la seva abolició a Colòmbia el 1888. Són textos des de les cròniques de les primeres caceres de negres a la costa africana fins a la declaració del parlament de la República francesa el 1848 declarant il·legal per als seus ciutadans qualsevol pràctica esclavista. Corprèn escoltar aquests textos on els esclaus negres són tractats amb una crueltat inimaginable i considerats com a éssers inferiors, menyspreables, perillosos i mereixedors de tota mena de càstigs i tortures.

A poc a poc es van inserint en el relat les cançons i músiques que cantaven i ballaven aquests esclaus barrejades amb cançons populars dels països d’on venien o eren enviats. Els instrumentistes, tots solistes de primer nivell, fan d’aquestes músiques populars una delícia. No és fàcil destacar-ne algun però potser ho faríem amb el malienc Ballaké Sissoko que toca la kora de meravella. Les guitarres, les diferents percussions i la viola de gamba tenen  també un paper destacat.

Pel que fa a les veus són realment magnífiques i permeten fer uns cors esplèndids. Canten i a més ballen els ritmes llatins i africans  amb una gràcia particular a la qual contribueix un vestuari femení encertadíssim. Música i dansa s’alien per crear un ambient que subjuga. El baix baríton i alhora ballarí Yannis François en seria un bon exemple i també el cor de noies de Mali que ballen amb una gràcia i un ritme encisadors.

Hi ha algunes veus solistes de primer nivell com la de la soprano Neema Bickersteth, canadenca filla de pares d’origen de Sierra Leona, que broda les cançons amb ritme d’espiritual. També la de la també soprano brasilera Maria Juliana que canta amb gran força les cançons del seu país.

L’espectacle té un ritme viu però serè que permet seguir perfectament el fil de la narració i gaudir alhora dels texts de les cançons. La il·luminació de l’escena, i com hem dit els texts, vestuaris i les danses donen a la representació un caràcter gairebé teatral. El públic va rebre amb entusiasme l’espectacle, al qual va dedicar llargs aplaudiments.

En definitiva un espectacle que, tot i ser conscients de les dificultats per reunir un equip com el que es requereix, desitjaríem veure representat altres vegades a casa nostra. Primer per la seva qualitat artística i també perquè la reflexió sobre l’esclavisme no està tan lluny de la nostra realitat. Com va dir en Jordi Savall en cloure l’espectacle avui s’estima que al món viuen encara al voltant de quaranta milions de persones en condicions molt semblants a les de l’esclavatge tradicional. I només ens cal mirar al voltant de les ribes de la mediterrània per veure exemples de les noves i variades formes d’esclavatge.