Ester Franquesa: “L’ús del català es manté estable malgrat la complexa situació que viu Catalunya”

L’Enquesta d’usos lingüístics de la població 2013 posa de manifest que malgrat les fortes onades migratòries de l’any 2008 i el contacte diari amb llengües com el castellà o l’anglès l’ús del català com a llengua habitual es manté estable des del 2008 fins al 2013 al territori català en la població resident major de 15 anys. Un 94,3% l’entén, un 80,4% el sap parlar, un 82,4% el sap llegir i un 60,4% el sap escriure. A més, “gairebé 3 milions de persones que no tenien el català com a llengua inicial el saben parlar actualment”, ha explicat Ester Franquesa, directora general de Política Lingüística.

“No podem abaixar la guàrdia” -ha advertit el conseller de cultura Ferran Mascarell avui al Palau Marc en roda de premsa- “entre els anys 2003 i 2008 hi ha hagut un descens pronunciat de parlants en llengua catalana relacionat amb l’acollida de nouvinguts que tenen el castellà i l’àrab com a llengua inicial”. Mascarell, però, considera que “la direcció de les polítiques lingüístiques va pel bon camí” i Ester Franquesa, directora general de Política Lingüística ha volgut remarcar que “l’Enquesta d’usos lingüístics de la població 2013 no té en compte els parlants menors de 15 anys que reben escolarització en català i que utilitzen el català a l’escola i amb els companys, independentment de la llengua que parlin a casa seva”, cosa que faria millorar una mica més les dades presentades avui.

Entre el 2003 i el 2013 l’ús del català com a llengua habitual ha passat del 46% al 36,3%, atribuïble a “l’acollida d’immigració de l’Amèrica Llatina que tendeix a utilitzar el castellà predominantment a l’hora de comunicar-se”. No obstant això, l’enquesta reflecteix el descens més pronunciat l’any 2008 “quan només un 35,6% de la població utilitzava habitualment el català” i evidencia la remuntada de les dades del 2013 “on té lloc un lleu augment que fa ascendir el nombre de parlants que tenen com a llengua habitual el català al 36,3%. D’aquesta manera la tendència és que l’ús del català es manté estable malgrat la situació complexa que viu Catalunya”, exposa Franquesa.

Tant Mascarell com Franquesa han elogiat l’important paper que té el model d’integració lingüística a les escoles amb el català com a llengua vehicular. I l’enquesta ho demostra amb dades: respecte del 2008 la franja d’edat on més creix l’ús del català és la dels joves entre 15 i 29 anys, probablement “a causa de la influència de l’escola en els anys previs i gràcies a la normalitat amb què aquesta franja de població té accés als mitjans de comunicació -la televisió, la ràdio, la música o el cinema en català-“, remarca el conseller de cultura.

El català és la llengua habitual majoritària en 5 dels 8 àmbits territorials de Catalunya

A les Terres de l’Ebre l’ús del català se situa en un 73,8%. Pel que fa a les comarques centrals (Bages, Berguedà, Solsonès, Anoia), a l’àmbit de ponent (Priorat, Terra Alta, l’Estany), a les comarques gironines (Gironès, Alt i Baix Empordà) i a l’Alt Pirineu i l’Aran  la preferència pel català com a llengua habitual també és alta: oscil·la entre un 50 i un 70%.

En l’àmbit metropolità el català es parla de manera habitual en un percentatge inferior a un 30%

La dada més preocupant és que el català només és la llengua habitual del 27,8% de la població a l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Mascarell puntualitza que “les onades migratòries s’han concentrat majoritàriament en aquesta zona, que és on hi ha la majoria d’ofertes laborals” i afegeix que “del 2008 al 2013 si dividim el nombre d’emigrants acollits -que arriben sense conèixer el català i per tant no el fan servir per comunicar-se- per any, Barcelona ha acollit anualment una proporció de 70.000 habitants -el gruix de població total d’una ciutat mitjana, com ara Manresa. Per tant és natural que en aquesta zona, el català es parli de manera habitual en una proporció notablement inferior”.

Ester Franquesa ha volgut subratllar que “no ens hem de deixar alarmar per les xifres”, perquè “més del 40% de la població té interès a aprendre català, o vol millorar-ne els coneixements que en té. I en el cas de les persones de 15 o més anys nascudes a l’estranger, aquest percentatge representa el 65,7% del total”.

Augmenta el coneixement de llengües estrangeres

“El coneixement d’altres llengües com l’anglès i el francès ha augmentat aquests últims cinc anys”, explica Franquesa. El 28,4% de la població major de 15 anys i resident a Catalunya entén l’anglès, el 31% el parla, el 34,7 el sap llegir i el 30,6 el sap escriure. “Respecte del 2008, el coneixement de l’anglès ha crescut en més de 5 punts”, afegeix. Pel que fa al francès, un 16,4% el sap parlar i gairebé una quarta part l’entén, dades similars i lleugerament per sobre del 2008.

“El coneixement i ús del castellà no només es manté estable, sinó que augmenta a Catalunya”-ha admès Mascarell- “la qual cosa, deixa fora de joc determinats comentaris que indiquen que a Catalunya la població no sap parlar el castellà”.

El 80,7% de la població de la Val d’Aran entén l’occità aranès i el 55,6% el sap parlar

“L’occità aranès és una llengua oficial a Catalunya i, per tant, l’enquesta també l’ha analitzat- ha explicat Franquesa-. A la Val d’Aran, el percentatge que comprèn l’occità aranès ha crescut lleument, mentre que en la resta de les habilitats (parlar-lo, llegir-lo i escriure’l) s’ha mantingut estable. Els més grans de 65 anys mostren més coneixement de l’occità aranès pel que fa a entendre’l i parlar-lo, i la població menor de 30 anys són els que més saben llegir-lo i escriure’l”, ha conclòs Franquesa.

Podeu consultar els resultats complets de l’enquesta, aquí.