Feminismes més enllà de l’acadèmia

Segons Soraya Chemaly “hi ha tres frases que hem d’ensenyar a totes les nenes”. Aquestes frases són “no m’interrompis”, “això ja ho he dit jo” i “no cal que m’ho expliquis”, i Bel Olid en parla al seu llibre Feminisme de butxaca”

Bel Olid i Desirée Bela-Lobedde, autora de Ser Mujer Negra en España, van parlar dels seus llibres sobre feminisme en una taula rodona que va tenir lloc divendres passat, dins la Setmana del Llibre en Català. A part de conversar sobre les seves publicacions, també van compartir experiències personals relacionades amb el sexisme o el racisme.

El col·loqui va començar parlant del mansplaining, la condescendència dels homes envers les dones, a la qual Bel Olid volia posar solució ensenyant a les nenes les frases esmentades anteriorment. Ella mateixa advertia que, en defensar-te, corres el risc de semblar antipàtica: “si responem a un comentari masclista o racista, se’ns demana educació i se’ns assenyala a nosaltres, quan en realitat som les que estem patint discriminació”. Bel Olid explicava que aquestes actituds tenen un nom, el tone-policing, que significa voler controlar el to de l’altra persona, considerant que reacciona exageradament davant la discriminació que pateix. Desirée Bela-Lobedde afegia que aquesta “expectativa de simpatia” és més gran en les persones racialitzades, que han de “tenir en compte la fragilitat blanca”.

Desirée Bela-Lobedde també va parlar del tractament discriminatori que rep com a persona negra. Malgrat que ella ha nascut aquí, explica que com a persona negra mai serà catalana: “Jo vaig caminant pel carrer i la policia em pot aturar per demanar-me els papers i la gent em felicita per parlar bé el català” explica. Bel Olid afegia que “no et discriminen pel que ets, sinó pel que sembles”, ja que persones d’origen immigrant que “passen com a blanques” no han de patir aquest tipus d’opressió.

Per tancar el col·loqui Bel Olid i Desirée Bela-Lobedde van decidir explicar quins motius les havien portat a escriure els seus llibres. Bel Olid va escriure Feminisme de Butxaca davant  la demanda creixent d’informació sobre feminisme que hi ha actualment. Malgrat aquest interès, l’autora considera que “els textos canònics del feminsime són inaccessibles” per la relació que tenen amb l’acadèmia. Amb Feminisme de Butxaca, Bel Olid buscava “fugir de l’academicisme present en els textos feministes, però no de la complexitat dels problemes que tracten”.

El punt de partida del llibre de Desirée Bela-Lobedde és molt diferent, ja que té l’origen en un vídeo de Youtube que va penjar al seu canal el 2013 on explicava diverses experiències que havia viscut. El vídeo va tenir una resposta molt positiva, sobretot de moltes dones negres que li donaven les gràcies per visibilitzar la seva opressió, amb comentaris com “per fi algú parla d’això”. Això va animar a Desirée Bela-Lobedde a escriure el llibre Ser Mujer Negra a España, que vol ser “una història recent d’Espanya” on s’hi poden llegir les experiències i reflexions que l’han acompanyat com a dona negra a Espanya al llarg de les diferents etapes de la seva vida.